Canço de les trompetes

I se senten les trompetes
fent ta, ta, ta, ta,
és l'eterna musiqueta
del ta, ta, ta, ta.
Tant si fa fred com calor
el seu so esmunyedís
travessant parets i portes
va eixordant grans i petits.
La trompeta és sorollosa
enfarfega, és cridanera
fent ta, ta, ta, ta.
Tant en dia qualsevol
com en festa complaent
sentireu per tot arreu
el soroll de l'instrument.

I així en el país,
venerem tots l'instrument
que ens fa ser homes de seny
responsables, cabals,
i quan neix un infantó
amb mirada d'home nou
li etzibem ràpidament
la gatzara i l'enrenou.

Vés qui sap d'on va venir aquest
ta, ta, ta, ta,
però tothom sap que és d'aquí
aquest ta, ta, ta, ta.
Ho acceptàvem tot dient
una estranya novetat
i ningú vol dir-ne res
hem fet mutis, hem callat.
Ja està bé de musiquetes
i de ta, ta, ta, ta,
que ens està fent la punyeta
tant de ta, ta, ta, ta.

Amb piano o flautetadia
amb guitarra o guitarró
amb viola o pandereta
acabem amb la cançó.

I així en el país,
venerem tots l'instrument
que ens fa ser homes de seny
responsables, cabals,
i quan neix un infantó
amb mirada d'home nou
li etzibem ràpidament
la gatzara i l'enrenou.