Prometença

Escolta amada meva:
si jo anava a una guerra
portaria l'espasa com els guerrers d'abans
duien l'arc de sagetes
lluitaria qui sap per quina ampla bandera
-però millor que fos la de la meva terra:
quatre barres de sang
l'or del cor que voleia
muntaria un cavall de crinera lluenta
i el meu nom s'alçaria
més alt que la congesta
el meu casc
com l'estel
prendria les ciutats
i llurs noies vindrien a rebre'm
no sabria tornar
si tornar no podia amb l'espasa florida.

Cançó explícita

I apaga la llum
i tanca els teus ulls
i escolta el silenci
de l'habitació
i no tingues por
no et pense fer mal
només vull recórrer
la pell del teu cos
però no alces la veu
no faces soroll
no tinc altra forma
de dir-te el que sent

I et bese en el coll
molt a poc a poc
et toque els cabells
amb la punta dels dits
i et sent respirar
molt ràpidament
serà que et mossegue
amb tendresa els mugrons
i comence a baixar
a baixar i a baixar
i observe com s'obri
el teu sexe latent
ja estic dins de tu
habite el teu cos
i et bese en la boca
fanàticament.

Ton pare

Ton pare no té nas
ton pare no té...Ton pare no té nas
ton pare no té...
i ta mare
i ta mare és xata
i el teu germà petit
i el teu germà
té...
nas de patata...

ton pare no té nas
ton pare no té
a ta mare...
a ta mare i plora
i el teu germà petit
i el teu germà no entén res

L'home que va matar a Liberty Valance

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que tothom estima, però que en veritat
no va fer res per ser estimat,
sols era allà, i ara tothom vol felicitar.

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que t'estimes però que en veritat
no va fer res per ser estimat,
sols era allà i ara no saps com li pots explicar.

I quan per un no en dónes un duro,
t'acaba sorprenent.
I quan fa una bona nevada,
els nens estan contents.

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que cada dia se't fa més estrany,
que et fa el sopar, que viu amb tu,
que és sempre allà, però que ara no fa riure com abans.

I aquí el més burro fa rellotges
i espera el seu moment.
I a la ciutat la gent s'estima
de forma intermitent.

I quan la gent mira Perdidos
no pot pensar en res més.
I quan fa vent tots els paraigües
queden a l'inrevés... a l'inrevés.

I això és tant veritat, amiga meva,
com que sempre se'ns mor la bona gent;
com que totes les guapes són cambreres
o algun dia ho vau ser.

I això és tant veritat, amiga meva,
com que totes les guapes són cambreres
o ho acabareu sent.

Metro

Entres al vagó
i asseguada a n'un racó
veus a la xica més guapa
que mai has vist al metro.

I en això qu'aixeca'l cap
i se te queda mirant
i't regala un somriure
més gran que'l Pakistan.

I tu que ja estàs mig cagat
veus com la felina fera
en un bon cop de cadera
va i se planta al teu costat.

I fen tripas corazón
tu li aguantes la mirada
i ella tota descarada
te demana "A on vas templat?"

Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas
Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas.

Tu li dius que'ts foraster
ella't diu que té un raser
i't fot una morrejada
que us porta hasta'l carrer

I entre jocs entremaliats
voleu cap el seu portal
i sortint de l'ascensor
neu los dos mig despujats.

I al seu pis atrotinat
per fi allibereu la fera
que se minja la banyera
i la manta del sofà.

I entre quiquis i kit-kats
comenteu la vostra vida
que dos cossos mai no enganyen
i emanen intimitat.

Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas
Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas.

Canta a sa dutxa mi niña

Canta lirí, canta liró, canta a sa dutxa mi niña rumba d'amor,
canta lirí, canta leré, canta a sa dutxa mi niña, jo dormiré,
canta lirí, canta liró, canta a sa dutxa mi niña quan té calor,
canta lirí, canta leré, canta a sa dutxa mi niña.

El meu avi

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del Català
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.

Quan el català, sortia a la mar,
els nois de Calella, feien un cremat,
mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!!

