En Joan s'asseu a un banc, és un home com cal. Ja en té.e 65 i per treballar no val. L'han jubilat i ja té.e el pis pagat i ara cobra de la seguretat social.
I ja ningú li dirà doctor, ara serà un simple senyor. I ja ningú li dirà doctor, ara serà un simple senyor.
I cada matí camina carrer avall, Canvia diaris llegits, repassa el Santoral. I tot mudat espargeix pa torrat mentre els coloms se'l van mirant.
Però mai ningú li dirà senyor, no deixarà de ser el doctor Però mai ningú li dirà senyor, no deixarà de ser el doctor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada