Tu mors perquè jo pugui veure el sol Jo visc gràcies a tu En pau, jo et reconec sense un cos Perquè tu ets tot per mi, el mar envers la forma indestructible Et sento tan i tan a prop de mi, encara viu Vaig ser les teves mans tocant les mans I els cabells de la meva mare I ho sé perquè sóc una part de tu Jo sóc la part que ha incendiat els temples deshonrats Perseguidors, covards Sóc la llum entrant per les parpelles El cel obert, el pou i sóc l'aranya encargolada en el seu niu I aquesta força que ens aixeca del desastre L'impàs entre la mort i la vida de pare i fill Ara et reconec en tots els moviments de les constel·lacions De primavera fins a hivern A tu et cantaré i t'ofreno en cadascun dels meus amors I amb la força de la meva veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada