Tens els dits xics i bonics, el cap és gran i els ulls se't mouen. També els peus xics i bonics, les galtes, pa, i el pèl, tot xop.
Plouen socs i plouen rocs, xics i bonics, gemecs i crits. Cauen nets, bruts, però eixerits, per terra, al mar, del cel i a la fi.
I ningú t'ha sentit, però et sonen les llàgrimes dolces. I prop vas buscant dins l'era una càlida font, que va fent brots xics i bonics.
Plouen socs i plouen rocs, xics i bonics, gemecs i crits. Cauen, nets, bruts, però eixerits, per terra, al mar, del cel i a la fi.
No hi ha res per assentar, en un món on les coses són lliures. I els ulls d'un infant travessen la nina de vidre, i va fent contes xics i bonics amb els seus dits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada