30 d’abril 2014

Nous partons pour la France



Lluna plena, jeeps militars en es camins,
dus sa brusa de seda i una Marie Clare
de mil nou-cents cinquanta-cinc.
Lluna plena i una musiqueta berber,
dos francesos que xerren i beuen
Ricard a sa terrassa de s'hotel:
-Nous partons pour la France.
-Ah! et quand partez-vous?
-Nous partons a la fin de la semaine.
-Vous avez de la chance!

29 d’abril 2014

Diuen



Diuen que som el dimoni
la bèstia negra de l'ordre,
el paradigma de l'odi,
la fera immunda i ferotge
que trenca el consens i el tedi
de la seua bassa d'oli,
dins del sistema modèlic
som la taca de petroli.
I nosaltres orgullosos i somrients
rebem els colps i assumim el nostre paper.
Estar al punt de mira dels putrefactes
ens fa saber que no anem errats dels trets.
Que diguen el que vullguen que estem ben vius,
no espereu flors quan ens heu venut verí
Que diguen el que vullguen que estem ben vius
i aquesta és la llet que tenim.
Des de les seus poltrones
diuen que trenquem l'essència,
no sé de quina una i grande
libre i maleïda pàtria.
Nosaltres de peus a terra
volem la vida més vida,
si cal serem el bé negre
contra la blanca mentida.
I continuem orgullosos i somrients
amb humilitat repartint color pel carrer.
Sorpresos i perplexos per saber
que amb cançonetes fem maldecaps al poder.
Que diguen el que vullguen que estem ben vius
no espereu flors quan ens heu venut verí
Que diguen el que vullguen que estem ben vius
i aquesta és la llet que tenim.
Va! que berenem mona,
i trau suc del celler!
que aquesta gent no ens interessa
per res! per res!
Va! que berenem mona
i trau suc del celler,
no és difícil d'entendre
si ens escolteu
desperta!
Es destapa la trama...
desperta!
No hi ha ningun misteri
Va! que berenem mona,
i trau suc del seller!
que aquesta gent no ens interessa
per res! per res!
I encara que tu cregues que sí,
no hi ha dubtes valent,
no es difícil d'entendre.
Que diguen el que vullguen que estem ben vius
no espereu flors quan ens heu venut verí
Que diguen el que vullguen que estem ben vius
i aquesta és la llet que tenim.

28 d’abril 2014

Potser




Potser al teu cap,
potser al teu pit,
potser al teu braç,
potser en un dit,
potser a la galta,
potser en ta mà,
jo hi vull viure fins l'endemà.
I així menjar-te a poquet a poquet
i no deixar-me de tu cap trosset.

Quizás en tu boca,
quizás en tu mano,
quizás en tu piel,
quizás tu regazo,
quizás en tu vientre,
quizás en tu nalga,
yo quiero vivir ahí hasta mañana.
Y así comerte poquito a poquito
y no dejarme de ti ningún trocito.

Perhaps in your hair,
perhaps in your ear,
perhaps in your feet,
perhaps in your tits,
perhaps in your lips,
perhaps in your sorrow,
I want to live there until tomorrow.
To eat you beat by beat
and don't forget any little piece.

Peut-être dans ta tête,
peut-être dans ton nez,
peut-être dans ton bras,
peut-être dans ton pied,
peut-être dans tes yeux,
peut-être dans ta main,
je veux vivre là jusqu'au lendemain.
I comme ça te manger petit à petit
sans oublier la moindre partie.

Potser al teu cap,
potser al teu pit,
perhaps in your lips,
jo hi vull viure fins l'endemà.

Peut-être dans ta tête,
peut-être dans ton nez,
peut-être dans tes yeux,
peut-être dans ta main,
je veux vivre là jusqu'au lendemain.
I comme ça te manger petit à petit
sans oublier la moindre partie.
I comme ça te manger petit à petit
sans oublier la moindre partie.

možná...
talvez...
agian...

27 d’abril 2014

Bona nit blanca roseta




Bona nit, blanca roseta,
plena de bones olors,
no hi ha al cel tantes estrelles
com vegades pens en vós.

Que enc que la mar tornàs tinta
i enc que el cel de paper fos,
fossen es hòmens notaris
i de cada un n'hi hagués dos,

no abastarien a escriure,
ma vida, es nostros amors,
es que hem passat finsus ara
i es que passarem es dos,
i estic en ses confiances
que ara vendran es mellors.

26 d’abril 2014

Oh! fresc




Oh! que fresc és aquest riu on em fas banyar
però que estic tranquil aquí al teu costat.
Oh! quin goig que em fa aquest berenar
d'ametlles entre pedres
i un tros de pa
Oh, però com n'és de trist
que no coneguis els meus fills

25 d’abril 2014

Fràgil




Avui, entre somnis perduts
es desfà la mirada barrejada en aquest fum

Avui, el meu món ha caigut
vaig muntant cada peça d'un nou joc on faltes tu

Si vols tornem a començar
dient-nos mentides
Si vols juguem a imaginar
curant les ferides

Perquè no és fàcil intentar
esborrar petjades que han fet mal
no és tan fàcil si sóc tan fràgil
Donar-te una oportunitat
fent veure que res no ha passat
no és tan fàcil perquè sóc fràgil
Fràgil

Avui, tinc més ganes de tu
porto el teu equipatge tatuat entre els meus murs

Avui, preguntant al futur
el silenci contesta, potser la resposta ets tu

Si vols tornem a començar
dient-nos mentides
Si vols juguem a imaginar
curant les ferides

Perquè no és fàcil intentar
esborrar petjades que han fet mal
no és tan fàcil si sóc tan fràgil
Donar-te una oportunitat
fent veure que res no ha passat
no és tan fàcil perquè sóc fràgil
Fràgil

24 d’abril 2014

Lluna ballarina




El vent calent que arriba al port avui ens duu la primavera.
Enmig del mar, els mariners s'obliden de les seves penes.
He estat tants anys a la teranyina llevant les xarxes amb les meves mans...
sabent que tu m'esperaries vora el mar.

Sota aquesta lluna ballarina jo et voldria despullar per adorar-te.
Als teus peus de verge hi posaria l'escuma dels set mars per protegir-te,
i així dansar amb tu fins la matinada, per ofegar els pecats que el vi ens oferia.
La llum del far, un cel de plom i un fanalet brillant en terra.
Ja et veig de lluny i és tan bonic saber que tu encara m'esperes.

He estat tants anys a la teranyina llevant les xarxes amb les meves mans...
sabent que tu m'esperaries vora el mar.

Sota aquesta lluna ballarina jo et voldria despullar per adorar-te.
Als teus peus de verge hi posaria l'escuma dels set mars per protegir-te,
i així dansar amb tu fins la matinada, per ofegar els pecats que el vi ens oferia.

23 d’abril 2014

Poesies malversades



A darrere sa murada una duna amuntegada,
a s'oasi ses palmeres treuen dàtils verds encara.
Jo de veres l'estimava, impassibles cels d'estrelles,
quan desfeia ses maletes jo escrivia i ho tatxava.
Però un dia dins sa roba molt secretes i amagades
hi guardava poesies des meus somnis malversades.

22 d’abril 2014

No hi ha mirades




No hi ha mirades com les d'abans,
no hi ha grans festes ni trons ni llamps.

No hi ha receptes, no hi ha sopars,
no tinc espelmes pels meus altars, pels meus altars.

No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.

Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!

No hi ha projectes, no hi ha veritats,
no hi ha sorpreses ni convidats.

Ni les fugides són com abans,
no hi ha més terres als oceans, als oceans.

No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.

Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!

No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.

Però quan et busco!
T'estàs girant!
Quan res no quadra tot plegat és un engany!

21 d’abril 2014

La cançó de la noia de l'altre cantó del bar




Sense paraules i cansat
sense ningú a qui poder-les dir
cansat d'intentar-ho
de fer versos sense sentit
el piano no m'estimava
i vaig sortir de nit.

Estaves sentada a l'altre cantó del bar
jo vaig mirar-te amb un whisky entre les mans.

Els teus ulls eren tan màgics
el teu cos tan sensual,
no podia evitar mirar-te
em tenies atrapat.
Estaves tan bonica
no semblaves de veritat.

Creia que esperaves, a l'altre cantó del bar,
no sé si el teu nòvio o qui et vingués a buscar.

Tu també em vas mirar,
a través del fum del bar,
però el whisky no m'ajudava
a poder-ho intentar.

Avui la sort m'ha tornat a abandonar
un altre cop he tornat a fracassar.

Vaig tornar a casa
sentint-me fracassat,
un cop més les muses
m'havien abandonat.

Més tard vaig poder acceptar la realitat.
"em quedaré a casa, em posaré a composar
la cançó de la noia de l'altre cantó del bar"

Tu també em vas mirar,
a través del fum del bar,
però el whisky no m'ajudava
a poder-ho intentar.

Avui la sort m'ha tornat a abandonar
un altre cop he tornat a fracassar.

20 d’abril 2014

Fem música



Feu música pels diners,
feu música pels demés,
feu música d'on no n'hi ha,
feu música nai no na.
Sou els reis de la festa,
sou la sal i la gresca.
Us conviden a cases
si hi poseu les guitarres.

Feu música per les esperes,
ascensors i gasolineres,
feu música per curar,
feu música per lligar.
Però no hi ha pas manera,
aneu tard i en darrera.
Sou els reis de la barra,
sou la hòstia en vinagre.

Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.

Feu música pel país,
feu música amb compromís,
Feu música per sobreviure
i després en voleu viure.
I no hi ha pas manera
perquè això no genera,
i cediu al xantatge:
Ja sou l'últim fitxatge.

Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.

19 d’abril 2014

Miracles ambulants




Aquest segon ho és tot… aquest segon ets tu!
Si poguéssim veure el que hi ha dins d'aquest segon encès…
Potser és el cel?
Ara ja no vull dormir mai més, i quan dic mai és poc… poc o sense tu!
I a poc a poc, mastegant la sort… a poc a poc, fugint d'aquest món
Les hores són colors i em sento tan a prop del sol
es modes són olors que vénen i se'n van… com tu!
Si et jurés somriures estel·lars a canvi d'un sol ball en un palau nevat?
No vull deixar-te mai més… i quan jo dic mai és mai en mans de l'atzar
I a poc a poc, mastegant la sort… a poc a poc, mastegar-te del tot!
Les hores són colors i em sento tan a prop del sol
Les modes són olors que vénen i se'n van… com tu!
Treu el vestit del calaix, bufa la pols i l'ansietat! És un vell vestit de mag?
Només calia un xic de màgia i menys desgràcia…
Ara estem preparats per al viatge sideral d'un gran petó
Quina sort, som miracles ambulants! Quina sort!
Les hores són colors i em sento tan a prop de tu
Som un cop de sort, miracles ambulants
Podria ser millor aquest segon?
Amb l'univers i tu dins un llençol.

18 d’abril 2014

De tant en tant



I és que de tant en tant cal baixar de l'escenari
contemplar la vida des de baix
passar de tot lo que't diguen al noticiari
ignorar'l rol que t'han imposat
i perdre'l temps en la primera tonteria
que te passe per davant com un estrany
com un estrany.

I és que da tant en tant cal trucar a la faena
i entre tos i tos dir que no hi vas
picar'ls amics en qui fa segles que no parles
quedar a l'endemà pa fer un tallat
sortir de festa en la bonica Macarena
que't va dixar entrar al seu llit l'últim cap d'any
sí l'últim cap d'any.

I és que de tant en tant cal que't mires a l'espill de dalt a baix
i't somrigues sense por a què diran de la panxa, de la barba i'ls mixelins
que't creixen per dins.

I és que de tant en tant cal parar-se a fer balanç
repassar los comptes del passat
formatejar los xips que no t'aporten res
instal·lar'l software actualitzat
i fer dissabte pels racons de la consciencia
oblidar tots los mal rotllos un instant
si més no un instant.

I és que de tant en tant cal que baixes del burro
i veigues que'l món del teu voltant
és una imatge de com tu lo vulgues vore
la teua percepció personal
que domés tu dones forma a la teua vida
no és un ent independent del teu afany
no és un engany.

I és que de tant en tant cal que't mires a l'espill de dalt a baix
i't somrigues sense por a què diran de la panxa, de la barba i’ls mixelins
que't creixen per dins.

I és que de tant en tant.
I és que de tant en tant.

17 d’abril 2014

Hom necessita quelcom



Hom necessita quelcom
i plantar cara a la vida dient les coses pel seu nom
hom necessita quelcom
saltant els murs de la desidia, trobant un lloc en el mon

obre la gàbia on et veus empresonat
talla amb tants complexes que et tenen lligat
trenca el mirall on no et veus reflexat
sigues tu mateix, sigues tu mateixa

tanta hipocresia amb la por del que diran
cop cop a taula defensa el teu espai
tot es imatge no hi ha identitat
tot dependència, falses necessitats

hom necessita quelcom
i plantar cara a la vida dient les coses pel seu nom
hom necessita quelcom
saltant els murs de la desídia, trobant un lloc en el mon

sigues la força del vent
sigues qui tombe la truita quan l'oli esta calent
sigues valent, sigues conseqüent
sigues diferent a la resta de la gent

es un combinat excel·lent
l'espurna del teu moviment
l'essència dels 4 elements
una bona mescla de ritme i de talent.

hom necessita quelcom
i plantar cara a la vida dient les coses pel seu nom
hom necessita quelcom
saltant els murs de la desídia, trobant un lloc en el mon

obre la gabia on et veus empresonat
talla amb tants complexes que et tenen lligat
trenca el mirall on no et veus reflexat
sigues tu mateix, sigues tu mateixa

tanta hipocresia amb la por del que diran
cop cop a taula defensa el teu espai
tot es imatge no hi ha identitat
tot dependència, falses necessitats

hom necessita quelcom
i plantar cara a la vida dient les coses pel seu nom
hom necessita quelcom
saltant els murs de la desídia, trobant un lloc en el mon

sigues la força del vent
sigues qui tombe la truita quan l'oli esta calent
sigues valent, sigues conseqüent
Sigues diferent a la resta de la gent

es un combinat excel·lent
l'espurna del teu moviment
l'essència dels 4 elements
una bona mescla de ritme i de talent.

hom necessita quelcom
i plantar cara a la vida dient les coses pel seu nom
hom necessita quelcom
saltant els murs de la desídia, trobant un lloc en el mon

16 d’abril 2014

Por què vaig venir



Se difumina es camí, no sé on som, no sortiré mai d'aquí, estic vençut,
es dits congelats, vents huracans, es arbres vinclats, no duc menjar,
es trineu l'he desfermat, decant sa neu amb es guants, a cada pas enterrat,
retrocedir ni avançar, per què vaig venir en aquest país desolat, oh Déu meu,
què ha passat, es meu cos s'ha esgotat, no puc més, ja me'n vaig, ajuda'm, no m'aguant.
On són tots es meus amics, ja deuen haver arribat, no deu faltar molt,
no puc caminar, de genolls, oh Déu meu, no m'ho crec, pes meus fills angelets
esperant son paret, ja som mort, ajuda'm.

15 d’abril 2014

L'hort



Sol post. El vespre davalla
damunt el camp pla i obert.
L'hort és més tendre i més verd.
Encara el pagès treballa.

El reflex d'un reguerol.
L'infant torna amb la porcella
i l'al·lota amb la vedella
pel pacífic corriol.

La sínia es queixa, cansada,
i al safareig cau el broll
amb un alegre soroll
que emplena l'hora callada.

L'era amb els daurats pallers,
la casa cúbica i blanca,
les dacseres de la tanca
i el racó dels tarongers.

I l'hortolana disposa,
sota el parral, la frescor
de l'aromàtic meló
i la síndria verda i rosa.

La sínia es queixa, cansada,
i al safareig cau el broll
amb un alegre soroll
que emplena l'hora callada.

La sínia es queixa, cansada,
i al safareig cau el broll
amb un alegre soroll
que emplena l'hora callada.

14 d’abril 2014

Amunt!



Amunt aquells sentiments que et fan sentir més fort i ple d’alegria,
Que fan que no tinguis por de res.

Amunt aquelles paraules que et donen esperança
I fan que no tinguis por fent que oblidis lo dolent.

Avall el mal de queixal i el mal de panxa,
I el mal d'esquena quan s'enganxa,
Avall viure entre tanta corrupció,
Fan que passin el dia amb molt poqueta il·lusió.

Ponle a la vida sonrisas sin que se te olvide, uyee,
Vive la vida sin prisa, disfrútala bien, uyee!
No tiene sentido vivir así,
Tanta preocupación pudiendo estar feliz,
No pierdas el mundo en el rumbo dirección a ti.

Si dejas en algún lugar las cosas buenas aparcadas,
Siente que nada saldrá mal.

Ya yee, ya yoo, pinta la vida de color…

Amunt aquells sentiments que et fan sentir més fort i ple d'alegria,
Que fan que no tinguis por de res.
Amunt aquelles paraules que et donen esperança
I fan que no tinguis por fent que oblidis lo dolent.

Ponle a la vida sonrisas sin que se te olvide, uyee,
Vive la vida sin prisa, disfrútala bien, uyee!
No tiene sentido vivir así,
Tanta preocupación pudiendo estar feliz,
No pierdas el mundo en el rumbo dirección a ti.

Si dejas en algún lugar las cosas malas aparcadas,
Siente que nada saldrá mal.

Ya yee, ya yoo, pinta la vida de color…
Ya yee, ya yoo, pinta la vida de color…

13 d’abril 2014

En caravana




El meu somni lent que de pau s'encalma
recorre els camins amb cançons senzilles
i com sempre a les illes del meu ventre
he parat el temps i records que estimo
mai no he entès cada passa que camino
l'he farcit amb detalls a cada nou dia amb nous balls.

M'he enrolat al circ i ara hi vaig en caravana
i ara a cada poble un clown hi fa parada
m'he enrolat al circ i ara hi vaig en caravana
i ara a cada poble un clown hi fa parada

I com jo que parlo i com tu que escoltes
passejant pels contes i pels terrats
de ciutat vella on la màgia s'estabella
i ara en un sol crit hi he posat tota esperança
quan la nit ens abraça porta la cançó a la plaça
l'he farcit amb detalls a cada nou dia amb nous balls.

M'he enrolat al circ i ara hi vaig en caravana
i ara a cada poble un clown hi fa parada
m'he enrolat al circ i ara hi vaig en caravana
i ara a cada poble un clown hi fa parada

M'he enrolat al circ i ara hi vaig en caravana
i ara a cada poble un clown hi fa parada
m'he enrolat al circ i ara hi vaig en caravana
i ara a cada poble un clown hi fa parada

12 d’abril 2014

El joglar




Com un joglar
de poble en poble
dono al cantar
ofici noble.

Encenc ballada
quan hom fa el glop
i al trenc de l'alba
jo ja no hi sóc.

Que el plor que em crema
va d'aquí a allà,
que l'amor rema
el meu caminar.

Tinc una daga
que ningú em veu,
porto una bala
que em crema els peus.

I és que sempre vaig
traguito trago,
borratxo de vallenato.

De la Galícia
al cap de Creus,
provoco lídies,
encenc les veus.

La inspiració
em dóna vida,
visc en l'enyor
de la fugida.

Des de petit
m'ha dat per córrer
i m'he fet ric
saltant-me l'ordre.

I al mal de panxa
quan m'ha fet mal
li he donat rauxa
per volar més alt.

I és que sempre vaig
traguito trago,
borratxo de vallenato.

Pot ser que plori
quan de tot ric,
semblar que em mori
i ser molt feliç.

Llenço mil versos
als quatre vents,
faig pujar els terços
i aturo el temps.

Que a la butxaca
hi porto poc,
perquè si porto massa
no vaig enlloc.

Sóc un trosset
de cada lloc
on he calmat la set
i on he dat el cor.

I és que sempre vaig
traguito trago,
borratxo de vallenato.

Trago, traguito trago,
jo sempre vaig
borratxo de vallenato

11 d’abril 2014

Correm!





Benvolguda senyoreta,
som-hi, la convido a córrer amb mi.
No s'avergonyeixi massa,
que jo ja li mostraré el camí.

Per què es fa la despistada?
Ja sé que ho ha fet un munt de cops.
Però una cosa està ben clara,
que el d'avui serà el millor de tots.

I no m'avanci encara
que vull veure-li la cara
mentre correm junts pels camps verds, de maig.
Tot serà més fantàstic
si em trec el xandall de plàstic.
Sóc natural, tinc un toc especial,
i quan corro faig un crit animal.

Benvolguda senyoreta,
som-hi, la convido a córrer amb mi.
No s'avergonyeixi massa,
que jo ja li mostraré el camí.

I és que som molt responsables:
sempre s'ha de fer un escalfament.
Vint flexions de panxa a terra,
diuen que és idoni per a la ment.
Seguirem la nostra festa
fent un exercici abdominal;
i ho farem amb molta cura
que sinó podríem prendre mal.

I com m'agrada viure
assaborint el seu somriure.
No hi ha res més dolç que els seus ulls verds, brillants.
I em perdo entre els seus llavis.
–Ai Arnau, no te'ls acabis!
Sóc natural, tinc un toc especial,
i quan corro faig un crit animal.

Benvolguda senyoreta,
som-hi, la convido a córrer amb mi.
No s'avergonyeixi massa,
que jo ja li mostraré el camí.

I si fem una carrera,
no farem la marxa enrere
–no, no, no, això si que no, no, no.
No insisteixi en ser primera,
que això desespera.
A la meta tots dos junts!
Tots dos junts!

I no m'avanci encara...

Benvolguda senyoreta,
som-hi, la convido a córrer amb mi.
No s'avergonyeixi massa,
que jo ja li mostraré el camí.

10 d’abril 2014

La vida





Viu-la que la vida viu en l'ara,

La vida és poder veure el sol per darrera del vistol a la nit
Embolcalla la reina amb llençols de seda vermella.
I mentre jo, en una plaça vella recordo la tendresa dels juliols a Formentera.

La vida és:

Un reggae d’en Marley tot fen-te l'amor,
Una excusa barata per dur-te darrera d'aquell carreró.

Ai Maria si jo, pogués arramar-te una mica millor.
Sota les teves faldilles, sempre és festa major.

Calent, calent bufa el vent, rumba, la rumba, arrumba la vida
Calent, calent bufa el vent, patim, patam, patum!

La vida és com una bombolla recull de moments perduts,
Un sol mar i una sola barca.
Camps daurats, notant la teva màgia.
La vida és, una tarda al centre tocant la guitarra.
Els teus ulls retallant una foto del dies que no érem culpables.
Un cafè, posat rebel.
Un concert a la platja amb la samarreta del Che.

Calent, calent bufa el vent, rumba, la rumba, arrumba la vida
Calent, calent bufa el vent, patim, patam, patum!

Viu-la que la vida viu en l'ara,

Viu-la la vida, viu-la que viu en l'ara!

09 d’abril 2014

Pren el carrer




He vist regnar la lluna al desert dels caminants
pondre's el Sol a Marrakech duc al record els teus encants
negre com de l'Àfrica la nit he sentit la teva pell
i d'un rampell el cor embadalit

Pren el carrer, viatger de l'esperança

Porta-la a la ciutat dels somnis vells, porta-la
Porta-la a la ciutat dels somnis vells, porta-la

He vist un primer món podrit baralles de rics
perdre el nord perdre les pors que de tant gran s'ha fet petit
negre com de l'Àfrica la nit he sentit la teva pell
i d'un rampell el cor embadalit

Somnis en caravana que deixaré plorant la bella Havana
el sol es pon i tu descalça ensenyant els primers passos de salsa

Pren ell carrer, viatger de l'esperança

Porta-la a la ciutat dels somnis vells, porta-la
Porta-la a la ciutat dels somnis vells, porta-la
Porta-la a la ciutat dels somnis vells, porta-la
Porta-la a la ciutat dels somnis vells, porta-la

Encara que et fallin les forces

08 d’abril 2014

Som




Ets molt més que mil tarteres juntes,
Més que la llum que il·lumina
Ciutadella a la nit.
Ets més que córrer davant d'una destral
aquella nit de Sant Joan.

Ets molt més que mil cistelles de paper,
Pilotes que volen al vent
Sense estar gaire atents.
Ets més que aquella cançó
D'alergies i d'amor.

Sou la coherència, el pas del temps,
La vida en un moment.
Sou l'espurna desitjada.

Sou la cuirassa en tot moment,
Tenim por però som valents.
Poc a poc el temps ens avança.

Som molt més
Que vides que s'ajunten
Buscant el ritme en el silenci
I el sol a mitja nit.

Som més que córrer muntanyes avall,
Descobrint qui som en realitat.

Escapem de situacions inútils,
De veus alçades i mirades
Que no saben on mirar.
I fem que els dies siguin de veritat
I facin d'escenari de la nostra amistat.
Sou la coherència, el pas del temps,
La vida en un moment.
Sou l'espurna desitjada.

07 d’abril 2014

Blue tack





Potser és massa aviat,
digue'm amb franquesa si et va bé.
Puc passar més tard
o anar al bar d'aquí al costat i fer temps.

Per mi no pateixis, si vols pots fer la teva
i jo vaig fent.
Ja no queda gaire, crec que una cap sa plena.
És un moment.

Veig que heu repintat
portes i finestres de blau cel.
No tinc massa set,
però un glop de cervesa m'anirà bé.

Sí, estic molt millor, fa un mes que vaig trobar feina
de forner.
No, no estic pas sol, em veig amb algú de Berga,
fa poquet.

I al costat del llit, enganxat amb blue tack,
hi ha un retrat teu en blanc i negre,
i sota el serrell
em dius sense dir res
que ara et toca ser feliç.
I em dol i em crema
però ara sé que et cal fer neteja
i buidar-te la vida de mi.

Fa poc vaig llegir el llibre que va treure,
està molt bé.
Dóna-li records, ara no el puc veure,
ho entens?

Segur que ja ho saps però just d'aquí a quatre dies
és el seu sant.
També jo faig anys. Abans, quina tonteria,
ens fèiem regals.

I al costat del llit, enganxat amb blue tack,
hi ha un collage ple de fotos seves
on sortim contents
just després d'un concert,
jo, amb més pèl, i ell, molt més prim.
I em dol i em crema
però he après que no val la pena
i que, amb ell, també estaràs amb mi.

I mai no t'ho he dit però, enganxat amb blue tack
al meu llit, hi ha una foto que és teva,
som tots tres sortint
quan tot era senzill
o almenys m'ho semblava a mi.
I em dol i em crema
però en el fons sé que aquesta pena
és bonica i és tot el que tinc.

06 d’abril 2014

El pes d'un somriure



Et vaig veure a través de satèl·lits de bruta tenebra
com el croma darrere de l'èxit d'algun reporter

i avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa
que és el puny que et colpeja l'estómac quan ve un mal record

et promet recordar aquell dia com una tempesta
i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

t'escoltava a través de tertúlies d'alè de vinagre
on mentir és un verb conjugat en honor als diners

per a tu construeixen barreres i murs franquejables
per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir

et promet una terra fecunda d'olor a ginesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur

estimar que estimant he estimat estimar estimar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

estimar que estimant he estimat estimar estimar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

il·lumines el món amb els píxels d'aquesta mirada
que no et poden sostindre els senyors de la guerra i l'horror.

Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d'un somriure
On el pes d'una bala val més que la vida i la mort

et promet recordar aquell dia com una tempesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur

oblidar que estimant he oblidat estimar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i cantar-te que aquesta promesa és més que una cançó

05 d’abril 2014

Gemma / El llaurador



No han passat pas gaires anys,
Gemma, que et vaig conèixer.
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer!
Què bonics eren els ulls que vas obrir,
que bonics, aquell setembre.
Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
que feliç que hi ha estat sempre.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que son boniques.
Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen
i tu ets la mes bonica.
Qui pogués, per un instant,
viure tota la joia
que tu sents al anar cordant
dues sabates noves.
Les dures hores i hores als teus peus!
les veig noves si les miro.
Amb gran goig en parlarà la teva veu,
i es per això que més t'estimo.
Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que son boniques.
Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen
i tu ets la mes bonica.
Sense por segueix lluitant
que així es llaura la vida;
xic a xic es va lliurant
la forca que dormia.
Pren els dies d'un en un que hi es el temps
per premiar el teu entusiasme.
T'ho mereixes tu i l'esforç que fan silents
els teus ulls verds esperança.
Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que son boniques.
Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * *
Cada cop que la suor m'apareixia
netejant-me el pit de terra i relliscava
sobre la que era llaurada,
i el raïm verd s'amollia,
t'ho agraïa...
Fins ahir la meva sort fou benaurada
just ahir que el fruit madur ja no hi cabia
i ara ja no puc collir
més que fulles mortes i
enfangades.
Qui m'ha deixat confiar en el cel!
Qui m'ha ofegat totes les arrels
i cada branca, cada brot
de la meva fe!
Però avui he fet de nou la caminada
he creuat mil solcs a terra altra vegada
i m'he ajagut cansat al vespre
acceptant-te els dos el repte:
jo i l'aixada.
I si torno a veure créixer el fruit un dia
i puc entornar-me a casa amb les mans plenes
deixaré arran de camí
un per un els precs que ahir
coneixia.
Qui m'ha deixat confiar en el cel!
Qui al meu costat ha deixat la pell
i cada branca, cada brot
de la seva fe!
I cada branca, cada brot
de la seva fe.

04 d’abril 2014

Rema




Diga'm quants mapes t'han servit, per trobar-te
Diga'm si algú mai t'havia dit on buscar-te
I una barca, no navega sense tripulants
I tu, no esculls el vent que trobaràs

Cada dia que passa és foc a la brasa que ens farà créixer
cada somni que es trenca és una altre promesa que viurà per sempre

Rema, rema, rema fins l'infinit, on comença la vida
Diga'm, diga'm, diga'm el que em vas dir que no paràvem de riure

Travessies, al desert, amb una barca sense rems
al costat em tens a mi si és que vols companyia
L'horitzó, que ve i se'n va
el punt d'arribada qui sap on serà

Cada dia que passa és foc a la brasa que ens farà créixer
cada somni que es trenca és una altre promesa que viurà per sempre

Rema, rema, rema fins l'infinit, on comença la vida
Diga'm, diga'm, diga'm el que em vas dir que no paràvem de riure

03 d’abril 2014

Santalegria



Decideixo ser feliç,
obro el pit a l'imprevist,
ja vull veure el que no he vist,
abandono el cantó trist.

