Deixa el que fas i no et giris. Tanca els dos ulls. Qui sóc? Una pista... Molt fred... No tant... Calent... Dos gats de pis tan malferits... Del balcó al teu llit.
Ja surt el sol! Alça el puny i encén foc a l'apartament.
Un picat del saló. Blanc i negre. Ulls tan obedients, cors pobres tan faltats de sort ombra d'orgull. Com mostres-vos la bellesa que m'esclata als peus? Per fi ens devori, ens ompli, ens insti l'amor. I així, vingui per sorpresa i el fum ja no ens trobi aquí. O al balcó o al teu llit.
Que surti el sol! Alça el puny i encén foc a l'apartament.
Quan promeses com l'aigua a la tinta o sopars amb amics, paper moll, que es desfan en mil bocins com el vidre Duralex.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada