Aire lliure

Una paraula, un gest i un mar,
reflex de tan d'amor
Dones llençant a l'aire un gran llençol
blanc com les cases
des de les que ploren els nadons
a l'aire lliure un poble pescador

Corren els nens, fan dels carrers
un lloc preciós de mil colors
les sargantanes fugen d'aquell gos
aquí no han arribat les presses ni la pol·lució
a l'aire lliure un poble pescador

Lliure, s'omple el dia d'aire lliure
Xiula entre somriures, lliure
Tanca els ulls mentre et pentina
La llum del més blau horitzó

Lliure, mou les pàgines d'un llibre
Que mai s'acaba d'escriure
Quan les coses més petites se senten
Tan grans dins del cor

L'olor de pa sortint del forn
va omplint cada racó
I unes manetes busquen dolç consol
Qui hagi vist el miracle
el durà per tot el món
No oblidarà aquest poble pescador

Lliure, s'omple el dia d'aire lliure
Xiula entre somriures, lliure
Tanca els ulls mentre et pentina
La llum del més blau horitzó

Lliure, mou les pàgines d'un llibre
Que mai s'acaba d'escriure
Quan les coses més petites se senten
Tan grans dins del cor

Pels qui les coses petites els toquen i eixamplen el cor…

Dorm

Dorm, no és mort
Dorm, no és plor
Dorm, no és dol
Dorm, no és blau
Dorm, no és clar
Dorm, no és mar
Dorm, no és ja
Dorm, no és mai
Dorm, no és no
Dorm, no és fals
Dorm, no val
Dorm, no és real
Dorm, no és vol, no
Dorm, no pot
Dorm, no és fa
Dorm, no és poc, no
Dorm, no és molt

Per un somni, petits detalls i dorm...
Saps que no se'n van, que en els somnis tot s'hi val, que la vida va passant...
Saps que guanyaran les donzelles i els cavalls, els dragons i els soldats...

Dorm, no és ell
Dorm, no ets d'ell
Dorm, no ets tu
Dorm, no és fum, no
Dorm, no és llum
Dorm, no és tot
Dorm, no és temps, no
Dorm, no és fets
Dorm, no és mans
Dorm, no és pell, no
Dorm, no és cor

Per un somni, petits detalls i dorm...

T'estimaré igualment

Sense un camí a seguir
El teu rastre ja no hi és
El vaig perdre fa temps
Si mires al passat
Em veuràs a mi dient
T'estimo bojament

Jo mai t'he mentit
He fet el millor per tu
No n'he sabut més
Els principis solen ser perfectes, però ara tan és
Demà tot serà diferent

Saps que t'estimaré igualment

Tot i que em vas utilitzar
Jo també en sé de jugar
Perseguint somnis reals
Tot allò que he desitjat
Els principis solen ser perfectes, però ara tan és
Demà tot serà diferent

Saps que t'estimaré igualment

És massa tard, ho vam intentar
nena això ja s'acaba
És massa tard, ho vam intentar
nena ara això ja s'ha acabat

Mai m'havien fet tan mal
Ara res no té sentit
Si fereix així només pot ser amor
Deixa'm somiar despert
Vull tornar a escriure el teu nom
Et necessito aquí amb mi ara, a prop
No creus que hem anat massa lluny
Vas ser tot el que ara sóc
Avui t'he tornat a sentir dins el cor

Però ara ja és massa tard, ho vam intentar
Però nena per més que hi pensis, això ja s'ha acabat.
Però ara ja és massa tard, ho vam intentar
Però nena per més que hi pensis, això ja s'ha acabat.

Expulsats del cel

Expulsats del cel, per pecats que mai no hem comès;
hem caigut al més deliciós de tots els inferns.
Potser... quan els cervells s'espatllen, les ànimes van millorant.
Tristos exercicis d'ètica elemental.
Benvinguts a enlloc, ballarem al voltant del foc.
Vine i abandona't al ritme dels tambors.

Londres, anys seixanta; la Garrotxa, anys dos mil.
La vida de l'Hendrix penjava d'un fil.

Callo tot el dia, el cert és que no sé què et vull dir;
només vull besar-te i tornar-me foll i petit;
les paraules son els sorolls que poden fer més mal,
però la música és un bàlsam per als cors ferits.

Perdem els papers,
no penso baixar.

Demanes justícia, bah! no t'ho creus ni tu.
Lladres amb alarmes, naturistes vestits.
Londres, anys seixanta; la Garrotxa, anys dos mil.
La vida de l'Hendrix penjava d'un fil.

Tornaré a buscar-te si algun dia em trobo a mi;
i tornaré a besar-te els llavis glaçats pel fred.
No viurem enlloc, ballarem al voltant del foc,
i la música ens serà un bàlsam per als cors ferits.

Una guitarra

Me la van regalar quan em voltaven
somnis dels meus setze anys, encara adolescent,
entre les meves mans que tremolaven
jo vaig prendre ben fort aquell joguet.

Vàrem créixer plegats, jo em vaig fer un home;
ella es va anar espatllant al meu costat.
Ara que jo la veig bruta i trencada,
m'adono del molt que l'he estimat.

Primer els amics arriben.
Quan els amics se'n van,
sols queda una guitarra
per fer d'acompanyant.

Ara l'amor arriba.
Després l'amor se'n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.

Ara sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig cantarà amb mi;
ja tinc un amic fidel, pobra guitarra:
canta quan canto jo i plora amb mi.

Els ocells

Mira els ocells
com noten que ja ve l'hivern,
com noten que ja ve l'hivern.
Se'n van buscant
altres paratges més calents,
altres paratges...
i sobrevolen deserts i sabanes i oasis cristal·lins
amb una sincronia en el viratge
que només neix de l'instint.
Mira els ocells
com noten que ja ve l'hivern,
com noten que ja ve l'hivern.
I una cançó
que reconec perfectament,
que és la de sempre.
Que tu a l'agenda hi tens un telèfon.
Saps que sempre em pots trucar.
En cas de tenir fred un dia al vespre,
una emergència puntual.
I tot i que ja vaig d'estar per casa
creuo tota la ciutat:
carrers, semàfors, taxis, pampallugues
algun cop de què m'ha anat.
Mira els ocells
ja han arribat, torna a ser estiu,
ja han arribat, torna a ser estiu.
Tots dos al llit.
Lentament et vas adormint
a poc a poc.
I ara ve el moment que dius que em quedi,
que aquest cop ho veus tan clar,
que jo podria ser l'home que un dia
et recollís quan surts de treballar.
Jo que em sé el final de la comèdia,
que a casa teva he estrenat més d'un raspall,
dec portar un cartell que diu "imbècil",
perquè m'acabo quedant.
Aquí la paradoxa és punyetera
si t'hi pares a pensar.
Que vàrem fer-ho volar tot pels aires
intentant-nos estimar.
Que tu i jo quan hem estat més feliços
és quan ens hem utilitzat
amb premeditació, amb traïdoria
i sempre amb nocturnitat.

Flors i violes

Hi ha una festa a baix al port
i la gent se n'hi va amb els ulls plens d'espurnes, cantant;
mudadeta hi has anat,
que la vida et somriu amb la força del sol a l'estiu.

Afanya't que no queda temps,
la feina se'ns va acumulat
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per a poder-te estimar.
Afanya't que no queda temps,
Flors i violes per sopar,
i encara que ens escorcollesin
no trobarien un segon de més.

Mudadeta tu has tornat
cap a casa plorant com cada any pels tristos carrers.
Es fa tard però tingues fe,
que la fe al capdavall és de franc i no costa diners.

Afanya't que no queda temps,
la feina se'ns va acumulant
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per a poder-te estimar.
Afanya't que no queda temps,
Flors i violes per sopar,
i encara que ens escorcollessin
no trobarien un segon de més.

Jo també vindré mudat,
a l'ofici de demà.
Flors i violes per dinar,
Flors i violes i xampany.

Afanya't que no queda temps,
la feina se'ns va acumulant
i encara que fóssim eterns
faltaria temps per a poder-te estimar.
Afanya't que no queda temps,
Flors i violes per sopar,
i encara que ens escorcollessin
no trobarien un segon de més.

Donya Mixeries · Quan la Mercè està contenta

Quan la Mercè està contenta
somriu i pica de mans
i em mira i veig dins dels seus ulls
dues mars blaves amb dos sols ixents.
Quan la Mercè està contenta
somriu i pica de mans.

No em diu res però m'ho diu la mirada
quan la mar blava se li omple de blanc
i li apareixen com nines daurades,
dos ulls de bou i el seu rostre content
i em diu me'n vaig i un vaixell se l'emporta
per mar endins, endins, dins, dins dels seus ulls.

I quan es perd amb la mà contra el vidre
fent una estrella amb els cinc dits oberts,
jo ja l'he entesa i es posa contenta
somriu i riu, riu, riu, i pica de mans;
somriu i pica de mans.
Somriu i pica de mà, mà, mà, mà, mans.

Diumenge

És diumenge pel matí
el llit se'm menja
és diumenge pel matí
no vull sortir

Obro un ull, fa sol
les rajoles són fredes
i els cotxes no fan soroll
i poso aquell CD que m'agrada tant

És diumenge pel matí
ojalà et moris
és diumenge pel matí
vull fer-te mal

Preparo les torrades
els hi poso melmelada
i vull que pateixis tant
que no puguis ni respirar

És diumenge pel matí
ojalà et moris
és diumenge pel matí
vull fer-te mal

Que se t'ensorri tot
que se't cremi la casa
i et tornis lleig i calb
i no puguis tenir fills
ni ara ni mai

La fera ferotge

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.
Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".
Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrents,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.
L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun turment.
Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.
I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.

Amants

Eren dos o dues amants que s'estimaven tant
fins a la infinitat més bella
I eren dos o dues amants,
que entrellaçaven els dits,
i constantment es despullaven i anaven al llit

I aquells dos o dues amants,
no respiraven sense estar parlant,
tocant-se i fent-se l'amor
I aquells dos o dues amants,
sempre es tiraven flors que recollien
i es penjaven al voltant del coll.

Però un dia aquells dos o dues amants,
van arribar a discutir tant,
que això va fer girar la truita de la seva relació
Varen tenir tal desacord,
els dos o dues amants,
que van acabar partint peres i odiant-se a mort.

I aquells dos o dues amants,
que s'havien estimat tant,
es barallaven cada dia més fort.
I cap d'aquells dos o dues amants,
podia arribar a admetre que l'altre potser tenia raó.

I així aquesta historia es va acabar,
i moltes d'altres també ho fan,
són molt boniques però es moren i el món segueix rodant.
I encara que no ens n'adonem,
ho fa de forma diferent,
i ens afecta tant com vol mentre nosaltres anem fent.

I així aquesta historia es va acabar,
i moltes d'altres també ho fan,
ja no existeixen o s'han transformat .
I encara que no ens n'adonem,
la cosa gira diferent,
i ens afecta tant com vol mentre nosaltres anem fent.

Història d'un amor alternatiu

Pantalons bossuts, pírcing al nas, rastes al cap,
al casal fomenta com canviar les coses.
Abandona la ruïna que li aporta el seu sofà,
sap aprofitar el màxim de les hores.

Ella hippy, tendra... no es perd cap concert d'ska.
Només té temps per a pensar que la rescaten!
Ha canviat l'enginyeria per aprendre català,
pregona sa llibertat de tot un poble!

Han creuat mirades però mai no s'han atrevit
a canviar alguns versets i unes cassalles.
Ell espera perquè arribe una data especial
i ha pensat que el 9 d'octubre és entranyable.

Sepulcral silenci, respecte d'enamorats.
A ulls externs de radicals els dictaminen,
per obviar algunes normes, per no creure en majestats
perquè continuant igual no poden viure.

I sols volen fugir de la misèria,
D'una hipnòtica condemna capital.
La coherència els ha ensenyat l'alternativa a tanta angoixa
Per no seguir el camí dels afectats!

Per Sant Agustí ell comença a manifestar,
punys en alt perquè creu en un país lliure!
Però no pot evitar alçar la vista per cercar
a eixa criatura que el seu cor ocupe.

Ella no ha dormit tres nits pensant que hui el veurà,
s'ha arreglat més que mai en la seua vida.
I anit va escriure una nota sense aconseguir signar
amb desig perquè sospite qui l'estima!

Muixerangues i càntics per clamar.
I ara al "Terra" perquè la nit és llarga.
Refugiat de la resta ell repassa amb ansietat
una història que siga com la somiada.

Mitja nit, aigua a cànters i ací està,
ben mullada, no troba la vergonya.
Ell l'abriga amb la senyera, ha subornat l'obscuritat
per confessar-li que el seu cor fa temps que és d'ella!

El vol de l'home ocell

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
la gent se'l mirava nena
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.

Això no és cap joc
deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui
no em traieu la llibertat
el cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
el cel és un somni
no se'l pot fer esperar
els núvols les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.

La gallineta

La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

No és un dia més

No és un dia més
Em nego a seguir veient-ho tot del revés
Fora drames, no en volem més
Llençarem per la finestra
les angoixes i les penes

Hi aniré si un amic em crida
No li deixaré el cor en números vermells
I eclipsarem al sol que ens il·lumina
Així sagni el compte corrent

'Nem fent sota els estels
Rebufant per fer canviar la direcció del vent
I tinc un pressentiment, d'aquesta ens en sortirem
Reforçats per la tempesta
En una justa recompensa

Hi aniré si un amic em crida
No li deixaré el cor en números vermells
I eclipsarem al sol que ens il·lumina
Així sagni el compte corrent

I aquesta màgia que sento ara sota els peus
fa que trepitgi diferent
Un nou ressort pel moviment

I el daurat de la nostra estrella
Li tornarà al paisatge
el seu ataronjat
forjant un dia nou en la certesa
de resoldre tot entrebanc

Hi aniré si un amic em crida
No li deixaré el cor en números vermells
I eclipsarem al sol que ens il·lumina
Així sagni el compte corrent

Amics dels cirerers

Trencant-nos fèmurs l'un a l'altre
sense fer-ho expressament.
És l'errònia simbiosi
en la que hem entrat de ple.
Tant amor cert que s'encerta
i tan poca conjunció.
Cremen fort les margarides
que eren totes de cartró.

De debò que jo t'estimo
i sé que tu a mi també,
prô això ja no és comestible.
Això ja són esbarzers.
Mantenint la compostura.
Recosint els descosits
delineem les noves guies
per no ser desagraïts.

Per poder seguir veient-nos
que això nostre ha estat molt bé
i no perdre l'esperança
de ser amics dels cirerers.
Prô seguim trencant-nos fèmurs
sense fer-ho expressament.
És l'errònia simbiosi.
Algun dia n'aprendrem.

El xiprer

Tant llarg com un dia,
com un dia sense pa
portaràs la meva ànima al cel o directe al infern
baixaré com la saba per la teva arrel
Ets fosc i sinistre,
ets recte i estirat
el teu semblant és trist i esquerp, l'home et planta allà on vol
sovint acompanyat i de vegades sol.

I davant de l'església, tot altiu i arrogat
defensor de la fe proclamat al guardià, la terra al teu altar
i en un etern diumenge, el cementiri encadenat
un esclau vegetal atent i servicial col·locat més enllà del bé i del mal

Amic de les cases,
de carreteres i camins
a la porta de la fonda planta, benvinguda ens has dat
fidel al silenci a l'hospitalitat.

I davant de l'església, tot altiu i arrogat
defensor de la fe proclamat al guardià, la terra al teu altar
i en un etern diumenge, el cementiri encadenat
un esclau vegetal atent i servicial col·locat més enllà del bé i del mal

La nana de l'Antonio

I es que avui s'ha mort l'Antonio
un pelagats un mamarratxo
un delinqüent un macarrilla
vell viciós i un gran borratxo
un element de mala vida
hi havia calma al velatori
i al dipòsit hi havia calma
calma tensa calma trista
i un efluvi de visites
i un pilot de gent sofrida.

I un sergent de policia
entrava a la comissaria
i li explicava al comissari
que l'Antonio s'havia mort
un cabrón menys
però en el fons sabien de sobres
que l'Antonio era un bon home
era un mecenes Robin Hood
caigut en pena
per error posat al món.

I és la nana de l'Antonio
l'última de les nanes
nana dels difunts
la nana del vell Antonio
del descans la pau eterna
nana del repòs.

I quanta gent que avui plorava
i al·legats amics i amors
tanta gent tan desquiciada
la seva sola presència
derrotxava incandescència.
Setze putes es quedaven
sense feina condemnades
a arrastrar-se entre macarres sense escrúpols
pels carrers més bruts del món
que l'Antonio les cuidava
i protegia i estimava
i explotava amb tanta gràcia
com no ho feia cap macarra
quan hi ha amor, va bé el treball.

I és la nana del macarra
del macarra de l'Antonio
nana de la son.

I el pobre se'ns ha anat de cop
d'un atac de cor de cop
se n'ha anat al món dels morts
a fer bulto al cementiri
que n'hi ha un més avui podrint-s'hi
i l'Ernest homosexual
amb setze anyets es suïcidava
sense l'Antonio aquesta vida
era per fer-se un llaç al cul
morí penjat
sense la polla del gran home
sense amor sense carícies
ni regals ni alegria
sense el vell
que ell no podia que ell es moria.

I és la nana del marica
del marica de l'Antonio
nana de la pau.

I una flota de criatures
desquiciades a la infància
de carn de reformatori
avui quedaven sense pare
per ell tots eren fills seus.

Fills alegres i agraïts
que robaven però estudiaven
que es drogaven però llegien
petits quinquis que amb el temps
podrien fer una gran carrera.

I avui ha mort aquell bon home
que es va fer estimar pels necis
i per dones de moral
més que distreta i pels camells
i els advocats
que oferia alcohol als pobres
i deixava gavardines
als vells exhibicionistes
i donava droga als nens
sense interès.

I és la nana del mecenes
del mecenes de l'Antonio
nana del descans.

I som a mitjans de novembre
i es presenta un hivern càlid
de calitja fum i núvols
de borrasques tan discretes
de basura i de brutícia
I avui es presta tan a ploure
però no plou ni crec que plogui
fot un sol al cementiri
fa calor hi ha ciment sec
sellant la tumba.

Un altra làpida que es tanca
un altre ninxo que es rellena
dos enterradors de pressa
hi ha treball per fer
hi ha feina per donar i vendre.

És la nana de l'Antonio
és la nana de les nanes
nana del final.
La nana del vell Antonio
llarga vida per l'Antonio
i va, un petó per ell.

Exercici seixanta

Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s'expressa amb una sintaxi excel·lent

Al Terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen. Ni xeviots ni xinel·les perquè no s'hi atreveixen (I tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta a la panxa d'en Patxi que perd la txapela i s'exalta i li diu "xeeee, relaxa't". I ho fa d'una forma ben complexa, toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta una xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa. Les xifres que no es mereix s'engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents, escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un xuxo de can Foix... Al Txad si tenen xamba, s'abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona. Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen, moren... I no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s'aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa, xiscla encara d'excitació a l'entrecuix i xiuxiueja: "Eixuga't i tornem-hi!". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". Microxips i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l'índex. Fa xafogor, un xixarel·lo fa créixer un esqueix moix i el seu amic el coix li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa, Un xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d'en Xesco Boix. La Xènia s'enclenxina mentre el xòfer fa sonar el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s'estén d'Elx a la Garrotxa, d'Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".

La xilografia exclusiva del text d'alexandrins d'en Xènius sorgeix d'un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.

L'ocell

Vol, però no pot
perquè sap que caurà al sot,
perquè no pot fer-ho sol
ha d'aprendre a aixecar el vol.
Viu, en un niu,sobre un arbre prop del riu
allí passarà l'estiu per aprendre que està viu.
I no en té prou en sortir de l'ou
ell no pot témer el destí.
Perquè sap que un dia ell,serà un ocell
obrirà les seves ales en el cel dels cels.
Vol d'altitud és un vol directe al sud.
ha d'anar a buscar el calor
perquè arriba la tardor.
Ell és un ocell,i en l'estol tots són com ell
però ja no vol ser-ho més però és que no pot fer-hi res.
No en té prou amb aixecar el vol
ell no pot témer el destí.
Perquè sap que un dia ell
deixarà de ser un ocell,
escamparà les seves plomes en el vent del vents.

Vola

Algú ja riu i surt el sol
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors
i sona un vals a les valls adormides
mentre trafico el meu amor que és polissó de valls i viles

Que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu, un viatge llarg!

He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents-mil trens per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins i he traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.

Vola
Vola
Vola

Que tot m'ho he endut del caminar,
illes perdudes països inversemblants
he despedit boscos follets i fades
s'han apagat mil i una nits darrera l'aigua clara.

I no hi ha sol l'he segrestat,
tantes vegades pot fugir ell com néixer del mar
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te
que tinc un món entre les mans aquesta nit per regalar-te.

Que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu, un viatge llarg!

He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents-mil trens per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins i he traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.

T'he dut tot el que tinc, tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit
i tu tens tota la màgia.
D'on l'has tret? quin és el secret?
Tornem-la, quan no hi ets la trobo a faltar
on estan els quaranta lladres?
Vine són lluny de la ciutat tots els contes que sé
vine, camina, si vols de nit marxem.

Vola
Vola
Vola
Vola...

No hi ha ningú com tu

Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.

Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.

No recordo el temps que fa que aquestes mans no t'han tastat.
Quan la mar deixava gotes al teu gust, per escales empinades
en nits dolces amb murs blancs, sospiràvem, i ara tenen gust a mar.

Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.

Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.

Soc amb tu sense tenir-te. Sona encara dins meu
el que ens dèiem sense haver-nos de dir res.
On es perdi la vista aniré amb el cap ben alt.
Jo soc el mar i tu ets el far...

Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.

Sonen, tot el temps ressonen
uns versos que t'enyoren;
No hi ha ningú com tu.
No hi ha ningú com tu.
No hi ha ningú com tu.

Sota una col

M'he comprat un bon dia
me'l gastaré amb un llonguet
ara ensopego, però va i m'aixeco
jugaré a xancla amb uns esclops
m'he rifat un bon dia
portaré un núvol al cap
avui m'enamoro, és el meu dia
de nit, avui pot sortir el sol
tu i jo sols, sota una col
tu i jo sols, rere el ressol
ni prohibits ni guripes, ni la meva ombra em fas cas
vull xuxeries, són clandestines
si em fan bufar els arrufo el nas
segur que em peto les classes
L'àvia Maria té son, no s'està quieta
sor Enriqueta, avui soleta s'empassa el sermó
tu i jo sols, sota una col·lectiu
arrecerats rere el ressol
cauen deu pometes d'un pruner
sé que és el meu dia que és tot meu
la mare ens crida:
Nens i nenes, és l'hora d'anar a berenar pa amb oli
tu i jo sols, com dos cargols, abrigadets sense llençols
cau la pluja eixuta sota el test
sé que és el meu dia, que és tot meu
la mare ens crida:
Nens i nenes, tothom de dret al llit, hi ha matines
tu i jo sols, tu i jo sols
cauen deu pometes d'un pruner.

El camí

Veig el mar sento els estels
hi ha un arbre ,
riu mentre mou les arrels.
Ja s'ha amagat el sol,
la lluna està creixent,
sento el cant d'un mussol
o potser és l'oreig del vent
Però jo vull córrer món jo vull anar amb el vent,
vull conèixer altres terres vull conèixer a gent,
gent com tu i com jo gent sense raó camina...
si estàs amb mi i vols venir...Anem.
Hi ha gent que mira el sol
hi ha qui es mira el melic
hi ha gent que no en té prou
gent que ven el seu esperit.
Però jo vull córrer món
jo vull anar amb el vent
vull conèixer altres terres
vull conèixer a gent,
gent com tu i com jugant sense raó camina...
si estàs amb mi i vols venir...Anem.

Tot és fosc

Tot és fosc,
només una espurna,
és la nineta dels teus ulls
va pampallugant.
Avui potser
em diràs adéu,
i una llàgrima,
pels teus ulls caurà.
Vols ser lliure,
vols ser un altre falcó en el cel,
però tot just del niu acabes de marxar.
Pensa en tu
i pensa en el que vols trobar,
pensa en mi
i pensa en el que et puc donar.

Encara no sé, com et diré que t'estimo
i que amb tu vull continuar.
I que les llàgrimes no són de plorar,
sinó és el cor, que no para de sagnar.

Encara no saps,
quin camí has de seguir.
El blanc o el negre,
aquí no hi ha entremig.
I al final, al final segur trobaràs
allò que sempre has desitjat
algú que estigui al teu costat.

Encara no sé, com et diré que t'estimo
i que amb tu vull continuar.
I que les llàgrimes no són de plorar,
sinó és el cor, que no para de sagnar.

Ses meves mans

Sempre tendré sa bellesa
de ses meves mans intactes,
sempre tendré sa duresa
des meu cor com una pedra,
sempre seré transparent
com un tel de ceba
a sa teva mirada infinita,
as teu castigar de princesa.
Sempre cauré com un àngel
dins es meu paracaigudes
i aniré fins a sa Lluna
dins es teu parapujades.

Dins el cel que s'ajunta amb la mar
ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
ses estrangeres mengen gelat.
Dins el cel no és per falta d'espai
que jo no hi visqui com un animal.
Dins ses alzines i dins es pinars
es pterodàctils són es meus germans.

Sempre tendré sa bellesa
de ses meves mans intactes,
sempre tendré sa duresa
des meu cor com una pedra,
sempre seré transparent
com un tel de ceba
a sa teva mirada infinita,
a sa teva mirada incisiva
en es teu mossegar d'espardenya.

Dins el cel que s'ajunta amb la mar
ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
ses estrangeres mengen gelat.
Dins el cel no és per falta d'espai
que jo no hi visqui com un animal.
Dins ses alzines i dins es pinars
es pterodàctils són es meus germans.

Dins el cel que s'ajunta amb la mar
ses caderneres han de volar.
Dins ses alzines i dins es pinars
ses estrangeres mengen gelat.

Quan es fa de nit

El nucli del món batega,
Res el pot aturar.
Desprèn adrenalina,
Per qui la vulgui agafar.
El nucli del món batega,
En cada instant.
Ningú el podrà captivar,
Ni tant sols el cel el pot embruixar.
Cel tu que respires,
Explica'm i diga'm,
Quin és el misteri de tot plegat?
Perquè em perdo pel teu esguard?
No obstant, quan es fa de nit
El cel, fosc, hipnotitza l'esperit,
I la lleugera immensitat
S'obre en un gran esclat...

La plaça del Diamant

Tens els ulls plens de paraules,
la vida estesa al davant,
aparador de joguines
cançons fàcils de cantar.
Cançó d'un temps de tramvies
i carrers mal empedrats;
dies de sol i de pluja,
barri amunt i barri avall.

Nits de lluna plena...
Somnis d'envelat...
Bella com una princesa
d'algun vell conte d'infants,
et veig ballar un vals de puntes
a la Plaça del Diamant.

I tu, al terrat, estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.

Sentir que passen els dies
com si fos un joc d'atzar:
una rosa per sant Jordi
i flors negres per Tots Sants.

Xerrameca de botigues,
coloraines de mercat;
olor de sofre i de lluna
cada nit de Sant Joan.

Nits de lluna plena...
Somnis d'envelat...
L'ocell de la jovenesa
pren el vol mirall enllà:
valsos que van i que vénen
a la Plaça del Diamant.

I tu, al terrat, estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.

Llargues tardes de diumenge
polsim de lluna als terrats,
quietud d'hivern al vespre
quan es fa fosc aviat.

Sentor de rosa perduda,
claror de vidre entelat,
joguina feta malbé,
cendra d'ocell estimat.

Nits de lluna plena ...
Somnis d'envelat...
I quan la cançó s'acabi
una altra en començarà,
car tot gira com els valsos
de la Plaça del Diamant.