Arriba la tempesta i el seu malson Que mai ningú s'oblidi dels esguerrats Ells sempre han viscut condicionats I tu que tot ho tens vius amargat Desperta, arrisca O more't D'un tret a les dents Jo n'he vist molts com tu en el camí La seva ment il·lusa els fa pensar Que estan per sobre del bé i del mal I riuen entre dents amb impunitat Ministres, basura Que mor D'un tret a les dents! Puc viure amb l'addicció o la santedat Sovint m'he destruït sense motiu Jo sóc la viva imatge de l'esguerrat Aquell que pica abans de preguntar L'ampolla, l'agulla Se'm clava a les dents Se'm clava a les dents!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada