Aquesta nit ningú ens espera, tot és tranquil, la pluja ens tempta i seguirem els nostres instints… traçant nous camins. I em mires als ulls i et somric… sense saber que ja és massa tard.
Fa poc que ens coneixem però compartim tempestes i aflora un sentiment que ens du a resguard dels vents. I sempre ho recordarem, per més que la discòrdia ens prengui els bons moments. Sé que trobarem tendresa, bellesa, mirades d'entesa, senzills instants d'intimitat.
I demà tornaran vells camins... lluny d'aquí, però ara ja sabem que el present ha escrit un nou destí.
I aquesta nit veurem la llum del sol i no ens caldrà buscar cap raó.
Quatre nits cauen que no oblidarem. Ennuvolats. Quatre nits que queden per sempre més, entre muntanyes a resguard dels vents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada