31 de maig 2013

Ulls tancats



Passes les tardes retallant alguns records;
No surts de casa ni de la teva habitació.

La Joplin i el Marley et miren des de la paret,
Sembla que riuen veient-te reciclar moments.

Les llums d'un cotxe fan ballar
Les ombres dins del teu cau;
La teva ombra no ha ballat,
Només la força d'un llamp la pot fer tremolar.

Vius amb els ulls tancats per la por.
Agafa't fort al que et digui el cor

Coneixes algú i com tots,
Només veus les diferències entre tots dos.
Més tard, són les similituds
Les que et fan veure en ell un amic per tu.
Vius amb els ulls tancats per la por.
Agafa't fort al que et digui el cor.

Tens una obligació: la de no rendir-te mai.
Dubtar no és un error,
És com un somni en la son.

Vius amb els ulls tancats per la por.
Agafa't fort al que et digui el cor.
Agafa't fort a les oportunitats,
Una decepció pot ser un bon principi
I no un final.

30 de maig 2013

Encara no




Any rere any m'he dedicat
a 'nar aplanant el terreny
i ara que casi ho tinc
l'únic que em fa partir
és que ara tot quedi aquí
i s'acabi així.
No, encara no, si us plau,
per favor, no així.
Que no quedi aquí,
que no acabi així,
que no em toqui a mi.
Per favor no a mi.

29 de maig 2013

Satinfecció



Som la flor de les voreres,
sempre buscant les dreceres.
Afluents del Llobregat,
el Congost ens heu matat.
La muralla de la Xina, d'un poble ben aturat.
Ben tapat, ben barrat,
I espantat de tot plegat?
Uniformes de colors,
que encara fan més pudor:
Més val que aquesta riuada.
s'emporti gent adequada
Fum, fum fa pudor, fa pudor.

Una violeta pel cel.
Un riu contaminat amb regust de caramel
Trossos de pell sota el pont.
Barrejats amb la sang de la son i del fang

Som la flor de les voreres,
sempre buscant les dreceres.
Afluents del Llobregat,
el Congost ens heu matat.
La muralla de la Xina, d'un poble ben aturat.
Ben tapat, ben barrat,
I espantat de tot plegat?
Uniformes de colors,
que encara fan més pudor:
Més val que aquesta riuada.
s'emporti gent adequada
Fum, fum fa pudor, fa pudor.

Una violeta pel cel.
Un riu contaminat amb regust de caramel
Trossos de pell sota el pont.
Barrejats amb la sang de la son i del fang

Satinfecció!
Convertint l'aigua en pudor.

28 de maig 2013

Res tornarà a ser igual




Avui no em surten les paraules.
No tinc alè per caminar.
Una finestra se me'n porta
i no tinc forces per tornar.
He viscut un temps despert,
he viscut un temps somiant.
He viscut un temps serè
i he viscut un temps com cal.

Res tornarà a ser igual
i lluitarem fins al final.
Un nou matí pot començar...
si tanco els ulls me'n vaig al teu costat.

He après de tu tantes coses:
m'has ensenyat què és estimar.
M'has portat fins a la porta
i he descobert la meva clau.

He viscut un temps rebent
i he viscut un temps donant,
i he viscut un temps al cel,
i en un desert sense final.

Res tornarà a ser igual
i lluitarem fins al final.
Un nou matí pot començar...
si tanco els ulls me'n vaig al teu costat.

Res tornarà a ser igual
i lluitarem fins al final...
Un nou matí pot començar...
si tanco els ulls me'n vaig al teu... costat.
Me'n vaig al teu costat...

27 de maig 2013

Llàgrimes de marbre




Llàgrimes de marbre amb què amaga sota la pell,
paraules mudes que ningú no sent.
Llàgrimes de marbre contemplant el pas del temps
quan tanta glòria l'ha fet Déu.

Ah la pedra vol ser sorra avui,
ah la sorra vol ser ocell.

