La cançó per a Marta no és de moda és tan sols una història de l'amor que em quedava que un dia va marxar. És com un estel perdut que un dia quan jo ja no el volia surt sense imaginar-m'ho d'un cel negre i tapat.
M'agradava tant estar en els teus somnis volant com les gavines cercant entre les cales un lloc per estimar. Qui pogués fer corre el temps amb la mirada tenir el que jo tinc ara jugar a aquell joc de fades que em va fer tant de mal.
I si un dia vens amb mi, abraça'm tanca els ulls i o parlis que el temps va massa ràpid i no espera als perduts. Tant se val si no vens mai, recorda'm potser no et diguis Marta potser que el meu poema ja l'he escrit massa tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada