Els dies passen

Tot passa tan lent, res no ha canviat des d'aquell dia.
Avui recordava aquells moments que estaven sols
i no calia dir-nos cap paraula
tot ho enteníem només mirant-nos als ulls.

La seva mirada estava plena de misteri
de la seva vida no en podia saber res.
Dels dies feliços, queda la tristesa,
només era per dir-nos que no hi ha res etern.

Els dies passen.
No hi ha res etern.

Deixant caure la mà sobre la meva mà gelada
rient-nos de tothom que anava entrant al cafè bar
res no sabia, res no esperava
només volia compartir la soledat.

Els dies passen.
No hi ha res etern.

Ningú sap d'on va arribar la gent murmurava al seu voltant.
Ningú sap on va marxar
ella només ens va deixar records de tristesa,
i avui tothom la troba a faltar.

Com podia dir-li que a vegades en silenci
he llegit les cartes que jo mai li vaig enviar.
La mirada trista plena de misteri
jo sóc com ella i la vaig deixar escapar.

Els dies passen.
No hi ha res etern.