04 d’agost 2015
L'hora dels adéus
És l'hora dels adéus
i ens hem de dir adéu siau.
Germans, dem-nos les mans,
senyal d'amor, senyal de pau.
El nostre comiat
diu a reveure si a Déu plau.
I ens estrenyem ben fort
mentre diem adéu siau...
No és un adéu per sempre
és un adéu per un instant.
I el cercle refarem
i fins potser serà més gran.
El nostre comiat
diu a reveure si a Déu plau.
I ens estrenyem ben fort
mentre ens diem adéu siau...
03 d’agost 2015
Cançó d'amor #398
Dins d´un raig de sol cent vuitanta-tres
partícules de pols fan l´amor
al mateix compàs dels sorolls que des del llit
mig rebregat fa el teu nas.
Sota el cobrellit s´endevina un dels teus pits
mentre l´altre apunta ferm cap el nord;
just on hi ha la porta on aquest babau
t´escolta i somia de dia
tornar-se en un instant en
aire, juganer com l´aire,
fent petons.
Aire, dòcil, però no gaire, ressegint-te el cos.
Des de l´aspersor dues-centes quinze gotes
ballen els acords d´aquell so
que desafinat va lliscant des dels teus llavis barrejat
amb sabó.
Damunt el bidet
unes calces d´aneguets
jeuen xopes apuntant cap el sud.
Just a la finestra
on aquest babau s´entesta
en ser espia de dia
i tornar-se en un instant en
aigua,
transpiren com
l´aigua,
fent petons.
Aigua,
tèbia, però no gaire,
resseguint-te el cos.
02 d’agost 2015
01 d’agost 2015
M'he trobat
M'he trobat en un racó del món,
M'he trobat aquí tot sol.
M'he trobat en un racó del món,
He trobat que no sé ni on sóc.
Cada vespre esperant a ser un cop més,
un senzill feliç bri d'aire del no res.
M'he trobat en un racó del món,
M'he trobat aquí tot sol.
M'he trobat en un racó del món,
He trobat que no sé ni on sóc.
He dormit a les pallisses,
entre estrelles adormides
i he cridat a les muntanyes que mai s'apagui la flama.
He passat per mil cantines
i he fingit que tu em seguies oblidant-me d'un petit detall.
M'he trobat en un racó del món,
M'he trobat aquí tot sol.
M'he trobat en un racó del món,
He trobat que no sé ni on sóc.
He escapat de les fugides,
m'he cansat de ser tan lliure
i crec que ja he tocat sostre.
Ja ho començo tot pel postra
i he ballat amb les petjades que deixaves quan marxaves,
ploro i sento com s'esberla tot.
Cada vespre esperant a ser un cop més,
un senzill feliç bri d'aire del no res.
Calma i venç la hipocresia,
pensa que tot és mentida.
Troba el teu racó de gloria,
reserva un lloc a la historia i quan tot això s'acabi,
i quan tot això rebenti pensaràs en el bonic detall.
M'he trobat en un racó del món,
M'he trobat aquí tot sol.
M'he trobat en un racó del món,
He trobat que no sé ni on sóc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)