Arribaren temps de guerra,
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
Els mariners de Calella
i el meu avi en mig de tots
varen morir a coberta,
varen morir, al peu del canó.

Quan el 'Català', sortia a la mar,
cridava el meu avi: Apa nois que és tard!
però el valents de bordo,
no varen tornar, no varen tornar...
tingueren la culpa, els Americans!!

L'herència

Sou la llum que guia en l'obscuritat
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
I trobar una resposta per demà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar

Ei! La cara al vent
Que se n'adonen que ja som el present
Ei! Que quede patent
D'un temps, d'un país que ja anem fent!
Corre lliure pel poble la fera ferotge
Mentre sonen les cançons cada nit
I en cada concert Teresa rep homenatge
I ens fa recuperar l'esperit

Què vos passa valencians? On està la identitat?
Creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar
Cantaré la nostra història a cau d'orella i somiarem fins demà
Perquè vull, Perquè tinc ganes de somiar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar

Ei! Garrot , prohibició
És el que passa quan el mal ve d'Almansa
No ens furtaran la il·lusió
Vareu sembrar una llavor d'Esperança
Damunt de l'escenari borumballes falleres
Al país de les albades per costum
Que rode la roda pels carrers i les places
I cridarem fins que vinga la llum!

Ja no canta el capellà perquè no li'n donen cap
Cal dir va ser detingut per cantar en valencià
Estimem perquè estimem la nostra llengua
I seguirem avançant!

Perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar

Llave les penes al meu safareig
No és que no et mire, és que no et veig
Va com va i entre la confusió
Silenci i censura a la televisió
Hui cantarem la vida d'un poble
Vida d'un poble que no vol morir
Vull donar-te les gràcies perquè vull
Perquè tu em fas sentir-me viu
Gràcies a tu que em cantaves furtiu
Gràcies a tu que em donaves caliu!
Gràcies a tu que em cantaves furtiu
Gràcies a tu hui sóc l'últim que riu!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar

El malfainer

Tinc les ungles rovellades de tant aguantar aquest jou
i esgarrapo cada dia carn i esma per un sou.

M'han escapçat la rialla de l'ofici matiner,
m'han donat un pobre sostre/ i m'han dit el malfeiner.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i ja seré allí.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i faré camí.

Ja m'empaita aquesta terra i aquest puny esmicolat,
i abans que m'engoleixin fugiré dels camps de blat.

I aquells que passen gana seguiran el meu drecer,
pel camí em faran tonades i em diran el malfeiner.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i ja seré allí.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i faré camí.

I arribat davant de l'amo falç i puny hi alçaré;
Castellà, obriu-me les portes que jo sóc el malfeiner.

Dissabte qualsevol

Dissabte onze del matí
S'aixeca i va a fer un pipí
L'espolsa ben espolsada
Fa un tallat, llet descremada
I amb la barba de dos dies surt a fora a passejar.

Mentre baixa amb l'ascensor
Parla amb el senyor Lladó.
"Sembla que farà bon dia"
"Si home, només faltaria"
Ha arribat la primavera i duu camisa de cotó

Sempre li passa el mateix
El dissabte s'avorreix
I fulleja el Punt Diari
Regalen un calendari
On hi marca amb boli Bic el dia que començarà

Les vacances, que cada d'any
L'home espera amb gran afany
Aquest cop li agradaria
Poder viatjar a Almería
On hi viu un company amb qui va fer el server militar.

I és que ell és un home normal
Sempre treballant a la mateixa empresa
No li passa res especial
Mai es queixa, no protesta, fa del seu país un lloc com cal

Dinar a casa la mamà
La germana portarà
Un nòvio que es un personatge
I que diu que té un gran bagatge
En el ram de la informàtica i la comunicació.

"Ja està bé, per fin ens veiem,
aviat no et coneixerem,
ai fill meu, que ets car de veure,
estàs prim, no m'ho puc creure,
en 'cabat et daré un tupper i t'ho menges per sopar"

A la tarda va al futbol
Fan primer un minut de dol
I ja es veu que l'espectacle
Avui pot ser una gran debacle.
"No tenim davanter centru" i ja ens han fotut gol.

I és que ell és un home normal
Sempre treballant a la mateixa empresa
No li passa res especial
Mai es queixa, no protesta, fa del seu país un lloc com cal

Aquest vespre té un sopar
Amb una noia de Gavà
Agafa el llibre de receptes
I s'aprèn tots els conceptes
fa un cus-cus amb verduretes per poder-la impresionar

Són les 10 i no ha arribat
L'home està desesperat,
Sona el mòbil: és la Sandra
"Ai, no vinc és que em fa mandra"
L'home apaga les espelmes i el cus-cus se'l fot el gat

Agafa calers del calaix
Se'n va cap al bar de baix
A comprar unes cigarretes
Tot sortint mira a la dreta
S'entreten amb unes metes i l'atropella el Trambaix

I és que ell era un home normal
Sempre treballant a la mateixa empresa
No li passa res especial
Mai es queixa, no protesta, fa del seu país un lloc com cal.

No deixis de caminar

No deixis de caminar
Encara que et fallin les forces
No deixis de caminar

Avançant aquí allà
dins teu parla la revolta
no t'aturis mai
encara que et fallin les forces

Sent el cor va bategant
cal seguir caminant
viatger de l'esperança
no deixis de caminar

Avançant aquí allà
dins teu parla la revolta
no t'aturis mai
encara que et fallin les forces

Sent el cor va bategant
cal seguir caminant
viatger de l'esperança
no deixis de caminar

Gat

Un gat blau miola, espera al turó algú que el vulgui adoptar.
Marramiau miola, "Hola mix raru", et diràs Miau, seràs adoptat.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe
Nosaltres som bones persones.
Nosaltres som bones persones.

Tindràs uns nous amics, faran de germans.
I tots junts formeu el cor de gats.
I si us baralleu, no us podreu esgarrapar.
I si us baralleu, no podreu desafinar.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe
Nosaltres som bones persones.
Nosaltres som bones persones.

En companyia de l'abisme

M'és tan difícil negar que estic perdut
no trobe el camí correcte
m'és impossible desfer-me del dolor
tot és tan gris com sempre
i passen les hores i el món està igual
els somnis són paper mullat
a voltes la vida no atén a raons
em costa massa entendre el món
em costa entendre el món

No tinc ales per viure en els núvols
no tinc esma per travessar ciutats
no tinc forces per creure en discursos
sobre el mite de la felicitat

M'és tan difícil trencar a colps de puny
les parets de la tristesa
m'és impossible guiar-me en la foscor
no trobe cap llum encesa
i passen els dies i el món no ha canviat
els somnis són castells de fang
a voltes la vida no té compassió
em costa massa entendre el món
entendre el món.

No tinc ales per viure en els núvols
no tinc esma per travessar ciutats
no tinc forces per creure en discursos
sobre el mite de la felicitat

Homenatge a Teresa

Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.
Ara de gran comprenc
Tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré, Teresa,
ballant el vals.

L'últim petó

Quan ja hauràs viatjat, quan ja hauràs estimat,
Dius que potser voldràs tornar al meu costat.
Quan jo ja hauré viscut, plorat, estimat, rigut,
Dius que potser em buscaràs on m'has perdut.

Però avui ja ens hem fet l'últim petó
I pel que semblava era de debò...
Però avui ja ens hem fet un últim petó
I de veritat que ho semblava, que era de debò...

Quan astres i estels, llunes i atzar
Diguin que potser ens podem tornar a trobar.
Quan astres i estels, llunes i atzar
Ens diguin que potser no és massa tard...

Ja ens l'haurem fet aquest últim petó,
L'únic que no ens va fondre, l'únic sense gust dolç,
I d'haver cregut que era l'últim, aquest últim petó,
Potser em trobaràs fosa als llavis d'un altre amor.

El calavera

Passà la frontera al maleter
d'un Mercedes verd i atrotinat,
la primera nit en un caixer,
la següent sota el pont de la ciutat.

La tercera pensà amb el camí fet,
i la quarta somià en com desfe'l;
mentre remugaven els budells
llamps i trons feien baixar el cel.

La nit empara els cecs
i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
aprengué, el Calavera,
a saltar parets i a obrir candaus.

La cinquena nit també plogué,
l'adrenalina prou té el seu encant.
El seu sisè camí no se n'estigué
i perdé la por del debutant.

La setena nit es va confiar
i en sortir, arraulit i panteixant,
davant la reixa humida d'aquell forn de pa,
dos gendarmes i el blau llampegant.

La nit empara els cecs
i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
aprengué, el Calavera,
a saltar parets i a obrir candaus.

Entrà a comissaria enmanillat,
remugant dins un cotxe cel·lular.
La primera nit no va dormir re,
i el vespre següent ja era al carrer.

La nit empara els cecs
i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
va fent el calavera,
saltant parets i obrint candaus.

Coses modernes

Bosses de plàstic, cintes de casset,
matar d'explosió, uralita, kleenex, tampax,
rellotge de quars, polièster, radar, cinema,
fusió nuclear, cremallera, màquina d'escriure qwerty,
bomba atòmica, turbina, vitroceràmica, bolígraf,
llum estroboscòpica, biquini, plaques solars,
totes ses coses modernes han esperat molt,
llenguatge binari, theremin, minifalda, nilon.

Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.

Flors a taula, papallones indecises,
peus a sabates, pintura invisible,
setze megapíxels, milers de milions de microones,
cent frigories només, dues fregones.

Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.

Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt...

L'últim adéu

Ens passem la vida buscant el que no tenim
i quan ho trobem ens donen dos mesos de vida.
Esperem somriure, però la por ens marca el camí,
esperem que tot s'acabi i sigui un error del destí.

L'últim adéu és per a tu, els meus petons són per a tu,
les paraules, les mirades, les carícies i el meu cor.

Jo et demano que em perdonis per deixar-te tan sola,
et demano que no m'odiïs i cada dia pensis en mi.

Ens passem la vida mirant-nos sempre el melic,
superant amb nota els reptes, superant adversitats.

L'últim adéu és per a tu, els meus petons són per a tu,
les paraules, les mirades, les carícies i el meu cor.

Jo et demano que em perdonis per deixar-te tan sola,
et demano que no m'odiïs i cada dia pensis en mi.
Jo et demano que em perdonis per deixar-te tan sola,
et demano que no m'odiïs i cada dia pensis en mi.

L'últim adéu, l'últim adéu, l'últim adéu...

Indis i cowboys

Cada cop que un fil estires i mires sota el llit,
t'agrada el nostre llit? T'he comprat un pastís,
Falten cortines
Ja acostumats a tanta llum

Amb la pistola de joguina, com indis i cowboys,
Avui t´has amagat
Vaig estirant el fil, tot el que ja hem desendreçat
Falten cadires també

I al país veï hi ha cinc senyors
N'hi ha que venen parets de colors
I a la tele surten cinc senyors
D'un país de parets de colors

Vas ballant i despentines els teus cabells de mel
I em guanyes somrient
Tenim tanta gana avui
Falten dissabtes,
Potser haurem de tornar a menjar xinès

Encara et queda nata als llavis abans d´anar a dormir
Podriem endreçar
Podriem fàcilment portar més mobles
Però s'ha tornat a fer de nit

I al país veï hi ha cinc senyors
N'hi ha que venen parets de colors
I a la tele surten cinc senyors
D'un país de parets de color

Tornarem

Quan has tocat el cel,
i sents a prop l'infern,
camines sense fe,
sense destí, sense saviesa.

Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels,
és l'única forma que tens,
de continuar...

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Trencar aquest desencert,
converses d'un mateix,
tornem a les arrels,
dels somnis que ens van veure néixer.

És temps de ser valent,
és temps de ser conscient,
que cal cor i cervell
i no volem perdre ningú en aquest camí.

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Rere els núvols hi ha,
rere els núvols hi ha,
un sol tan gran,
que mai ningú no podrà amagar.

Rere els dubtes hi ha,
rere els dubtes hi ha,
la veritat, creu-me, creu-me, creu-me,
tenim futur!!

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
que cou i ens fa sentir que hi tornarem...