Decideixo ser feliç
i per pàtria vull amics,
per bandera, roba estesa
que dirà aquí avui visc.

Decideixo ser feliç
i per fi veig l'enemic,
la por i l'ànsia dins de mi
i el neguit que fa el patir.

Decideixo ser feliç.
I el tresor més gran
és allò que visc.

Alé, la santa alegria,
estrella de la nit,
negreta del dia.

Alé, la santa alegria,
estrella de la nit,
xineta del dia.

Decideixo pillar el groove,
no donar-me per vençut,
sortir de la panxa del bou,
on no hi neva ni plou, i enganxar
al vol el que canta el flow.

M'arrossega l'aquí i l'ara,
ja no sento la desgana,
trobo la rumba en la sardana.

Decideixo pillar el groove,
abandono el cantó brusc.

Deixo que entri la melodia,
que siguin un la nit i el dia.

Decideixo ser feliç.
I per estil destil•lo
l'esperit del que visc.

Alé, la santa alegria,
estrella de la nit,
negreta del dia.

Alé, la santa alegria,
estrella de la nit,
xineta del dia.

Santa, l'alegria,
no em deixis per la nit.
Santa, la melodia,
no em deixis ni nit ni dia.

Alé, la santa alegria,
estrella de la nit,
negreta del dia.

Alé, la santa alegria,
estrella de la nit,
xineta del dia.

02 d’abril 2014

Diuen que totes les coses



Diuen que totes les coses
que aprens en la vida són fruit dels errors.
I que gràcies a tantes caigudes
comences a entendre les regles del joc.
Diuen que l'home entropessa amb la mateixa pedra
en més d'una ocasió.
I que cada entrebanc és un repte
que cal afrontar sense temor.

No cauré en la temptació
d'abandonar els meus somnis concrets.
No viuré mai de genolls,
resistiré tots els embats del temporal.

Diuen que no n'hi ha dreceres
que ens facen més curt el camí que escollim
perquè anem reinventant, dia a dia,
les coordenades del nostre destí.
Diuen que sense esperança
resulta impossible enfrontar-se al present
perquè creure en nosaltres mateixos
és l'única forma de seguir en peu.

01 d’abril 2014

Havanera




s Vaig com loco
per tornar a vore't,
tocar es teus cabells,
besar-te a sa boca...
I ensumar es perfum
que t'enrevolta...

I és que et duc tan a dintre meu
que no res sé fer
si no et tenc devora...
I si no vols que em mori, torna,
torna prest...!

Torna que em mor de ganes per cantar-te
¡ai!, una havanera!
Te la vaig escriure un vespre
que t'enyorava i que tu no hi eres...

Té una coseta dolça
que es qui l'escolta
¡ai!, s'enamora!

Com de sa cadència hermosa
des teu cosset
i des seu encant,
que com un jonc s'engronça!

Quan tu passes s'aire es gira
per mirar-te
i fins i tot la mar
s'atura de fer ones!

Vaig com loco
per tornar a vore't
tocar es teus cabells
besar-te a sa boca...
i ensumar es perfum
que t'enrevolta...

I és que et duc tan a dintre meu
que no res sé fer
si no et tenc devora...
I si no vols que em mori, torna,
torna prest...!

Torna que em mor de ganes per cantar-te
¡ai!, una havanera!
Te la vaig escriure un vespre
que t'enyorava i que tu no hi eres...

Té una coseta dolça
que es qui l'escolta
¡ai!, s'enamora!

Com de sa cadència hermosa
des teu cosset
i des seu encant,
que com un jonc s'engronça!

Quan tu passes s'aire es gira
per mirar-te
i fins i tot la mar
s'atura de fer ones!

i fins i tot la mar...
s'atura de fer ones...!

i fins i tot la mar...
s'atura de fer ones...!

Torna que em mor de ganes per cantar-te
¡ai! una havanera!
Te la vaig escriure un vespre
que t'enyorava i que tu no hi eres...

Té una coseta dolça
que es qui l'escolta
¡ai!, s'enamora...!

Com de sa cadència hermosa
des teu cosset
i des seu encant,
que com un jonc s'engronça!