Martina

De petita quan tancava els ulls per pensar
quin desig demanaria al veure volar
la llavor de color blanc, que agafava entre les mans
i bufant deixava anar,

sempre es veia en una casa amb grans finestrals,
esmorzant a la porxada amb un home elegant.
Ara viu sola en un pis amb un gat que sembla trist
i una taula massa gran.

Però al creuar la porta avui se sent més forta.
Passeja per les Rambles un vestit vermell.
Comprarà algun llibre i li escriurà una nota.
I, sense embolicar, el guardarà per ell.

La seva germana treu el cava
enmig del sopar.
Per sorpresa li proposa, abans de brindar,
si voldrà ser la padrina del petit o la petita
que vindrà abans de Nadal.

Mentre plora d'alegria, no pot evitar
imaginar que potser un dia, en algun sopar,
ella pugui treure el cava,
i els expliqui emocionada,
que per fi ja l'ha trobat.

Però ella encara no sap
que els anys passen volant, i un dia
un mirall esquerdat li dirà "ja et fas gran"
i la seva soledat serà el fidel amant.

I al creuar la porta avui se sent més forta.
Passeja per les Rambles un vestit vermell.
Comprarà algun llibre i li escriurà una nota.
I, sense embolicar, el guardarà per ell.

Màgic

Creuant voreres, pujant al tren
Sents el que esperes quan parla la gent

Es màgic es meravellós
Que ens menteixin així
Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç

Ho fan els jutges, els metges també
En el diaris i la TDT

Es màgic es meravellós
Que ens menteixin així
Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç

L'home dibuixat

Amb un tros de carbó
i un tros de cuiro vell
dibuixa'm un senyor
sense llana al clatell.

Posa-li flors al cap,
un trajo de nylon,
uns guants de pell de gat
i una etiqueta al front
que digui:

Jo sóc l'home dibuixat,
el que no té carn ni cos.
D'homes dibuixats com jo,
si mireu en veureu molts

Per acabar de fer
la teva obra d'art
repassa-li ben bé
el nas gruixut i llarg.

Penja-li un llaç vermell
dibuixa-li dents d'or
i al l'esquena un cartell
que digui: No estic mort.

I jo sóc
Jo sóc l'home dibuixat,
el que està fet de paper.
D'homes dibuixats com jo,
cada dia en neixen més.

Després per celebrar
el part sense dolor
ensenya-li a cantar
una cançó d'amor.

I amb aigua mineral
dóna-li un bany al cap,
un nom original
i per bandera un drap
que digui:

Jo sóc l'home dibuixat,
el que no té cos ni carn,
d'homes dibuixats com jo,
se n'aprofiten els grans.

Vine

Vine a cercar-me
i agafa'm fort.
Vine a somiar amb jo,
que ja despertarem demà.

Veurem sortir es sol
i totes ses postes del món.
Vine, no t'ho pensis més,
que no som estrangers.

Vine tot sol,
ens trobarem enmig de s'horitzó.
Vine cap aquí
i agafarem sa lluna amb es dits.

Vine a cercar-me
i agafa'm fort.
Vine a cercar-me
i queda aquí.

Vine tot sol,
ens trobarem enmig de s'horitzó.
Vine cap aquí
i agafarem sa lluna amb es dits.

Vine a cercar-me...
Vine a cercar-me...

Bicicletes

A la línia recta
Bicicletes sense llum,
Un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d'herba.
Els teus llavis son de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges
Cegues de les platges
Que només podria veure sota el llit.
Deixa't de paraules ara,
Penja des d'un arbre aquesta

Llum de contra hivern... Només digues què penses
Llum de contra hivern...

Un dilluns perfecte,
Bicicletes sense mans.
Tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l'aire,
He perdut la brúixola i el nord,
Que dec haver guardat per aquí.
Deixa't de paraules ara,
Penja des d'un arbre aquesta

Llum de contra hivern... Només digues què penses
Llum de contra hivern...

Parlant de tu i de mi

Feies el sopar, jo parava la taula
i com sempre escoltàvem les notícies,
quan de sobte sento un clic, tot el pis es queda buit,
a l'escala ho comenten les veïnes:
se n'ha anat el llum.

I veient que la verdura ha quedat a mig bullir,
em proposes d'acabar-nos el formatge de París.
I amb la llum de la llanterna ho deixem tot enllestit
per a l'escena impensada que ens espera.

L'un davant de l'altre, en una taula que ara sembla diferent.
L'espelma t'il·lumina tancant els ulls, provant el vi.
I de sobte et reconec, i no entenc on hem estat tot aquest temps.
I em preguntes si estic bé i, encongit, goso confessar-te:

Que ahir a la nit volia explicar-te que ja no sento allò per tu,
que potser estaria bé donar-nos un temps per cadascú.
I em respons que tu també pensaves el mateix,
i ens mirem, mentre parlem
de tu i de mi.

L'un davant de l'altre.

Mmm quin fàstic, veeccs, què bo!

Creu en mi, no cal que et mofis
rere meu no hi ha qui em guanyi
sobre el deix estic a la cua
rodamón, per què em mires si no t'excites prou?
T'estimo i no et vull, besa'm
jugaré a un joc, jugaré a enfadar-me
t'estimo i no puc, deixa'm
em caso amb tu, ara et dono banyes.

Qui sap si no vull, però m'estaques fort prou!
Em fas fer el què vols
fora d'un niu lluny de tu no em vols
treus saliva, apaguem el foc.

Tu ho eres tot, cos a cos
tots dos jugàvem a petons
vull una orella, un nas, una cella,
una boqueta, un ditet, uns ullets
un mugró, una llengua,
una pigueta al ring-ring, que em facin cas!
T'estimo i no et vull, besa'm
jugaré a un joc, jugaré per mandra
t'estimo i no puc, deixa'm
em caso amb tu, ara et dono banyes.

Qui sap si no vull, però m'estaques fort prou!
Em fas fer el què vols
fora d'un niu lluny de tu no em vols
treus saliva, apaguem el foc.

Tu ho eres tot, tots dos jugàvem a petons,
vull una orella, un nas, una cella,
una boqueta, un ditet, uns ullets
un mugró, una llengua,
una pigueta al ring-ring, que em facin cas!

Tu ho eres tot, cos a cos
tots dos jugàvem a petons

Mala llengua, ràbia tendra, si era un joc
mala baba, mala sanya, tu i jo sols
mmm quin fàstic, veeccs, què bo!

Inventari

Passa l'hivern
i no aconseguisc
esborrar del record
alguns dels moments
especials que vam viure
durant els dos mesos
i els vint-i-un dies
que vàrem menjar-nos el món
tu i jo. Avui necessite
posar punt i a part,
vull fer inventari
de totes les coses
que m'has regalat
i que em són impossibles
de guardar al fons d'un calaix:

un sobre blau;
milions de missatges de text;
un e-mail, que guarde
a consciència, com un amulet;
un punt de llibre;
milers de cançons
amb la teua empremta dactilar;
un clauer que té forma
de sargantana;
un tiquet de l'últim peatge
abans de Sabadell;
un paquet bomba que no
va esclatar i conserve
en algun lloc segur.

Encara n'hi ha més:
tinc una targeta
de Can Rectoret;
un llarg poema, regal de Nadal;
mitja dotzena de fotos
penjades al facebook
i un pòster de Muse
rebregat; una entrada de cine
i aquestos texans;
tres nits a l'Escala,
el viatge a París
i cada ciutat que incendiàrem.
Són tants els records
que ja m'he descomptat...

Corriol

Busco ideals que he après
Lluny de casa i no els trobo
Hi ha un desordre que em té preocupat
De petit no m'ho havien explicat
Costa d'acceptar que les coses van canviant
Simplement redefinir la manera de sentir
Però no accepto els canvis que hi ha hagut
Ideals que s'han perdut
Potser és que he llegit massa llibres d'altres temps
Potser m'he creat un bell lloc dins del meu cap
Però hi havia un temps de veritat
Tot allò per mi ja s'ha acabat

Busco un lloc meu

Refranys antics
Sense sentit
Paraules que s'han esvaït
Busco un vell corriol on jo de petit jugava
Busco racons que recordo que tots els amics hi anàvem
Però tots aquells llocs ja han canviat
Sota el ritme de la humanitat

Busco un lloc meu

Busco ideals que he après
Lluny de casa i no els trobo
Hi ha un desordre que em té preocupat
Tot això no m'ho havien explicat

Busco un vell corriol on jo de petit jugava
Però tots aquells llocs ja han canviat
Sota el ritme de la humanitat

Busco un lloc meu

Enyoro un temps mai viscut
Que em van explicar de petit a casa
Enyoro un lloc que potser era un país
Però ara veig només
Un piló de gent fent cua.

Encara hi som a temps

Encara som a temps d'aturar-lo.
Encara som a temps de trucar-nos.
Encara som a temps d'abraçar-la.
Encara som a temps de provar-ho.

Encara hi som a temps...

Navegant pel món

Tot navegant pel món
omplo d'aire el cos
i la força torna una vegada més.

Sóc cercador de llocs,
emigrant de tot,
ànima que vola enmig de sensacions.

Vull imatges sempre diferents,
que canviïn els elements,
trobar-me dins un no res i veure el temps
com passa molt més lentament,
assaborint eternament
el món que hi ha al darrera.

Vull conèixer tots els grans secrets
que amaguen llocs i tanta gent,
percebre les olors d'ambient i sentir el vent
empènyer una mica més
les ganes de seguir creixent, voltant, obrint la ment.

Tot navegant pel món
omplo d'aire el cos
i la força torna una vegada més.

Sóc cercador de llocs,
emigrant de tot,
ànima que vola enmig de sensacions.

Vull recórrer noves direccions,
poder arribar encara més lluny
i obrir tot el meu cor a un món d'emocions
que omplin el meu cos d'allò
que ara és desconegut, distant, incomprensible.

Vull fer renéixer el meu foc,
respirar molt més a prop
de tot el què no he vist avui però sé que hi ha
ben amagat per algun lloc,
que no deixaré de buscar,
voltant i obrint la ment.

Tot navegant pel món
omplo d'aire el cos
i la força torna una vegada més.

Sóc cercador de llocs,
emigrant de tot,
ànima que vola enmig de sensacions.

L´home estàtic

Sol de llauna, cel de glaç
dins el calaix d'un armari,
draps de dona i un infant
amb un regust enigmàtic,
ve de néixer, està sorprès,
té uns grans ulls Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Quan ja té tres anys no surt
a empaitar les papallones,
quan un gos lladra no fuig
i els vestits paguen la broma,
quan la neu remou el cel,
ell la mira en lloc de córrer
i li'n queda el rostre ple
com les estàtues de Roma.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Més grandet troba un ocell
a sobre d'ell, a dalt d'un arbre,
ell no es mou i un excrement
li fa blanc a mitja cara,
troba la nina d'un ull
i la voldria per companya
però no la mira ni acull
i la nina se'n va a França.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Una noia li ofereix un clavell per la solapa,
ell se'l mira però no el pren
i el clavell se l'endú un altre,
un estiu quan ell ja és gran,
l'amor ve amb tres candidates,
ell les mira afalagat
però l'amor té pressa i marxa.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Un bonic dia d'abril
tot són flors i ell les olora
però surt l'amo d'un jardí
i li fa una cara nova,
descobreix que no està bé
i vol dir-ho a una senyora,
la senyora no l'entén
perquè és mestra d'una escola.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells.

Han passat anys, s'ha fet gran
i assegut davant la porta
i esperant l'enterrament
d'aquell de la cara nova,
cel de vidre, lluna d'or
dins d'un caixó sense potes
jeu el cos d'un home mort
ningú riu i ningú plora.

És l'home estàtic, la tristesa l'ha matat,
les orenetes d'ell, mort, fred, han emigrat.

La dansa del vestit

Cerca innocent algun tresor com un petó de licor una tarda vora el foc
cerca l'essència de l'amor tan màgic tan diví abraçat a un arc de sant Martí
vols la dansa del vestit vull la lluna dins del llit fer-te la cullera a mitjanit
em quedaré despert recordo el que vas dir ets tan macu tan petit
en tens prou amb els teus dits la manera de mirar són aquests ulls marró clar
que em tornen boig drecera al món demà i més on el temps i el sol no marxen mai

Desperto de nou i sóc allà camí de tu
d'entre totes les estrelles jo vull estar amb tu
ets tot allò que em porta a mi "inclús" la mort
i em fa més fort, vull ser un camí, un caminar amb el cor

Bon dia, llur llum seré amb un petó matiner
oceànica sensació recordo aquella olor
tan dolç i a poc a poc fent-nos l'amor aïllats de
la mirada del món reflexiu i convençut
que colze a colze junts som molt més que un
bonica vola amunt i molt amunt jo sempre seré amb tu

Desperto de nou i sóc allà camí de tu
d'entre totes les estrelles jo vull estar amb tu
ets tot allò que em porta a mi "inclús" la mort
i em fa més fort, vull ser un camí, un caminar amb el cor
Desperto de nou i sóc allà camí de tu
d'entre totes les estrelles jo vull estar amb tu
ets tot allò que em porta a mi "inclús" la mort
i em fa més fort, vull ser un camí, un caminar amb el cor

Busca i captura

Busca i captura d'un criminal que escapa del banc
Busca i captura una vida més plena que abans
De sempre es pregunta
Com s'ha de ser per fer-ho tot bé
Aquesta és la historia que per fi un dia el va fer ser
Surt tremolant
El cor li batega i li suen les mans
Busca i captura
Sent la sirena que ja el ve a buscar
De sobte s'adona que un tret directe ja l'ha atrapat
Li sangra l'esquena
I l'últim que pensa és que tot s'ha acabat
I quan la seva ànima s'aparta del cos li parla
Si sempre havies estat tan bo
Quina injustícia tan gran aquest tret tan fulminant
Senyor policia
Quina putada
Pobre cuquet que se't mengen les formigues!
Pobre somni que et desprecia i no et despertes!

Ítaca

I
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Una part de tu

Només era una part de tu
Només era una part de tu
Només era una part de tu que has perdut
I és veritat, deu ser per això
que la trobes a faltar
La trobes a faltar
com qui ha perdut una mà
La trobes a faltar
com qui ha perdut un peu per caminar
Però només era una part de tu
Només era una part de tu
I és veritat, deu ser per això
que la trobes a faltar
La trobes a faltar
com qui ja no s'hi veu i ha de recordar
la llum, les cares i els colors

Però només era una part de tu
Només era una part de tu
Però fa tan temps i fa tan mal
que potser no era una part
I potser també s'ha endut
amb ella la resta de tu
Potser ella també eres tu
Potser ella també eres tu
I no només era una part de tu
No només era una part de tu
Ella eres tu
Ella eres tu

Súper bon noi

M'he emprovat ja tantes malles
i m'he disfressat de tot
que és que ja no sé com fer-ho
per ser el teu súperheroi.
Sense màgia ni poders
vull guanyar-te'm mica en mica
sempre qui acaba vencent
és el que més pedra pica.
No podré ser mai el teu heroi.
He deixat de treballar
pagues dobles, feina estable
per a poder-me dedicar
a un propòsit més lloable.
I ser el Jedi del carrer
el de les petites coses
el que no fa un lleig a res
que aconsella però no imposa.
Salvar el món cada matí
ajudar a la gent que passa
“Senyor, no vagi per aquí!”
“Senyora, això pesa massa!”
Fer lluir bé el català,
que és una bona feinada
que s'han de fer bé les (les
neutres) i les eles geminades.

No podré ser mai el teu heroi.
Súperheroi, Súper Bon Noi
i ser el gendre que volen les
sogres.
Súperheroi, Súpercofoi
d'arreglar immediatament tot
allò que no funciona
i no ser mai un d'aquells
que només se'n recorden
de Santa Bàrbara quan trona.

Per la doble identitat
amb un casco ja tirava
però acabava ensopegant
perquè el vidre s'entelava.
Li vaig demanar a ma mare
una màscara de cuir
però la pell se m'irritava
tan bon punt volia sortir.
També em vaig fer fer una capa
perquè sempre vesteix més
però em van fer per desgràcia
el repunt a l'inrevés.
Amb els calçotets per fora
no em deixaven entrar enlloc
I jo capficat rumiava:
“potser t'ho has treballat poc”.

No podré ser mai el teu heroi.
Súperheroi, Súper Bon Noi
i ser el gendre que volen les
sogres
Súperheroi, Súpercofoi
que sap que les bones accions
són aquelles que perduren
i quan hi ha dificultats
no s'arronsa i sempre pensa
que de més verdes en maduren.
No podré ser mai el teu heroi.

Zoo

La Koko es desperta a l'albada
Al sentir el soroll d'un timbre estrident
A fora de la seva casa hi té un jardí
Amb barrots d'argent
"No me'n sé avenir, tinc visita!"
Exclama per dintre irònicament
Com sempre haurà de passar el dia
Envoltada de somriures i plors de nens

En Mus i la Bella han set pares
De set cocodrils grassonets i eixerits
Fa més de dues setmanes i ni l'un ni l'altre
Encara els ha vist
Diuen que en tenen per uns dies
Que a un de la família li cal atenció
Però no saben que al petitó
Li sobra salut, però li manca amor

Com poder cantar a la llibertat
Si mai hi has connectat
Com poder pensar amb serenitat
Si has nascut engabiat
La Koko es desperta a l'albada
Al sentir el soroll d'un timbre estrident
A fora de la seva casa hi té un jardí
Amb barrots d'argent
"No me'n sé avenir, tinc visita!"
Exclama per dintre irònicament
Com sempre haurà de passar el dia
Envoltada de somriures i plors de nens

En Mus i la Bella han set pares
De set cocodrils grassonets i eixerits
Fa més de dues setmanes i ni l'un ni l'altre
Encara els ha vist
Diuen que en tenen per uns dies
Que a un de la família li cal atenció
Però no saben que al petitó
Li sobra salut, però li manca amor

Com poder cantar a la llibertat
Si mai hi has connectat
Com poder pensar amb serenitat
Si has nascut engabiat

Una parella d'aus reposa
Després de volar seguint girs tancats
Creuen que el millor paisatge
Són dos baobabs enmig de la ciutat
Cent metres enllà el rei explica
Històries genuïnes sobre el seu poblat
Que els seus fills amb la boca oberta
Escolten i desitgen fer realitat

Com poder cantar a la llibertat
Si mai hi has connectat
Com poder pensar amb serenitat
Si has nascut engabiat
Una parella d'aus reposa
Després de volar seguint girs tancats
Creuen que el millor paisatge
Són dos baobabs enmig de la ciutat
Cent metres enllà el rei explica
Històries genuïnes sobre el seu poblat
Que els seus fills amb la boca oberta
Escolten i desitgen fer realitat

Com poder cantar a la llibertat
Si mai hi has connectat
Com poder pensar amb serenitat
Si has nascut engabiat

Taüt

El cementiri és ple de flors, les reguen amb cendra
Però hi ha una tomba on no hi creix res
Li fa ombra un arbre sec

I de nit canta un puput
L'esquelet dins el taüt

El cementiri és ple d'amor i paraules velles
Però hi ha una tomba on no hi diu res
1983

I de nit canta un puput
L'esquelet dins el taüt
Taüt, taüt, taüt, taüt taüt.

Ordre i aventura

Diu que has entès la sola llei i el seu imperi,
que tota mesura ha de ser estranya al seu poder,
hi ha una dama blanca que t'espera ordint el gran misteri
hi ha una barca amb un rei ferit i pecador.

Tot és ordre i aventura,
tot és ordre i aventura.

Si avui et sents sol i creus que has perdut el teu senderi,
i et pintarà un camí d'argent sobre el mar fosc;
diu que ella és pura però contamina el teu criteri,
qui s'hi encomana viu per sempre sota una altre llum.

Entre l'ordre i l'aventura,
entre l'ordre i l'aventura,
entre l'ordre, l'aventura.

Punt de creu

Obrir el quadern,
inventar un vers.
d'acord, no és tan senzill,
ara tens fòbia dels papers,
qui ho hagués dit,
i si ho tornessis a intentar,
potser així,
la inspiració et tornarà,
fes-ho per mi.

Perdó me n'he oblidat tens tot el dret de deixar la poesia i preferir el punt de creu.

Perdó me n'he oblidat tens tot el dret de deixar la poesia i preferir el punt de creu.

Quan erets un gran escriptor
jo ho era tot,
la teva font d'inspiració,
jo era el teu món,
però m'has canviat per un patró,
agulla i fil
cuses amb el teu transistor,
i a mi no em fas ni cas.

Perdó me n'he oblidat tens tot el dret de deixar la poesia i preferir el punt de creu.

Perdó me n'he oblidat tens tot el dret de deixar la poesia i preferir el punt de creu.

Un dia potser ja hauràs bordat
deu mil tapets,
dos cents llençols, quaranta draps i fins i tot calçotets.

En un calaix tot ple de pols
et trobaràs els teus vells poemes d'amor
i et diràs:
"Jo era poeta i vaig preferir el punt de creu
però si em torno a posar a escriure ja veure-ho".

- "Ja no tinc mussa?"
No.

Pantalons curts i els genolls pelats

Ungles brutes i un munt de repèls
enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells,
després de la bassa tots nuets
vigilant la roba i que no arribi el pagès!

i a l'hora de berenar
pa amb mi i sucre o un tros de codonyat,
i després tornar al carrer amb el morro empastifat.

Cap al tard havíem de parar
de jugar al futbol i veure els carros passar
amb el gos al darrera lligat
petaner sempre a l'aguait de no ser apedregat,
i després d'haver sopat
pa torrat amb un bon tros de tall
a la fresca vigilats jugàvem a amagar.

Anys enrere
penso què queda
q'aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.

El diumenge a missa puntual
tocava diana l'àvia sempre cantant
em mudava de dins al llit estant
després d'un bon cossi de llet sempre cremant.

El campanar deia clar
segons ella "veniu mudats"
i després m'arriava, això sí, ben encoloniat.

Oh, anys enrere
penso què queda
d'aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.

Potser és cert que només recordem
allò que ens agrada
però què seria d'aquelles nits
sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall.

Oh, anys enrere
penso què queda
d'aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.

Pa amb oli i sal

Fes una foto del terrat,
que des d'aqui puc veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d'espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l'arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d'antenes i animals.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d'altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i potser més, molt més, la nit.

Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d'arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l'arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d'altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i potser més, molt més, la nit.

Quin fred al cor, camarada!

Quin fred, reïna de bet!,
quan bufa l'airet de la matinada,
tallant com un ganivet de fulla
esmolada.

Doncs encara fa més fred
al parapet d'avançada!

Quin fred en nit estelada
amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada
i cap llit no és prou estret ni té prou
flassada.

Doncs encara fa més fred
al parapet d'avançada!

Quin fred al sòl, la paret
d'oficina esbalandrada,
sense foc ni cigarret,
on hom treballa amb calfred
fins a la vesprada,
fins a la vesprada.

Doncs encara fa més fred
al parapet d'avançada!

Camarada,
si sota abric i barret
i amb bufanda ben nuada
oblides que al parapet d'avançada
uns homes lluiten pel dret
de la terra amenaçada
i tens fred,
quin fred al cor, camarada!

Planetes transparents

Fa una nit tan quieta
que sembla que no passa es temps,
a les fosques en un portal
mos mossegam sa pell.

Jo he perdut el nord
però hi ha qui em cerca
desafien es destí
passen sa vida a empentes.

Em provoca que no em toquis
una química salvatge
impossibles moviments
un volar vertiginós:
ets una dona
hermètica
i misteriosa
per aquest
carreró fosc
una llum de
referència i prou
ses sabates t'ajusten massa
per tenir un pas decidit i fràgil.
Començarà un dia nou
se suposa que havíem de fugir d'aquí
d'aquelles llums tan ignorants
d'aquells planetes transparents.

Ses teus mans lleneguen
dus un vestit molt ben posat
es mirall que t'acompanya
sempre te diu sa veritat.

Però tu estàs de sort
tu no has perdut el nord
sa vida està molt cara
per qualsevol debilitat.

Sa teua cara sàvia,
sa teua pell tan blanca,
a tu t'agrada córrer
tan jove i nerviosa.

Me l'estim,
me l'estim
aquest carrer me l'estim:
es meu món és aquí a dins.

Ella està en forma
i mostra sempre
un gest insinuant,
començarà un dia nou
se suposa que havíem de fugir d'aquí
d'aquelles llums tan ignorants
d'aquells planetes transparents.

El camí

Un dia un home em va dir "si agafes aquest camí arribaràs on vols arribar".
I jo li vaig fer cas, anava caminant, però el camí s'anava enverdissant.
Vaig poder sortir ben esgarrinxat, però almenys per fi vaig poder reposar.
Tot reflexionant sobre el que havia passat vaig decidir tornar a començar.
De bon començament, amb els ànims renovats i amb una gran finalitat.
Anava decidit, corria sens parar, frisava per arribar!
De tant mirar endavant vaig empassegar amb una arrel de pi molt gran.
Sort d'una noia que passava per allà i les ferides em va curar.
I ens vàrem fer amics, i caminàvem plegats, i és que estàvem enamorats!
Tot era tan bonic, miràvem les flors fèiem l'amor al mig del bosc.
De sobte ens vam mirar i vam al·lucinar! I és que havíem arribat!
I és que sembla estrany quan vas acompanyat el camí es fa molt menys llarg.

La masovera

S'ha llevat la masovera i ha agafat el seu cabàs
s'ha posat la mantellina i ha enfilat cap al mercat.
A la plaça arriba i veu quin dia fa, que fresqueja i diu que comprarà espinacs.

Al tombar la cantonada, un senyor tan ben vestit
que duia un barret de copa i un abric de color gris.
Li fotia crits a un pagès ensopit. Deia que se li emportaria el garrí.

Corre, corre, masovera, fuig d'en Pere Gallerí,
que ve de l'ajuntament i s'endu els quartos de per aquí.
Corre, corre, masovera, fuig d'en Pere Gallerí,
has comprat flors i violes, t'has deixat el romaní.

El senyor portava un cotxe i quan era a mig camí
se li ha punxat una roda al costat del Francolí.
S'ha tret el gorro i l'abric i ha sortit i algú l'ha tirat de cap al riu.

L'endemà per tot el poble tothom havia sentit
del final del senyor Pere sota el pont del Francolí.
I un espavilat va dir que ho havia vist i diria qui havia estat l'assassí.

Corre, corre, masovera, fuig d'en Pere Gallerí,
que ve de l'ajuntament i s'endu els quartos de per aquí.
Corre, corre, masovera, fuig d'en Pere Gallerí,
has comprat flors i violes, t'has deixat el romaní.

Ha sigut la masovera, jo la vaig veure al camí.
Però que ningú se'ns enfadi, farem festa aquesta nit.
Passeu tots aquesta tarda pel celler; porteu vi, ratafia i moscatell.

Corre, corre, masovera, fuig d'en Pere Gallerí,
que ve de l'ajuntament i s'endu els quartos de per aquí.
Corre, corre, masovera, fuig d'en Pere Gallerí,
has comprat flors i violes, t'has deixat el romaní.

La dona que mirava la tele

I entretant mirava la tele
perdria quatre talles en dues setmanes
en divuit dies les arrugues
se m'alliserien
com si el meu front fos un llençol
i la crema una planxa màgica

Clíniques de disseny
m'oferien convertir-me
d'una manera material
en la imatge que jo triés

Podien canviar el nas, la boca
posar els pits rectes com pits de serralada
treure'm el greix dels malucs
i de l'abdomen
i fer una depilació làser
i fer-la de la zona genital
convertir-me la vulva en una maduixeta

M'ho podien canviar tot menys l'ànima
i a l'anima, a l'ànima, a l'ànima
hi tenia aquell pes
m'ho podien canviar tot menys el cervell
i al cervell, al cervell, al cervell
hi tenia la forma del pes de l'ànima

Vol eliminar tot allò que no li agrada del seu cos?
Vol eliminar totes aquelles parts greixoses
en tant sols trenta segons?
Tenim la solució a tots els seus problemes
senyores, senyors, tirin-se a les vies del metro
i d'aquesta manera tot allò que no
els agrada del seu cos desapareixerà completament

I és que el cos s'havia convertit
en una mena de Déu
i tothom volia semblar
Diví, bell i jove

Podien canviar el nas, la boca
posar els pits rectes com pits de serralada
treure'm el greix dels malucs
i de l'abdomen
i fer una depilació làser
i fer-la de la zona genital
convertir-me la vulva en una maduixeta

Era així com el semblar anava guanyant terreny al ser
com si semblar fos ser

Després d'ahir

Sempre que parles del que vam ser ahir
em mires amb cara d'haver-te ferit.
No diguis que no hem lluitat suficient,
que tots dos hem estat sempre valents.

Però la nostàlgia no ens ha de trair
perquè les coses no estiguin sortint.
Ara som més forts del que vam ser ahir.
Mai més tornarem a ser dos navegants
enmig de la foscor de l'habitació.

Tenim la força de qui ha conegut
tot el que va fer, sense fer malbé
el que va ser, per poder seguir essent.

Mai més tornarem a ser dos navegants
enmig de la foscor de l'habitació
I ara tu i jo seguim endavant
mirant-nos als ulls amb serenitat.

Els gats 2

Ell que diu que ve amb una nau de pastanagues
i que a tu no t'hi posin ceba enlloc.
Ell que diu "què bé!"
i tu, vés que li vols fer-hi
i que resignat tu menges i et fots.
Que no val la pena escriure l'acarona
per robar-li el cor,
que no val la pena viure a Barcelona
per tenir-hi un gos.
Que no val la pena viure a Barcelona
per tenir-hi un gat...