Sil·labes de vidre

Em pregunte què ha fallat:
quin va ser el nostre error?
i no sé mai què respondre.
Ja n'hi ha prou
d'amagar la veritat,
de fingir el que no som.
Per què augmenta la distància
entre tu i jo?

És difícil acceptar
que la nostra relació
és una porta tancada
amb pany i clau,
que no es pot recuperar
un passat sense retorn,
que és moment de
plantejar-nos el final.

Mirarem de refer les nostres vides,
volarem cadascú pel seu costat.
Tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por
ens domine.

Queda l'amistat,
pots comptar amb mi
per al que necessites,
vine a buscar-me.
Queden els moments
que vàrem compartir,
queda la franquesa
i la complicitat.

Tinc un record meravellós
de tot el temps
que hem conviscut,
hem sigut inseparables
per molts anys;
tanmateix, ens destrossem
sense cap contemplació
ara que hem perdut les ganes
de lluitar.