És difícil avançar amb els ulls tancats, És difícil explicar el que no has vist mai, Les dolces formes del paisatge Que creixen com herbes salvatges Entremig de tant i tant ciment.
És difícil amagar que res ha canviat, És difícil el pensar quan no s’ha fet mai, Lluitar contra aquest miratge No creure en els falsos missatges Viure sense tenir gens de por.
Obre els ulls i mira el món Desperta, resisteix, no perdis ni un segon Vine amb mi si et sent confós Sent com la por s'allunya del tu cos.
És difícil avançar amb els ulls tancats, És difícil explicar el que no has vist mai, Lluitar contra aquest miratge No creure en els falsos missatges Viure sense tenir gens de por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada