Jean-Luc

Ens vam retrobar una nit d'estiu
en un cicle especial de cinema francès a la fresca.
El meu pla era tornar aviat
però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca.

Se'ns va fer tard,
va dir: "No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar,
que al pis i tinc un quarto exprés per convidats"

I et deixo aquí sobre un cobrellit
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua tu mateix,
pots fer, pot fer com si fossis a casa.

La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet
era fàcilment malinterpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom
difícilment igualable.

Però ja no passava res
només aquell silenci trencat pel meu somier
potser no era el seu tipus
millor que no fes res.

I en una paret al fons
imprès en blanc i negre hi havia un poster d'en Godard
potser podria dir-me perquè em ballava el cap

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.

Ell va dir que en casos com aquest
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig,
sinó d'estar convençut de fer-ho

Jo vaig dir "ja, però si ara hi vaig i ella no ho vol després què,
després tot això acaba siguent un rotllo patatero"

Em va convidar a fumar
i en un plano seqüència
una frase magistral
una dona és una dona,
no et preocupis, tant se val

L'endemà vam esmorzar
ni tan sols vaig mirar-la
i a l'hora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no sé interpretar

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.

Ai Jean-Luc