Et vas oblidar un petit detall. No em vas explicar com viure sense tu. I ara vius molt lluny i jo miro amunt per eixugar-me els ulls i deixar de pensar.
No sé on vaig si no caminem plegats, res té sentit si no estàs aquí amb mi. No vaig tenir la oportunitat de dir-te que...
Amb la bossa a la mà i creuant el passadís em vas dir “Fins ara” però allò volia dir que no tornaries, que allò era el final. Vas tancar de cop i des de llavors
No sé on vaig si no caminem plegats, res té sentit si no estàs aquí amb mi. No vaig tenir la oportunitat de dir-te adéu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada