Com la sal al mar

Una platja diminuta,
però era tot el nostre afany.
Plens de sorra blanca ens hi estimàvem
fins que el dia es feia clar.

Quan el sol ja despuntava,
ens separava tot el mar,
i entre les onades hi dansava
la meva Sirena.

I l'endemà hi tornàvem,
jugàvem a creure-ho tot nou.
Somreies quan et cantava
un cop més amb el teu nom:

Sirena, Sirena, Sirena.
Quan et feia una carícia,
res podia fer-nos mal.
El temps s'aturava per nosaltres
i ja ens abrigava el mar.

Nit rere nit tornava
i nit rere nit somiava.
Somreies quan et cantava
un cop més amb el teu nom.

Una platja diminuta,
però era tot el nostre afany.
Plens de sorra blanca ens hi estimàvem
fins que el dia es feia clar.

Quan el sol ja despuntava,
ens separava tot el mar,
i entre les onades hi dansava
la meva Sirena.

Ara escolto les onades,
ja no em parlen més de tu.
Com un dolç cristall de sucre blanc
vas fondre't com la sal al mar
–com la sal al mar.