Has arribat i fas veure que no em veus. La Clara ho diu i entre rialles ho comentem. Tinc tantes ganes que arribis on estem per abraçar-te i tocar la teva pell morena i feta de fang, palpar un moment la tela del jersei blanc, mirar aquests ulls que són de mel i que brillen diferent, i és que ja ho diuen que aquest arriba sense avisar.
I no, no t'ho negaré: l'amor és boig i em fa molta por l'adéu. Però què puc fer-hi si jo vull estar a prop teu? Quan neix el dia, quan brilla el sol, quan plou la sort i l'aigua pinta el nostre món de mil colors, quan la nit arriba i tanques els ulls, per fer-te mil petons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada