Laura

I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.

M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà...
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

Balada de les estrelles

Era un noi esparracat
curt de calces i de vesses
me'l lloguen de porcater
i el fan anar a la carena
sent les guilles quan se dorm
i les punxes quan se lleva
salabrugues per coixí
per llençol les gavarreres
les penes vénen i van
i les hores van i vénen
i ell diu, ensenyant les dents,
no em fa res la vida negra
ni els buscalls que m'han ferit
ni les besades que em prenen
si no tinc llençol daurat
ni angelet a la finestra
aquí dalt sento el meu cor
més a prop de les estrelles

Si festeja per Nadal
es casa a la Candelera
la muller totes les nits
caminava de puntetes
i un dia li va fugir
cavalcant la mula esquerpa
en el jaç dels esgarips
sospira l'ànima estesa
i diu, ensenyant les dents,
adéu argelaga tendra
no em fa res el teu pecat
ni les perles del teu ventre
sense aquell anar i venir
de llavis i llagrimetes
i aquell acorralament
de la teva carn encesa
em sento que tinc el cor
més a prop de les estrelles

Un dia fa de soldat
se l'enduen a la guerra
si rosega mal crostó
veu aigua de sangoneres
timbals de bon de matí
xurriaques a l'esquena
i la bravada dels morts
i el color de les banderes
quan para el terrabastall
es cull un brot de ginesta
i diu, ensenyant les dents
amics, no em fa por la guerra
amb l'espurna del perill
i amb aquesta mà valenta
que eixuga venes i sang
com qui juga una juguesca
em sento que tinc el cor
més a prop de les estrelles

S'ha fet pirata del mar
i és amo d'una galera
a la proa del vaixell
ha posat bandera negra
la corpenta d'un virrei
ha penjat a l'arbre mestre
i diu, ensenyant les dents,
adéu, jardins de la terra
no sóc pirata del mar
per la sang ni la riquesa
per la fama d'aquest món
i l'amor de les princeses
sinó, perquè dins la nau,
quan para el vent a la vela
i amb el sospir de la nit,
les aigües es tornen tèbies,
em sento que tinc el cor
més a prop de les estrelles

El duen lligat de mans
i amb caputxa de pobresa
a tres passes del botxí
i a una passa dels preveres
un home canta els pecats
i un refila la trompeta
i aleshores que el botxí
li empunya la cabellera
ell diu, ensenyant les dents,
al tall de la ganiveta,
germà, no em fa por la mort
ni el jutge ni la jutgessa
que si m'escapcen el cos
tindré l'ànima desperta
la meva pell se'n riurà
de l'ungla de les misèries
i amb el cor tot ple de llum
seré rei de les estrelles

No és massa tard

Cansat, cansat de fer-me mal,
de viure en un engany,
cansat de mi,
que no sé alliberar-me,
fugir d'aquest desig
que sé que no és per a mi però no puc evitar.

Cansat d'aquesta soledat,
d'haver-me enamorat
del pas del temps,
que fa caure en l'oblit
allò que va ser etern.
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar.

No és massa tard per a tot allò que és important
Estic tan cansat ...però he de tornar a començar.
I quan s'aturarà aquest mal
que crema i crema tant?

Evaporat,
que no deixi record
d'aquells moments tan bons.
Cansat que d'aquells núvols només en quedi fum.

No és massa tard per a tot allò que és important
per a mi, com ser feliç.
Estic tan cansat ...però he de tornar a començar.

Només vull cridar i trencar, no recordar mai més per viure en pau.

Cansat d'haver callat,
d'estar emprenyat,
de ser fugaç, de ser real...
Per què no puc existir així?

No puc, no és per a mi,
tan humà, despullat,
que no puc existir,
no vull pas fer-ho així.

Cansat d'haver somiat...
I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?

Quin va ser el pecat
per sentir aquest desig
que no té cap sentit,
per viure sense viure tanta soledat?

Dorm

Dorm, ja fa molt temps que tot és fosc
I a poc a poc entres al meu món,
On tot és possible si em segueixes
I deixes de tenir por.

Dorm, tens tota la nit per descobrir
Només si tu vols, somia amb mi.
Jo et portaré per molts camins
Fins que el sol ens sorprengui al matí.

Llums de colors mai s'apaguen al teu cor;
Trens i un destí, l'horitzó.

Dorm, ja queda menys per arribar.
Dir adéu mai no t'ha agradat
Sempre ens quedarà demà
Per continuar somiant.

Llums de colors mai s'apaguen al teu cor;
Trens i un destí, l'horitzó.
Llums de colors mai s'apaguen al teu cor;
Trens i un destí, l'horitzó.

El llimoner

Veu de mar,
Grans d'arròs
L'arbre cau,
talla comunicacions.

Vols d'ocell
Sobre el llit
Massa vent,
Pastilles per anar a dormir.

Quan la llum del meu carrer
Il·lumina el llimoner.
Les paraules àcides
Fan històries ràpides.

Foc al bosc,
Nius de te.
Capitans
Abandonant el seu vaixell.

Quan la carta arribi a port
Quan algú l'envia al mateix lloc.
Les estones plàcides
Semblen hores mínimes.

Quan la llum del meu carrer
Il·lumina el llimoner.
Les paraules àcides
Fan històries ràpides.

Al ben mig de la tempesta
Tothom vestit de festa
I amb el somriure de mudar.
Les ulleres entelades
No deixen veure fades,
Ni el caminet arran de mar.

Quan la llum del meu carrer
Il·lumina el llimoner.
Les paraules àcides
Fan històries ràpides.

Quan la carta arribi a port
Quan algú l'envia al mateix lloc.
Les estones plàcides
Semblen hores mínimes.

Polaris

Ses estrelles pengen a dalt, giravolta es carro polar,
és Polaris espurna del nord, guiarà ses barques a port.
Bussos baix un sostre de glaç, siluetes lentes a blaus,
algoritmes a cossos menuts, paral·lels a igual magnitud.
Ses estrelles brillen allà, s'expandeix es cos estel·lar,
harmonia de constel·lacions, coneixem un poc altres móns.

El teu amant

Avui he vist el teu amant
Portava un jersei vermell
I un bon pentinat
Però no l'he saludat

En canvi m'he quedat parat
Davant d'un aparador amb miralls
I mirant-me he pensat
“Que n'han passat d'anys”

I ara m'he trobat
amb que he estat somiant
En un conte on no hi ets
On em sento lleig.

Potser és la falta de llum,
Potser només et venc fum...
Però crec que m'estic equivocant
que l'estic cagant.

I em criden els intermitents
Del cotxe del davant
Que amb un tarannà intens
S'engeguen i es van apagant

Potser és un codi secret
Amb molta mala llet
Potser és només l'inconscient
que em diu que no passa res si avui et dic:

No saps com t'he odiat
Tant com l'estimat
He maleït els racons, els carrers
que per sempre quedaran tintats

I ara tu em juraràs
Que això ja s'ha acabat
Et vull poder recordar
sense fer mala sang sense esperar
que algun dia tornaràs.

Per jo i tots es ciclistes

Som jo com una fletxa si veus passar una estela,
sa calma de novembre, la mar una bassa d'oli,
només veig ties bones i morques de petroli.
Vaig esquivant pedretes, sotracs i clavegueres,
com una formigueta empenc sa geosfera,
una hora dins Angola, mitja hora Filipines,
m'odien es taxistes, ses velles peatones.
Per jo i tots es ciclistes
que amb una bicicleta fan circular ses coses,
aquesta melodia, aquestes quatre notes.

Cant de l'enyor

Ni que només fos
per veure't la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d'una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d'un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Companya

Companya, si me'n vaig un dia,
una tarda, un vespre,
no tinguis ulls per plorar l'absència.

No estranyis les carícies
a les mans, al ventre,
no insinuïs cap comiat.

No serà per sempre la partida.

Porto a l'esquena un fusell fet de fusta,
amb les bales justes, per si he de disparar.

Il·lús el qui pensava que la guitarra era muda,
que l'amor no era foc: foc per disparar.

No em fan por els somnis,
ni és per moda que t'entrego les cançons.

Companya, si et despertes sola,
en una hora amable,
fes que sigui silenci per tots dos.

Serà amatent el meu retorn.

No és una promesa; em regeix la veritat,
absolc el retard, per si he de disparar.

Il·lús el qui pensava que la guitarra era muda,
que l'amor no era foc: foc per disparar.

No em fan por els somnis,
ni és per moda que t'entrego les cançons.

No m'embriaga el dubte, i conservo la sana decisió,
ets allò que em forja i que després em fon.

Les 7 i quart

"Les 7 i quart" i m'he adormit al plat,
Volen cafeteres i trossets de pa.
La teva estrella el meu circuit urbà.
Corre, corre que no queda temps per mai.

Anticiclons en totes direccions
Sense canvis a la vista ni estacions.
Sóc un calaix massa farcit de trons.
Un telescopi busca l'horitzó...

I no hi és,
Que no hi és...

Astres, pedres i coralls i un arbre passatger s'ho mira, com s'ho mira.
Les antenes a les mans rastregen tot l'oxigen, no hi ha oxigen.
Astres, pedres i coralls i un arbre passatger s'ho mira, com s'ho mira.
Les antenes a les mans rastregen tot l'oxigen, no hi ha oxigen.

La flor d'espines més bonica que he trobat
Té catorze pàgines i totes són en blanc.
Sento forquilles que fan truites per sopar.
Una cerveseta, vespres amb olor de mar... Fa olor de mar.

Astres, pedres i coralls i un arbre passatger s'ho mira, com s'ho mira.
Les antenes a les mans rastregen tot l'oxigen, no hi ha oxigen.
Astres, pedres i coralls i un arbre passatger s'ho mira, com s'ho mira.
Les antenes a les mans rastregen tot l'oxigen, no hi ha oxigen.

La benzina sobre l'astre blau,
Cau del cel, cau del cel.
Un radar camina sobre el mar
No hi ha vent, no hi ha vent
Tres mil punts i núvols de cartró
Sóc del temps, sóc del temps.

Astres, pedres i coralls i un arbre passatger s'ho mira, com s'ho mira.
Les antenes a les mans rastregen tot l'oxigen, no hi ha oxigen.
Astres, pedres i coralls i un arbre passatger s'ho mira, com s'ho mira.
Les antenes a les mans rastregen tot l'oxigen, no hi ha oxigen.

Boreal

Plaques de gel com pistes de hoquei se desplacen a quinze nus,
milles marines, foques i tonyines fan sa vida amb molt poca llum.
Un poblet de pescadors, es caçadors juguen a cartes,
a taula, dos missers, amb escriptures beuen cafès.
Via satèl·lit, Manchester United juga el CeItic de Glasgow,
pintes de Guinness, fish and chips i pilsens, només homes de molt bon humor.
Un senyor qualsevol, que se cansa des futbol,
posa en alt es tassó i comença una cançó.

Cap al cel

No tinc por de perdre el nord
no tinc por de caure en l´error
El que crec és el que sóc
però sé que no tinc temps per aprendre-ho tot.
No tinc por d'oblidar-ho tot
de tornar enrere i començar de nou.
No m'agrada la gent decent
tampoc m'importa quan sóc transparent.
Potser tu em diràs que fer.

Abans que sigui massa tard
aixecaré les mans
miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

No tinc temps per perdre el temps
quan no mires tot passa corrent.
Tothom s'ofega quan tot va bé
em sembla que el món gira del revés.
Potser que em diguis que m'està passant
on tothom se sent lliure em sento empresonat.
Potser tu em diràs que fer
quan encerti o ensopegui potser em diràs que fer.

Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

No tinc por de perdre-ho tot,
el que tinc no és el que sóc.
Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

L'amistat del calamar

Em complanys i no em fas sentir millor
em complanys i no em fas sentir millor
em fas plorar per dins i et somric ben fort
em fa sentir tan sol saber que ets tan a prop
ja comprens que no es pot fer pas pitjor
és com comparar el cranc i el calamar

tu!
saps que no es pot fer pitjor
tu!
ets de l'amistat un bon calamar!
tu!
saps que no es pot fer pitjor
tu!
ets de l'amistat un bon calamar!

Em complanys i no em fas sentir millor
em complanys i no em fas sentir millor
és millor pensar en crancs i calamars

tu!
saps que no es pot fer pitjor
tu!
ets de l'amistat un bon calamar!

Si tanque els ulls

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren

les festes d'un poble on vam arribar
un sopar a la fresca amb un got a la mà
els nervis a la panxa abans de començar

les primeres cançons les primeres emocions
unes guitarres velles banderes als balcons
la innocència a la cara els somnis als pulmons

ballar entre la gent llançar un crit al vent
saltar de l'escenari tocar amb els dits el cel
sentir-nos com un núvol sota un mar d'estels

Si tanque els ulls, si tanque els ulls,
si tanque els ulls, si tanque els ulls.

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren

Les festes d'un poble on vam arribar
un sopar a la fresca amb un got a la mà
els nervis a la panxa abans de començar

les primeres cançons les primeres emocions
unes guitarres velles banderes als balcons
la innocència a la cara els somnis als pulmons

ballar entre la gent llançar un crit al vent
saltar de l'escenari tocar amb els dits el cel
sentir-nos com un núvol sota un mar d'estels

Si tanque els ulls recorde tot el que he estimat
i escolte com el cor em torna a bategar
l'alegria senzilla l'emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar

Si tanque els ulls, si tanque els ulls.

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren

el soroll de la festa retronant-me al cor
baixant amb les comparses pel carrer major
les vergonyes perdudes entre els carrerons

uns besos suats davant d'algun portal
el sabor a mistela en uns llavis cremant
unes robes trencades entre quatre mans

unes escales fosques un pis que ens van deixar
mirar per la finestra i veure despertar
un país de cases blanques abraçant la mar

si tanque els ulls recorde tot el que he estimat
i escolte el meu cor vell com torna a bategar
l'alegria senzilla l'emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar

Si tanque els ulls, si tanque els ulls.

S'univers és una festa

Visc a un planeta ple d'ecosistemes,
no és del tot rodó:
el va escriure un moro que tenia mala lletra.
Sa rotació gairebé no se nota,
ningú no ha vist sa translació
perquè ens aplega en haver dinat
quan feim horeta.

I cada nit feim una festa
a una platja que hem fitat a cada destre
amb un fogueró.
Tenim amics d'altres planetes,
són turistes, trompetistes,
saben totes ses nostres cançons.

I ballam fins que és de dia
i en de dia treim sa barca
i mos n'anam a fer un viatge misteriós
a una cala transparenta,
ens hi quedam a viure perquè tothom sap
que som gent valenta.

El temps inventa àtoms de colorins,
s'univers és una festa que ens omple de joia,
cada finestra obre un nou matí
ple de llums i ple d'orquestres,
ple d'enigmes submarins.

Així és el nostre planeta,
tan polit si viu a lloure, i tan fràgil
com una falguera si viu mal arrecerat,
trasplantat a un cossiol de plàstic negre
amb sa gent esterna.

I cada dia és diferent,
com un animal que tresca som feliços
de conèixer gent,
però això és sa nostra terra,
tots els pobles són millors si cadascú
pot fer els comptes a ca seva.

Camina descalç

Rere el tronc de la més alta alzina
s'alça un cos nu; el teu cos ple d'espines.
Respires, prens alè.
Sospires, tems saber.
Ferides que són part del teu present,
cosmètica del teu comportament.

Mira lluny. Ves corrents. Venç, les ventades de vells temps.
No miris enrere. Lluita sol enmig de l'era.
Estima tot allò que tens. No deixis mai de caminar descalç,
No fos cas que prenguis mal.

Nusos amb força estrenyen la vida.
Records de paraules que et fan companyia.
L'abraces, en vols més.
L'estimes, a canvi de res.
Les mans suen sang durant molt de temps.
Fiblades d'amors, històries que no entens.

Des que les mancances són virtuts,
des que vuit errors són vuit honors,
sento dir per homes, sense embuts,
que la vida els presta el joc de ser com són.

El turista

Dóna voltes, mira el punt més alt.
Quatre gotes, perdo el pols del far.

El turista busca l'equipatge
Una foto sense cap imatge

No sé com s'hi va...

Espero que els teus ulls somriguin
I que el sostre "es pleni" de cançons.
Ets el meu millor deliri
Encara que no t'ho pensis.

Dóna corda, fes que es mogui el mar.
Fil de coure sota un elefant.

Una estona de surrealisme.
Passa un núvol sense mecanisme.

No sé com s'hi va...

Espero que els teus ulls somriguin
I que el sostre "es pleni" de cançons
El meu millor deliri ets només tu.

El turista busca l'equipatge
Una foto sense cap imatge

No sé com s'hi va...

Espero que els teus ulls somriguin
I que el sostre "es pleni" de cançons.
Ets el meu millor deliri
Encara que no t'ho pensis.

Secrets

Floten les paraules que amaguen els secrets
tu i jo podem llegir-los, sabem com s'ha de fer.
Me'ls dius a cau d'orella, que no els escolti el vent.
No passis pena, saps que te'ls guardaré.

Guarden els teus llavis un munt de secrets:
Deixa'm descobrir-los, deixa'm ser el primer.

Han caigut les fulles, s'acosta l'hivern.
Molt lluny l'un de l'altre es nota molt el fred.
Vull trencar les normes del que s'ha de fer
i que ningú em digui si això està o no està bé.

Tu i jo abraçats, amagats al mirall.
El temps es para i ens és tot igual.

Els teus ulls amaguen l'espurna dels estels;
ets una obra mestra, ets el meu secret.
Guarden els teus llavis un munt de secrets:
Deixa'm descobrir-los, deixa'm ser el primer.

Quan jo ja volava, aprenies a caminar.
Ara et surten ales i a mi em creixen arrels.

Guarden els teus llavis un munt de secrets:
deixa'm descobrir-los, deixa'm ser el primer.
Els teus ulls amaguen l'espurna dels estels.
Ets una obra mestra, ets el meu secret.
Ets el meu secret...

Benvinguts

Benvinguts al llarg viatge
Benvinguts al llarg viatge
Plou i ell desplega l'equipatge i entre antics vestits de clown treu un barret vell
no, que avui no s'omple de diners, que avui s'omple d'aigua

Hi ha un circ predilecte, tarambanes il·lustres somiadors
hi ha colors i colors, hi ha un circ que se'n va i es queda
com un príncep curiós jo pensava que era la vida més bella
hi ha un circ que s'estella de l'autèntica por la cautela i l'error
hi ha un circ que es mor, s'estella, se'n va i es queda

Tenim el riure a favor cada rialla del món
que avança que avança, no tinguis por
que avui una plaça s'omple de festa entre les llums
la mateixa que m'ha vist créixer llàgrimes als ulls

Hi ha un circ que mossega, i amb les dents desvetlla la son
i cada dia s'adorm com si aquell dia fos el darrer
hi ha un circ al carrer, som viatge i som germans
hi ha un circ que dibuixa somiadors caminant per la corda fluixa
hi ha un circ tresor, que respira, flaira de vida

Tenim el riure a favor cada rialla del món
que avança que avança, no tinguis por
que avui una plaça s'omple de festa entre les llums
la mateixa que m'ha vist créixer llàgrimes als ulls

Amb mil cançons hem escrit l'equipatge
un nou paisatge, un circ que dibuixa
Txarango caminant per la corda fluixa
Senyores i senyors petits i grans benvinguts al llarg viatge!

Nits de gloria

Nits de glòria i conquestes
i el matí adormit, castiga
Nits de plors i tempestes
vam creuar el límit
saltant barreres

Ofegarem les penes en un got trencat
Dissimulant
no em diguis res perquè avui no hi sóc
Em busco, però no hi sóc

I allà en l'oblit hi ha algú, que crida desesperat
No sap d'on ve ni on va, ni el que queda
I allà en l'oblit hi ha algú a qui tu ja no escoltes mai

Nits de glòria i conquestes
Vam saltar el camí, vam fer drecera
Caminarem, enrere i amb els ulls tancats
Recordarem les nits en que ens volíem menjar el món
i que ens vam menjar el món

I allà en l'oblit hi ha algú, que crida desesperat
No sap d'on ve ni on va, ni el que queda
I allà en l'oblit hi ha algú a qui tu ja no escoltes mai
com sempre…

Ja no puc continuar dissimulant
em sento cada cop més perdut
I a les nits busco bar
busco bar, rere bar
Vull tornar al que per a mi varen ser…
Nits de glòria
Nits de glòria

Bruna

Camina la lluna, vestida de pruna,
camina vestida de dol.
Son pare la crida, sa mare l'oblida,
son pare li diu que no pot...
Paraules... somiades.
Paraules...

Sempre balla

Pot semblar que el món badalla
pot semblar quieta la nit
però no t'adormis al meu pit que sempre balla
que a la vall dels adormits el meu cor no hi fa parada
el cant de les encantades se l'emporta bosc endins

Un record truca a la porta
les notes apagades d'una vella cançó
sensacions que jo ja creia mortes
però avui, avui recordo el teu cos
la dansa el deliri de l'estança
la llum de la teva habitació
fortes i més fortes batzegades
que avui, avui tot em parla amb el teu nom

La gent torna a les cases s'ha acabat la funció
una vella senyora escombra el teatre dels malsons
camino quan tot calla i he comptat amb les mans
les poques finestres enceses d'una ciutat
que guarden la nit lila amb el record dels anys
i no apaguen la flama perquè no arribi demà

avui recordo el teu cos
la dansa el deliri de l'estança
la llum de la teva habitació
fortes i més fortes batzegades
que avui, avui tot em parla amb el teu nom

La gent torna a les cases s'ha acabat la funció
una vella senyora escombra el teatre dels malsons
camino quan tot calla i he comptat amb les mans
les poques finestres enceses d'una ciutat
que guarden la nit lila amb el record dels anys
i no apaguen la flama perquè no arribi demà

Esquimals

Hi ha una lluna a dalt del pol,
no queden fulles sota el cel.
Tu respires a poc a poc,
Mentre et miro fixament.

Si volguessis venir amb mi
Et deixaria el meu coixí.
I viuríem sota el Blau
D'un sistema transparent.

Com esquimals ballant al gel...

Queda't al meu davant
La llum negra no ens farà cap mal.
Queda't, si et vols quedar
Que avui l'ombra ja ha marxat
Queda't al meu costat.

Com esquimals ballant al gel.

Hi ha un desert descolorit,
i sé de llocs on no hi fa fred
seguirem sense parar
la ruta esfèrica del temps.

Com esquimals ballant al gel.

Queda't al meu davant
La llum negra no ens farà cap mal.
Queda't, si et vols quedar,
Que avui l'ombra ja ha marxat
Queda't al meu costat.

Com esquimals ballant al gel
En un sistema transparent.
Com esquimals ballant al gel.

Neix el món dintre l'ull

Potser ens hauríem de preocupar. Suposem que totes les coses que havíem d'haver resolt no les hem resolt encara, poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina i tot està per fer. I les promeses, sobretot les que mai ens vem dir, de tant secretes, de tan callades, encara s'han de complir, si és que s'han de complir algun dia. Que mai hem plantat cara als nostres somnis, ni tampoc als problemes: que volem ser? Que volem dir? Qui volem ser? Si ho tenim clar, com ho hauríem de fer? Amb qui podríem comptar? Comptes amb mi? Compto amb tu? Sí, potser ens hauríem de preocupar. De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por, però de sobte com qui no vol la cosa d'un dia per un altre me n'oblido. I a la llarga que vols que et digui, al final de tot no sé com ni gràcies a què, ni per quin estrany mecanisme tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento em tranquil·litza, no sé com però em tranquil·litza, estic tranquil, tranquil.

Foc al cor

Era una vegada un poble mort
De gent preocupada per no temptar la sort
On tot anava molt a poc a poc.
Sempre que passava per l'arbre tort
Em recordava que havia de ser fort.
"Molt fort" pensava cada cop.

I Entre mirades de cartró
Tornar un somriure de debò,
És com trencar-te el cor un cop de roc.

I és com si s'encengués un foc al mig del bosc
Però potser aquell dia, un dia com tants,
Quan tot m'avorria tu eres al davant,
Quan jo estava tocant a fons.

Com una tempesta va passar
I potser la lluna va donar un cop de mà
Fa temps, tant temps, però és cert

I entre mirades de cartró
Tornar un somriure de debò,
És com trencar-te el cor un cop de roc.

I és com si s'encengués un foc al mig del bosc
Al sol d'agost.

I entre mirades de cartró
Tornar un somriure de debò,
És com trencar-te el cor un cop de roc.

I és com si s'encengués un foc al mig del bosc
Al sol d'agost.

I entre mirades de cartró
Tornar un somriure de debò,
És com trencar-te el cor un cop de roc.

I és com si s'encengués un foc al mig del bosc
Al sol d'agost.

Foc al cor, foc al cor, foc al cor,
Foc dins del meu cor

Foc al cor, foc al cor, foc al cor,
Foc dins del teu cor.

Amagada primavera

Havíem quedat a quarts de quatre a la plaça Felip Neri
on els carrers hi aboquen l'encanteri
asseguda a la font sota l'ombra dels arbres
ja m'esperaves amb un vestit de flors

que avui pels carrers de Barcelona
he vist maldestres traficants canviar llibres per roses de tant en tant

Era Barcelona com com com
mig primavera no floreix per tothom com com s'espera
Era Barcelona com com com
mig primavera no floreix per tothom com com

Te'n vas de la ciutat m'ho han dit ja ho se
però abaixant el cap em dius avui fem com si res
i en un segon i dos i tres tot va parar tot va desfer-se
quan un petó sense permís va tallar la conversa

que avui pels carrers de Barcelona
he vist maldestres traficants canviar llibres per roses de tant en tant

Era Barcelona com com com
mig primavera no floreix per tothom com com s'espera
Era Barcelona com com com
mig primavera no floreix per tothom com com

Amagada primavera que t'ha portat gitana cada dona una flor
La ciutat que no t'espera dia a dia s'apaga, rosa a rosa mor
Benvinguda i passatgera que t'ha portat gitana una dona una flor
Benvolguda viatgera que dus a la sang guerra que dus la llança al cor

Energia

Tenim camins,
tenim brúixoles i cames,
tenim instruments,
tenim solfa i tenim so,
tenim un llit,
tenim nit i per tant somnis,
tenim amics
escampats arreu del món.

Tenim martell,
tenim foc, tenim enclusa,
tenim la falç,
tenim juny i camps de blat,
tenim fogons,
tenim olles i vianda,
tenim maons,
tenim plànols i terreny
i un desig foll i ferreny.

I energia per posar-ho en moviment,
nervi al cos i tot el convenciment,
embranzida en progressiu augment
i empenta perquè ara és el moment
que tot sigui diferent .

Tenim veïns
que aniran venint a casa,
tenim botxins
que aviat fotran el camp,
tenim records
per saber de quin peu calcen,
tenim gegants
i diables i petards
i bons vins per celebrar.

I energia per posar-ho en moviment,
nervi al cos i tot el convenciment,
embranzida en progressiu augment
i empenta perquè ara és el moment
que tot sigui diferent .

No tenim cap
bandera imperialista,
no tenim cap
frontera envers germans,
no tenim pas
interessos petrolífers,
ni cap esclau
a les mines de diamants,
però tenim en dosis grans.

Energia per posar-ho en moviment,
nervi al cos i tot el convenciment,
embranzida en progressiu augment
i empenta perquè ara és el moment
que tot sigui diferent .

La senyora timida

A la nit, la senyora tímida, somia que no ho és,
Que damunt d'un escenari canta i balla pels demés,
Però al matí fins i tot dubta per sortir a passejar
Per si es troba un conegut i ella l'ha de saludar.

Quan està sola voldria poder estar amb algú,
Quan hi ha algú tot l'intimida, l'aire és tens i el soroll mut.
Guarda en un calaix amb balda tot el que voldria dir,
Pesen sobre les espatlles els seus somnis i desigs.

Però quan ella és dins el somni, quan tot és imaginat,
Tot flueix i tot l'inspira sensació de llibertat.
És graciosa, explica "xistes" i xerra pels descosits,
Té la casa sempre plena de veïns, cosins i amics.

Tot l'encisa, l'enamora i passa amb facilitat,
Té una gran vida amorosa i és una celebritat,
És portada de revistes, mig planeta la coneix,
Disfruta fent entrevistes que contesta com si res.

Però la vida no és un somni i, els somnis, somnis són,
Ella és la senyora tímida en totes les ocasions.
Si es pogués viure adormida, si es pogués viure somiant,
Seria una noia eixerida, una noia amb molt d'encant...

Però és la noia que es lamenta d'una vida sense amor,
És la noia que es turmenta pensant en els seus errors,
És la noia que voldria... però mai no s'atreveix,
I mira embadalida com disfruten els demés...

Però quan ella és dins el somni, quan tot és imaginat,
Tot flueix i tot l'inspira sensació de llibertat.
És graciosa, explica "xistes" i xerra pels descosits,
Té la casa sempre plena de veïns, cosins i amics.

Tot l'encisa, l'enamora i passa amb facilitat,
Té una gran vida amorosa i és una celebritat,
És portada de revistes, mig planeta la coneix,
Disfruta fent entrevistes que contesta com si res.

Bon dia Senyora Tímida, bon dia Senyora Por,
Bon dia La Vergonyosa, la que fa com si no hi fos.
Lliga, tapa, amaga els somnis, aquí comença un dia més,
Això és la vida, això és l'insomni, o ets algú o no ets res...

Only you (i el teu xampú)

Un, dos... camino sobre el riu
Dos, tres... les tardes de l'estiu
La llum és tan perfecta
Que el meu cos es torna insecte.

Molt bé, juguem al que tu vols.
Tic tac, llavors en expansió.
Dormint en un salt d'herba.
Mosquits i pa de nous.

Only you, el blau és blue
Only you i el teu xampú.
Només tu, que em fas oblidar aquest fred
Only you i el nostre iglú.

Descalç camino amb el trineu.
Un gat camina rera meu.
Caramels amb gust de llavis,
Però els teus, m'agraden més.

Un, dos... que tot està permès.
Dos, tres... subtítols en francès.
La nit és massa neutra
Per no deixar-la així

Only you, el blau és blue
Only you i el teu xampú.
Només tu, que em fas oblidar aquest fred
Only you i el nostre iglú.

Ara mateix em tens impressionat,
La caixa on guardes totes les respostes.
"Abra-Cadabra", desapareixem.
I no, no em busquis que ara estic al meu infern...

Only you, el blau és blue
Only you i el teu xampú.
Només tu, que em fas oblidar aquest fred
Only you i el nostre iglú.

Jo i ningú

Jo i ningú
Amagats i diminuts
Fent volar coloms a fons perdut
A glops de vermut

Jo i ningú
Desvetllats com de costum
Resistim la nit i els seus ensurts
Sense encendre el llum

Esquinçats per tots els anys de conviure plegats
Petem instants de calma i son dolços

Però és un minut i tornem al joc caduc
D'oblidar els instants de plenitud en un pols absurd

Jo i ningú
Dissenyats per viure junts

Un dia d'aquests farem les paus
Sempre jo i ningú

Un dia d'aquests farem les paus
Sempre jo i ningú