Vell marí

Nat l'any 1911
germà de sis germans
Mallorca pagesa
època de pobresa

no pogueres somniar
no pogueres desitjar
no pogueres arribar
allà on havies d'arribar

i ara que ja no ets aquí
escolta mon pare
què s'ha fet des teu fill
record el que em deies
quan pens en tu de nit
quan pens en tu de nit

i cada vespre que véns als meus somnis
me pareix que me xerres
però lo que dius
ja no me fa pensar en tot això

davant dels teus ulls
jo tenc es teu record
o devora d'una barca
com un mestre vell i prim
com un vell marí
com es meu padrí...
vingueren temps de guerra
aquella història
no era sa teva...

però si tanmateix has de morir
no viuré, no te'n vagis
que jo vindré...
es teu nét,
oh vell marí...

que ja no és aquí
escolta mon pare
que s'ha fet des teu nét
record el que em deies
quan pens en tu de nit
oh vell marí

Temps enrere, temps endavant

Temps enrere quan els foners
guaitaven i vetllaven
que cap galera fera
prop de sa Torre d'en Tunis
o es Castell de Capdepera

I aquest túnel des temps
mos ha duit a un present
on lo que compta és rodó
i això no és cap sermó
noltros creim
que esteim en lo cert

empaltat d'àrab, jueu i català
conjuntura que designa un ser humà
orgullós del lloc on ha nascut
tan de bo pensassin tots igual

I aquest conte no és cap quimera
aquest conte no és cap banalitat
tocam de peus a terra
ningú mos podrà aturar

en es pla de Sant Jordi
els molins no solen voltar
i es seu aspecte sòrdid
ningú no vol considerar
però és que no ho veis
que són mirall d'un passat

romans, jaumes, francesos, borbons
quanta gent,
i aquest ferm illenc
ha tornat més condescent
i aquest ciment
m'anul.la sa ment

paradigma d'actitud
dels insulars
arronsam ses esquenes
i ja ho veurem
no ho entenc
és que no hem quedat en res.

crida més fort
que no te sentim
férem un esforç
noltros també venim
a transformar aquesta realitat
que m'ofega, m'incomoda, que m'espanta
de gent n'hi ha tanta
que voldria volar

I aquest conte no és cap quimera
aquest conte no és cap banalitat
tot això que hem somiat
volem se faci realitat.

T'he trobat a faltar

Vull quedar i explicar-nos la vida
i tenir temps per riure i temps per plorar.
Escoltar que tens una ferida
i que encara no saps com es curarà.

Vull sentir les histories de sempre
que et fan tan feliç quan tornes a explicar.
Una llàgrima vol esclatar,
t’he trobat a faltar

Si vam poder escalar aquell mur
va ser per que junts ho havíem somiat.
Ja no em puc imaginar el futur
sinó no el visc amb tu sempre al meu costat

Quants cops t'hagués dit que t'estimo
i massa vegades mho he empassat.
Una llàgrima vol esclatar,
t'he trobat a faltar.

Que si és un regal aquesta vida
és per què la visc al teu costat.
La meva ànima avui et somia
i és per què et troba molt a faltar.
Que les pors que avui ens castiguen
ens fan forts pel que vingui demà
una llàgrima vol esclatar
t'he trobat a faltar,
t’he trobat a faltar.

Quan recordo els dies a la plaça
i ara passo i veig que està sol aquell banc.
Et quedaves sempre a dormir a casa
i saltàvem el foc la nit de San Joan.


Ara sem fan eterns els diumenges
I es fa fosc després de dinar.
Una llàgrima vol esclatar
t’he trobat a faltar.

Que si és un regal aquesta vida
és per què la visc al teu costat.
La meva ànima avui et somia
i és per què et troba molt a faltar.
Que les pors que avui ens castiguen
ens fan forts pel que vingui demà
una llàgrima vol esclatar
t'he trobat a faltar,
t’he trobat a faltar.

Coses d'ahir

Tot allò que passà ahir
se n'ha anat amb s'aire
sa lluna pàl·lida no brilla
i ses estrelles tampoc no gaire

i és que intent no recordar
perquè només pretenc refer es meu camí

fou tot just com un riu
que no trobà on desembocar
no acabà d'arribar
enyor tant aquells anys
i aquells instants

sa vida me passa
i jo no vull estimar més
jo te coneixia
i ara me deman, me deman "qui ets?"

aquells pensaments me volen torturar
i jo no sé com els hi he d'escapar, o no!

I sospit
que aquells dies foren en va
i no van deixar
més que records i entrenyors
i qui sap...

si alguna llàgrima viva
i mil imatges, un cos nu,
me manca coratge per poder dur
aquest mal viure sense tu...

nimfa de l'amor
que em vas embruixar
com una ondina
enmig de la mar

es teu verí es nodreix
des sol que ens despertava
a trenc de l'alba

malva que creix en es meu jardí
per a tu tan baladí
flors que es van emmusteint
descansa ja sa meva ànima
mansa oblida fins demà...

Trap de batre

Ma uelo fou llaurador,
no faltaren mai les bledes,
i ara que ja sóc fadrí i que vull ser llaurador
hi ha asfalt damunt d'eixes terres.

Passa el temps, roda la cadena,
ara asfalt on hi havia terra,
operaris, actors secundaris
d'esta obra mediocre van complint condemna,

A les 6 toca sirena,
un munt de gent que s'aliena,
és el progrés, ens paguen bé
a tots ens donen faena,

I jo tenia el meu camp,
ja no treballe la terra,
ens venen prosperitat,
prometen serà duradora

.
El que va ser el meu camp
baix d'esta fàbrica plora.

Recorde el camp de mon pare,
d'anar de xiquet a dur-li l'esmorzar,
recorde anar amb la gossa,
quantes taronges allí em vaig menjar.

Ara ja fa, ara sóc gran,
paga el pis el sou dels americans,
no està tan mal, el meu fill nat,
em sent segur, futur assegurat.

Tinc un curro fijo, despilfarro, festa,
no valore massa el piso a tocateja,
m'he cregut eixa mentida que mos conten dia a dia
de la prosperitat,
gaste per damunt de les meues possibilitats,
però veig comoditat, no sé per què he de canviar.

No es pot sentir el seu plany
però arribarà l'hora.

El seu fill ja és gran
porta la cadena
tot eixe progrés es va convertir en condemna (i ara):

ETT, empresa de serveis,
ERE, ERTE, Poltergeist,
l'atur creix, merda lleis,
bossa d'hores, estem Oks.

I ningú posa remei,
no és que em caiguen els anells,
la cosa passa de canyella a beix
DESOBEEIX.

El nou món, digitalització,
molt poc sou, robotització,
lliure mercat, explotació,
et volen pobre, pendent de l'acció.

En mans de pocs tota la riquesa,
fractura social, generen pobresa,
a ells els interessa, fabriquen esclaus,
mà d'obra barata esperant a què cau.

El discurs populista calant en babaus,
en lloc d'assenyalar el mal assenyalen germans.
El discurs populista calant en babaus,
és hora d'encendre la flama, a la lluita germans.

Vénen mals vents per ahí,
bufen en contra del poble,
és moment d'estar units,
per a enderrocar al lladre.