Llàgrimes de marbre que ara plora l'antiheroi,
quan la batalla l'ha dut fins al fons.
A la mateixa plaça imagina un horitzó,
una línia certa, un últim torn.

Ah la pedra vol ser sorra avui,
ah la sorra vol ser ocell.

Ah la pedra vol ser sorra avui,
ah la sorra vol ser ocell.

I demà tot seguirà igual
i demà ja l'espera,
uh uh uh
només vol volar només vol volar.

I demà tot seguirà igual
i demà ja l'espera,
uh uh uh
només vol volar només vol volar,
només vol volar més amunt.

26 de maig 2013

Camals mullats





Cinc de la matinada no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella, tu davant i jo darrere
València banyada. Camals mullats.
València banyada
Pel carrer de cavallers dalt d'una bicicleta vella
recorríem la distància i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena.
Camals mullats,
fregant-te l'esquena.
Carrer de la Pau, Parterre, Glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec i el dos a terra
somrius i et bese .
A la dreta govern militar
hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal.
Ja saps que passa.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Poetes de la nit que fan que parlen les parets
a la València de Blanquita i Estellés.
I hem fet música, mètrica , sàtira.
Per canviar els teus desitjos
Per matar els teus silencis
Finestres, balcons que no esperen Benet
a la València de la FAI i de Basset.
I a cada barri se sent rebombori,
unim les nostres forces
come together everibody
He retrobat l'espurna
a l'altra cara de la lluna
amb els veïns del Cabanyal
i les veïnes deportades
de La Punta, l'espurna,
l'altra cara de la lluna.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases

Murs de la metròpoli són de carbó,
les línies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li és igual per on surti el sol,
sap que si aixeco el cap només hi veig pols.
El barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món.
Joventut i experiència referents potents
des de Sants fins a València

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases

No hi ha tanta diferència
la ciutat té barrots de ferro,
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda, Pirat's Sound Sistema
Heu sentit l'olor a podrit
de traïció bellesa morta i violència
o és que algú ha dit el nom de València.
En l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases

Cinc de la matinada no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella, camals mullats.

25 de maig 2013

Flip flops




Que jo no soc tu.... (I tu no ets jo...)

Perquè jo no soc tu... (I tu no ets jo...)
Per mi és evident que no ens entendrem amb
sabates o bambes.
Per mi és evident que no conjuntem amb
xandalls o bufandes.
Som tan diferents, tan poc polivalents quan no
estem de vacances. Som tan depriments,
plens de remordiments, d'odis i de recances.

Jo crec que és molt millor portar banyador
i hawaianes.
Jo crec que fa menys pudor quan enlloc de
sabates portes xancles, o Flip Flops, o Flip Flops,
o Flip Flops, o Flip Flops!

Nosaltres no ens avorrirem, ballarem i riurem
en un soterrani,
nosaltres no hivernarem, si plou ens banyem
al Mediterrani.

Perquè jo crec que és molt millor portar
banyador i hawaianes. Jo crec que fa menys
pudor quan enlloc de sabates portes
xancles.

Perquè jo crec que és molt millor portar
banyador i hawaianes. Jo crec que fa menys
pudor quan enlloc de sabates portes
xancles.

O Flip Flops, o Flip Flops, o Flip Flops, o Flip
Flops, o Flip Flops!

24 de maig 2013

El metec





Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents;
i aquests meus ulls descolorits,
verdosos, blaus, mig enfosquits;
em faig mirall de tots aquells
amb qui he sofert, amb qui he gaudit,
perquè el meu cor no s'ha rendit
ni penedit d'anar més lluny,
d'on algú diu que ens aturem
si no volem anar a l'infern,
cosa que mai no m'he cregut.

Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
i aquest mirar tan indecís,
ara amargant, ara endolcit,
de dies bons i de mal temps;
potser faig pinta d'haver estat
lladre de fruites i de blats,
de camps que acaricia el sol,
però és que m'hi ajec i hi faig l'amor
com hi he jugat i m'hi he perdut,
sense mai perdre-m'hi del tot.

Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
vinc a trobar-te i a sentir
com és d'immens aquest camí
que encara tornaria a fer;
camí de totes les olors
del gessamí dels meus records
d'Alexandria i d'Istanbul;
i com voldria perdre-m'hi
i enamorar-m'hi com ahir
ans que se m'acluquin els ulls.

I com voldria perdre-m'hi
i enamorar-m'hi com ahir
ans que se m'acluquin els ulls.

23 de maig 2013

Ales en sang





On sou tots aquells que em fèieu somiar?
On sou cada cop que la veu se me'n va?
No recordo el meu nom. No recordo les notes de pas.
Tinc les ales en sang.

On van tots aquells que no tornaran?
On van les promeses que es fan i es desfan?
No respiro tranquil si no sé en qui puc confiar.
Tinc les ales en sang.

Tornaré a somriure
quan aixequi el vol.
Tornaré a ser lliure
si aprenc
si aprenc
si aprenc
si aprenc dels errors.

És l'any que separa la palla del gra.
És l'any de la llum, de les flors i del vals.
Som la fe que tenim. Som l'herència dels dies passats.
Vull tornar a començar.

Tornaré a somriure
quan aixequi el vol.
Tornaré a ser lliure
si aprenc
si aprenc
si aprenc
si aprenc dels errors.

22 de maig 2013

Alfabet





Tot el que sentim té un nom
Tot el que tenim tu i jo.

Però si ho amaguem a dins
potser oblidarem qui som

Quan som valents
ho sabem dir

Descobrim que avui pot sortir el sol

Alfabet
d'emocions
saps canviar
el meu món

i sabrem
on estem
i escriurem
qui som

Si un regal inesperat
et deslliga el nus al pit
descobrir que pots plorar
desentelarà el mirall

Ja sóc valent
i t'ho puc dir,

és l'alfabet
d'emocions
saps canviar
el meu món

i sabrem
on estem
i escriurem
qui som

Tot el que sentim té un nom
Tot el que tenim tu i jo.

Alfabet
d'emocions
saps canviar
el meu món

i sabrem
on estem
i escriurem
qui som

Tot el que tenim té un nom
Tot el que sentim tu i jo.

21 de maig 2013

No hi ha problemes




No hi ha problemes
mentre no et tingui a prop
però si em despisto
el teu alè em confon
i em sento imbècil
fent sexe amb els records

Tu tens qui et cuidi
jo mentre faig cançons
mil melodies
la major part d'amor
aquesta és teva
te l'he fet amb el cor

I mentre em vaig imaginant
que ens queda una segona part
però mentre el temps ens va passant
tu ets tan lluny

No hi ha problemes
si no hi ha obsessions
no miro enrere
per no tornar-me boig
quan estàs sola
deixa que et curi jo

Sempre que em truques
m'intento fer el fort
parlem de coses
però mai de nosaltres dos
després quan penges
s'enfonsa el món

I mentre em vaig imaginant (...)
Tan lluny, més lluny

20 de maig 2013

La repetició



La repetició és un crosta que s'enganxa,
s'encomana, es fa més grossa i agafa forma de panxa.

La repetició és una pizza de formatge,
no desfer ni l'equipatge i enxufar l'ordinador.

La repetició és tot el món pendent d'Obama,
no patir ni set ni gana i esperar el cap de setmana.

La repetició és estar al llit com a la glòria
i acabar la dolça història amb el teu despertador.

La repetició i el misteri de la vida.
La repetició és el quid de la qüestió.

La repetició té molt a veure amb el carinyo,
amb aprendre, amb sorprendre, amb l'all i amb el pepino.

La repetició és la mare de la ciència,
la paciència diu que no, que no és la repetició.

La repetició a la cuina cada dia.
La repetició a la nostra habitació.

Ara ja és una hora que després serà més tard,
fem una última cervesa, buscarem un últim bar.
Ara ja és una hora que els cubates són més cars,
amb la única certesa que hi ha vida al fons del bar.

Vida al fons del bar!
Vi del fons del bar!
Vine Alfons al bar!
Vida al fons del bar!

19 de maig 2013

Arena



Arena suau i tendra
Blanca i neta que t'aferres amb tendresa
A la pell nua i descoberta

Arena que llenegues entre els dits
Quan mirant hipnotitzat
Busques resposta on no n'hi ha

Arena tan petita i tan senzilla
Però que arriba allà on siga
Sense por del que serà

Arena que et crema i t'abriga
Que t'esgota i t'alivia, quan t´abraça sense més

Podria perdre'm al desert i no trobar-te
I mai deixar de buscar-te, esgotant tot el que sóc
Podria ser un gra d'arena, tan sols un, nu i feble,
Que no deixa de lluitar, per tot allò que ha somiat

Amb un cor tan petit i un esperit tan gran..

Arena per sentir, el somriure d'un nen petit
Que jugant imagina castells sobre mi

Arena tans sols arena, que envolta els teus peus
Quan busques els records, que anheles dins el teu cor

Arena quan vols per un moment
Que tot vagi lentament, i la mires fixament

18 de maig 2013

Canço de les trompetes



I se senten les trompetes
fent ta, ta, ta, ta,
és l'eterna musiqueta
del ta, ta, ta, ta.
Tant si fa fred com calor
el seu so esmunyedís
travessant parets i portes
va eixordant grans i petits.
La trompeta és sorollosa
enfarfega, és cridanera
fent ta, ta, ta, ta.
Tant en dia qualsevol
com en festa complaent
sentireu per tot arreu
el soroll de l'instrument.

I així en el país,
venerem tots l'instrument
que ens fa ser homes de seny
responsables, cabals,
i quan neix un infantó
amb mirada d'home nou
li etzibem ràpidament
la gatzara i l'enrenou.

Vés qui sap d'on va venir aquest
ta, ta, ta, ta,
però tothom sap que és d'aquí
aquest ta, ta, ta, ta.
Ho acceptàvem tot dient
una estranya novetat
i ningú vol dir-ne res
hem fet mutis, hem callat.
Ja està bé de musiquetes
i de ta, ta, ta, ta,
que ens està fent la punyeta
tant de ta, ta, ta, ta.

Amb piano o flautetadia
amb guitarra o guitarró
amb viola o pandereta
acabem amb la cançó.

I així en el país,
venerem tots l'instrument
que ens fa ser homes de seny
responsables, cabals,
i quan neix un infantó
amb mirada d'home nou
li etzibem ràpidament
la gatzara i l'enrenou.

17 de maig 2013

Rock'n'roll





deixarem el Montseny enrere i rodarem per mil camins
carretera i manta i la guitarra entre els dits
amb el bombo a negres i tres acords en tenim prou
per invocar als déus del Rock'n'Roll

deixa que et canti una cançó
una cançó per el somriure més bonic d'aquesta nit
que ets tan salvatge i tan catarra com jo

fem que cada dia sigui diferent a l'endemà
la vida és massa curta per perdre's en els detalls
que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó
a tot l'encant d'aquest maleït món

16 de maig 2013

Ràdio




Som sols, estem sols
som cendra, som pols
som fades, som foc
som neures i no tenim nom

som astròlegs, som vent
som fràgils, som secs
som tàcits, som cecs
som freds com el glaç quan convé

i cadascú que passi, que agafi el que li falti
som el que som però tot canvia per moments
i tot allò que et plagui, o allò que a tu et ressalti
n'ets una part no dubtis del que es fa evident

som riures, som rius
som lliures, som vius
som llebres, som nius
no som la meitat del que tu dius

som hipnòtics, som breus
som atònits, som seus
som atòmics, som greus
som cercles miratges dels teus

i cadascú que passi, que agafi el que li falti
som el que som però tot canvia per moments
i tot allò que et plagui, o allò que a tu et ressalti
n'ets una part no dubtis del que es fa evident

i és tan bo desfer
tot el que ja hem après
quan som part quan som res

magnètic androgen armeni hidrogen
quimera fanàtic pleura òxid
basarda ingenus faquirs fal·làcies
artistes feixistes lleixes budistes

i cadascú que passi, que agafi el que li falti
som el que som però tot canvia per moments
i tot allò que et plagui, o allò que a tu et ressalti
n'ets una part no dubtis del que es fa evident

i és tan bo desfer
tot el que ja hem après
quan som part quan som res

15 de maig 2013

Avui va de bo



Potser demà mori
sense rebombori però avui...avui va de bo!
I ara va de bo! Botella de rom i da-li!
"Toma la nita nita
nita nita tomala
tomala toma la nita no"
Ara va de bo! Botella de rom i da-li!

I encara tenim cantera...
així és que cantarem!
perquè no hem di la darrera

I encara tenim ballera...
idò ballarem!
així la vida és més lleugera.
I si allà dalt algú m'espera
es cansarà d'esperar!
Viu! Riu! Que ningú plori perquè...

Mos revé un poc de plorera
pensar que un dia
mos pot fugir la cantera.
Si és així demanareu on mos podem trobar?
Mos veurem per Son Servera...
I un brotet d'alfabeguera
deixam per recordar.
Viu! Riu! Que ningú plori perquè...

14 de maig 2013

Som tots uns desgraciats



No hi ha tinta a l'impressora.
Em pica l'etiqueta del jersei
i el meu bicing sempre esta buit.
Les preguntes del meu grup de trivial són més difícils
i el Joan s'ha acabat els crispies bons.
El meu peix sempre té espines
i el carro del súper mai em va recte
i no veig be la pissarra, profe,
la fruitera em diu senyor i la veina em diu nen.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p'algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.
Som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

Putos mosquits que sempre em piquen a mi
i amb aquest pastitxo i no hi ha paper de vater (puta llei de Murfy).
Quan em queixo d'algo els altres sempre ho tenen molt pitjor
i quan explico algo bo ells sempre molt millor.
He tornat a sortir amb l'inalambric en comptes del mòbil.
Quan suco galetes es desfan i cauen just abans d'arribar a la boca
i el meu DVD no llegeix res.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p'algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.
Som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

13 de maig 2013

Sil·labes de vidre





Em pregunte què ha fallat:
quin va ser el nostre error?
i no sé mai què respondre.
Ja n'hi ha prou
d'amagar la veritat,
de fingir el que no som.
Per què augmenta la distància
entre tu i jo?

És difícil acceptar
que la nostra relació
és una porta tancada
amb pany i clau,
que no es pot recuperar
un passat sense retorn,
que és moment de
plantejar-nos el final.

Mirarem de refer les nostres vides,
volarem cadascú pel seu costat.
Tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por
ens domine.

Queda l'amistat,
pots comptar amb mi
per al que necessites,
vine a buscar-me.
Queden els moments
que vàrem compartir,
queda la franquesa
i la complicitat.

Tinc un record meravellós
de tot el temps
que hem conviscut,
hem sigut inseparables
per molts anys;
tanmateix, ens destrossem
sense cap contemplació
ara que hem perdut les ganes
de lluitar.

12 de maig 2013

Imagina't un nen




Imagina't un nen que juga a pilota
Amb el pare fent de porter.
És diumenge al matí, són a un patí d'escola
I no hi ha ningú al carrer.

I de lluny des del cel, ells no ho veuen,
Però hi ha una cosa que es mou.
Només se senten les bromes del pare,
Rialles del nen que fa gol.

I una ombra els tapa el sol lentament
I del cel baixa un còndor gegant
I envolta amb les urpes l'espatlla del nen
I se l'emporta volant.

11 de maig 2013

Vull estar amb tu



L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu
els plats del sopar que ningú té el valor de rentar
i penso en tu a cada moment
des que el sol treu el cap pel Tagamanent
i va il·luminant el somriures de la meva gent

el parell de mitjons de colors oblidats dins el llit
els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir
i quan em dius que tens pressa però encara tens temps
d'enganxar-te als llençols durant cinc minuts més
fent el gos, fent l'amor, espolsant-nos la mandra molt lentament

i és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars
ningú podrà fer-me dubtar
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu

quan m'enfado i esclafes a riure per sota el nas
quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar

la vida tranquil·la dels dies d'estiu
les nits a la fresca banyant-nos al riu
petons i cançons a la platja de Tamariu

i és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars
ningú podrà fer-me dubtar
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu

la teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria
que viu entre els teus gestos quotidians
em quedaré amb tu per sempre, a la vora de la primavera
que desplegues generosa a cada pas

i és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars
ningú podrà fer-me dubtar
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu

10 de maig 2013

Amb tot




Amb tot només quedo jo
tan sols un tros de vent
que se'n va com tot a l'infinit
amb molt d'esforç em faig sentir més lliure
quan tot m'empeny al fons, a l'abisme
conèixer-vos a tots és tan bonic
que em fa viure
que em fa créixer i ser petit alhora
llavors tempestes com tots els dimecres
moixons amagueu-vos
que és tard i vol ploure
amics de les plantes
amics de tots nosaltres
ningú ens treurà mai les ganes de viure

Amb tota la paciència
de mossegar les ungles
amb aquesta peresa
t'enlaires tot d'una
com molt abans somiaves
tan alt que no hi arribes
ningú ens treurà mai les ganes de riure
amb totes les coses
que et fan sentir lliure
amb tan sols aquestes
va la pena viure

09 de maig 2013

Mai t'he dit



T'estimo amb les pistoles amb les que em mates sempre.
T'estimo amb tots els vicis que tan sols voldria per a mi.
Amb les ressaques brutes que oloren a altres cossos.
Amb totes les vegades que hem fugit per tornar aquí.

T'estimo amb la rutina i l'actualització diària,
amb totes les mentides que ens hem dit per resistir.
T'estimo quan traspasses tots els límits que suporto
i et sents prou gran per creure que ara ja em pots destruir.

T'estimo quan ets fada, quan ets fibló d'abella,
T'estimo quan m'importa una merda el que em dius.
T'estimo des d'on neix l'arrel fins a la lluna plena,
quan robes a una estrella tota la llum d'un estiu.

I rimes amb els dies que l'oblit no podrà vèncer,
per molt que jo ho intenti i no et llevis al meu llit.
T'estimo i ho celebro cada dia, i si no ho sembla
serà que sóc sapastre i tan sols sé dir-t'ho així.

08 de maig 2013

Mort d'un heroi romàntic




Un cosí de ma mare tenia un bufet pròsper a la ciutat,
Fa molt anys van enviar-m'hi com a jove passant d'advocat.
Vaig trobar una cambra senzilla: una taula, un llit, un mirall
I arribava que era nit tancada,
Que en alguna taverna del centre s'havia fet tard.

Al replà la senyora Manresa passava les hores cosint,
Però aquell dia semblava alterada va apropar-se nerviosa i va dir:
“Disculpi, no sap com odio venir a demanar-li favors.
L'inquilí del 3er aquest migdia estava com boig i ara pico i no respon...”

A la llum d'un immens canelobre vaig obrir-me pas en la foscor
Avançant entre ombres de mobles repassava les habitacions.
Vaig sentir uns gossos que somicaven, vaig seguir la pista dels plors
I, senyors, com sabran vaig trobar-me
Un gran heroi romàntic mort al menjador.

I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans
Plena de dits que jugaven amb trenes de postes de sol i donzelles a lloms de cavalls.

Poc després l'inspector s'apuntava el contacte d'un familiar,
Un germà que vivia a la costa amb qui celebraven els sants.
Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llençol blanc.
En silenci tothom glopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart.

Un mossèn va pregar un pare nostre amb un fil de veu mort de son,
Al costat vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos.
I estirant d'uns turmells sense vida vaig sortir d'aquell menjador.
La senyora Manresa patia “per l'amor de Déu, vigili'n amb els cops!”

Al carrer la carrossa esperava, el cotxer es distreia observant
Un soldats de permís que cantaven sota la llum dels fanals.
Vam contar fins a tres per fer força per pujar el cadàver a dalt.
Un vent fred va gelar l'aire, un fuet petant amb mandra va fer arrancar els cavalls.

I seguia amb la nota ridícula arrugada entre les mans,
Plena de crits en el buit, de desigs violents,
de tempestes que enterren vaixells dins el mar.

Plena de dones rient d'uns sanguinolents
De bellesa que no deixa espai per pensar.

Plena de muses ferides per sempre
Per claus rovellats en cançons de poetes vulgars.

Plena de salts infinits on t'esperen immòbils,
Per si vols passar-hi, uns gimnastes de glaç.

Plena de besties bavoses a punt d'enfrontar-se
En combat desigual amb els presos cristians.

Plena de nens espantats que miren
Si arriben els pares sota la pluja constant.

Plena de joves erectes que arramben
Pubilles guarnides pel ball del diumenge de rams.

Plena de braços que s'alcen i paren un taxi
Sortint de sopars amb amics que se'n van.

Plena de “Creu-me ho intento, però a estones
Sospito, morena, que això no s'aturarà mai.”

07 de maig 2013

Jo tenc una enamorada




Jo tenc una enamorada
a sa banda de Migjorn,
i en ser que la vaig a veure
sempre em diu que quan hi torn.

Jo li dic que serà prompte
si no mo' n'anam del món:
quan es pins faran magranes
i ses figueres, melons.

La mar estarà eixuta
i hi correran carretons;
per dins es terços de botges
hi pescaran es caçons.

Jo tenc una enamorada
a sa banda de Migjorn,
i en ser que la vaig a veure
sempre em diu que quan hi torn.

I llavò jo tornaré
I em casaré amb tu, si vols;
ja et pots començar a fer roba,
Que hi hem de sortir bufons;

que a sa cinta portaré
una arma de dos canons,
i cada tron que faré
serà de dos trons bessons.

Jo tenc una enamorada,
i a sa banda de mitjorn,
i en ser que la vaig a veure
sempre hem diu que quan hi torn.

Jo li dic que serà prompte
si no me'n vaig del món,
quan els pins faran maçanes
I ses savines melons.

I la mar estirà eixuta
que hi correran carretons,
i per dins els terços de botges
hi pescaran caçons.

06 de maig 2013

Generació tofu




Avui t'he pillat meditant
amb els xacres oberts i fumant
avui t'has comprat un Ipad
menjant baies de Goji i he flipat

Som la generació del tofu
criats per Doraemon, què es pot esperar?

Ahir parlaves de llibertat
mentre arreglaves el wi-fi amb ansietat
carai les paradoxes són guays
i potser també mola

Viure amb contradiccions que toquen els collons
quan el més important és que no ens farem grans
perquè som immortals i potser no entenem
per què fem el què fem però ho fem i ho refem
i potser si ens mirem al final entendrem
de què cony estem fets

Perquè som la generació del tofu
criats per Doraemon, què es pot esperar?
Som la generació perduda
entre Punky Bruster i les platges de Lost

Samblancat, Petrifax,
Tamagochi, Power Rangers,
Donetes nevados i Game boy i Bola de Drac

Perquè som la generació del tofu
criats per Doraemon, què es pot esperar?
Som la generació perduda
entre Punky Bruster i les platges de Lost

05 de maig 2013

Per què no deixaras de tenir por




Dius que no t'agrada planejar-ho tot,
Rebutges el temps que hi ha lluny a l'horitzó.
Però et sents atrapada, envoltada com un llop,
L'angoixa va a l'alça, la sents a prop.

Somrius i t'adora com un Deu superior
T'enfades i dius que no, tu no ets cap guardó.
Busques algú altre que et qüestioni la raó
Fent-te perdre l'aire per un petó.

Mai deixaràs de tenir por,
Mai deixaràs...

Confessa, a vegades et fa certa por
No tenir un nom per tot,
Cap definició que expliqui clarament perquè tornes al meu llit,
Que puguis entendre que et transformes en la nit.

Per què no deixaràs de tenir por?
Per què no deixaràs...
Per què no deixaràs de tenir por?
Per què no deixaràs...

04 de maig 2013

Martina




Tantes ombres i encara junts
tants acords m'han parlat de tu
quan no em mates, em dons impuls
no esperava que fos tan cru.

Però t'estimo tota
el teu ser m'esvalota
i em queda mitja vida per morir
una estona cada dia en l'infinit
del teu melic.

Tantes normes ens han traït
tants defectes que no he polit
no entenc com tu pots seguir aquí
estimant-me cada matí.

Visca la revolta
que et torna fera i solta
la vida que somiàvem per destí
la vida que guardàvem per fugir
d'aquí...

Feia fred quan tu no hi eres,
vaig buidar les papereres
de mals records
vaig sentir que t'estimava més que mai quan t'enyorava...
que estúpid sóc.

03 de maig 2013

Amors de pantalla



Ella no creu en Déu, no espera cap promesa.
Fa un mes va rompre amb ell. L'estima, estava ofesa

des que es silenci
guanyà a s'encanteri.

Ell té un fill petitet de poc més de deu mesos.
Ja fa dies que no el veu, una ex-dona amb altres interessos.

Viu pes seu somriure,
açò és el que somia.
Amors de pantalla, jocs de matinada.
Amors de pantalla, jocs de matinada.

Quan ella va esborrar aquell any ple de vilesa
d'un twit es van trobar perduts en sa sordesa,

temptant ses delícies
juguen a carícies.

Entra sa soletat per sa porta de darrere
i es gela s'ansietat perduda sa carrera,

guanyant confiança
els queda s'esperança.

Amors de pantalla, jocs de matinada.
Amors de pantalla, de poca fondària.
Amors de pantalla, jocs de matinada.
Amors de pantalla, jocs de matinada.

Tot és un somni, tot és mentida.
No ho diu es cap, t'ho diu el cor.
Tot és mentida.

02 de maig 2013

Tio Canya






En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
uan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d'obrir la boca
i la escola va odiar.


Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d ́uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se ́ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar

Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara

01 de maig 2013

Coratge



Mos ham dit lo nom del porc
tantes vegades
ham vist sortir lo sol
desprès de la foscor
ham seguir lo fil del llum
fins al final del túnel
de la mà de la paciència
i de la voluntat.

Ham forjat un camí junts
mos ham fotut hòsties
ham sabut refer lo marge
a cop d'escarments
i ham sabut trobar un punt mig
entre dos miratges
que separen les mirades
que mos fan diferents.

Som l'etern retorn
jugant en foc templant a la sort
son l'etern retorn
vides condemnades a mort.

Ham vist nàixer cent amors
que'ns ha donat ales
pa no perdre l'esperança
de tornar a estimar
ham sabut cuaidar'ls amics
n'ham après a perdre
mos ham fet forts dient adéu
als que mos han dixat.

I l'afany de la il·lusió
mos dóna'l coratge
per a prendre-mos la vida
com un full en blanc
sense lleis ni religions
que´ns faiguen de peatge
resseguint l'esperit lliure
que'ns fa més humans.

Som l'etern retorn
jugant en foc temptant a la sort
son l'etern retorn
vides condemnades a mort.