Prendre el sol i vèncer el temps cobert de sal que et deixa el mar, un record que toca fons, deixa'l marxar.
I ja surt el sol, i et vas despertant i et cauen les pors, com si fos real.
Les espurnes creixeran i no hi haurà un final, són com dits de vellut que recorren un cos nou i només si tu ho vols giraràs tots els sentits, i només si tu ho vols ara tens un dia nou.
No ploris més, no ploris més, no ploris més i obre els ulls.
I et canvies la pell quan cau el passat, tot gira endavant, no et quedis esperant.
Com una onada trenca el mar quan decideix anar per lliure, submergir-te en tot moment, com si avui fos demà.
No ploris més, no ploris més, no ploris més i obre els ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada