Prometença

Escolta amada meva:
si jo anava a una guerra
portaria l'espasa com els guerrers d'abans
duien l'arc de sagetes
lluitaria qui sap per quina ampla bandera
-però millor que fos la de la meva terra:
quatre barres de sang
l'or del cor que voleia
muntaria un cavall de crinera lluenta
i el meu nom s'alçaria
més alt que la congesta
el meu casc
com l'estel
prendria les ciutats
i llurs noies vindrien a rebre'm
no sabria tornar
si tornar no podia amb l'espasa florida.

Cançó explícita

I apaga la llum
i tanca els teus ulls
i escolta el silenci
de l'habitació
i no tingues por
no et pense fer mal
només vull recórrer
la pell del teu cos
però no alces la veu
no faces soroll
no tinc altra forma
de dir-te el que sent

I et bese en el coll
molt a poc a poc
et toque els cabells
amb la punta dels dits
i et sent respirar
molt ràpidament
serà que et mossegue
amb tendresa els mugrons
i comence a baixar
a baixar i a baixar
i observe com s'obri
el teu sexe latent
ja estic dins de tu
habite el teu cos
i et bese en la boca
fanàticament.

Ton pare

Ton pare no té nas
ton pare no té...Ton pare no té nas
ton pare no té...
i ta mare
i ta mare és xata
i el teu germà petit
i el teu germà
té...
nas de patata...

ton pare no té nas
ton pare no té
a ta mare...
a ta mare i plora
i el teu germà petit
i el teu germà no entén res

L'home que va matar a Liberty Valance

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que tothom estima, però que en veritat
no va fer res per ser estimat,
sols era allà, i ara tothom vol felicitar.

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que t'estimes però que en veritat
no va fer res per ser estimat,
sols era allà i ara no saps com li pots explicar.

I quan per un no en dónes un duro,
t'acaba sorprenent.
I quan fa una bona nevada,
els nens estan contents.

L'home que va matar a Liberty Valance,
l'home que cada dia se't fa més estrany,
que et fa el sopar, que viu amb tu,
que és sempre allà, però que ara no fa riure com abans.

I aquí el més burro fa rellotges
i espera el seu moment.
I a la ciutat la gent s'estima
de forma intermitent.

I quan la gent mira Perdidos
no pot pensar en res més.
I quan fa vent tots els paraigües
queden a l'inrevés... a l'inrevés.

I això és tant veritat, amiga meva,
com que sempre se'ns mor la bona gent;
com que totes les guapes són cambreres
o algun dia ho vau ser.

I això és tant veritat, amiga meva,
com que totes les guapes són cambreres
o ho acabareu sent.

Metro

Entres al vagó
i asseguada a n'un racó
veus a la xica més guapa
que mai has vist al metro.

I en això qu'aixeca'l cap
i se te queda mirant
i't regala un somriure
més gran que'l Pakistan.

I tu que ja estàs mig cagat
veus com la felina fera
en un bon cop de cadera
va i se planta al teu costat.

I fen tripas corazón
tu li aguantes la mirada
i ella tota descarada
te demana "A on vas templat?"

Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas
Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas.

Tu li dius que'ts foraster
ella't diu que té un raser
i't fot una morrejada
que us porta hasta'l carrer

I entre jocs entremaliats
voleu cap el seu portal
i sortint de l'ascensor
neu los dos mig despujats.

I al seu pis atrotinat
per fi allibereu la fera
que se minja la banyera
i la manta del sofà.

I entre quiquis i kit-kats
comenteu la vostra vida
que dos cossos mai no enganyen
i emanen intimitat.

Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas
Que no cal parlar tant
en lo guai qu'és parlar mentre ho fas.

Canta a sa dutxa mi niña

Canta lirí, canta liró, canta a sa dutxa mi niña rumba d'amor,
canta lirí, canta leré, canta a sa dutxa mi niña, jo dormiré,
canta lirí, canta liró, canta a sa dutxa mi niña quan té calor,
canta lirí, canta leré, canta a sa dutxa mi niña.

El meu avi

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del Català
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.

Quan el català, sortia a la mar,
els nois de Calella, feien un cremat,
mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!!

Arribaren temps de guerra,
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
Els mariners de Calella
i el meu avi en mig de tots
varen morir a coberta,
varen morir, al peu del canó.

Quan el 'Català', sortia a la mar,
cridava el meu avi: Apa nois que és tard!
però el valents de bordo,
no varen tornar, no varen tornar...
tingueren la culpa, els Americans!!

L'herència

Sou la llum que guia en l'obscuritat
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
I trobar una resposta per demà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar

Ei! La cara al vent
Que se n'adonen que ja som el present
Ei! Que quede patent
D'un temps, d'un país que ja anem fent!
Corre lliure pel poble la fera ferotge
Mentre sonen les cançons cada nit
I en cada concert Teresa rep homenatge
I ens fa recuperar l'esperit

Què vos passa valencians? On està la identitat?
Creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar
Cantaré la nostra història a cau d'orella i somiarem fins demà
Perquè vull, Perquè tinc ganes de somiar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar

Ei! Garrot , prohibició
És el que passa quan el mal ve d'Almansa
No ens furtaran la il·lusió
Vareu sembrar una llavor d'Esperança
Damunt de l'escenari borumballes falleres
Al país de les albades per costum
Que rode la roda pels carrers i les places
I cridarem fins que vinga la llum!

Ja no canta el capellà perquè no li'n donen cap
Cal dir va ser detingut per cantar en valencià
Estimem perquè estimem la nostra llengua
I seguirem avançant!

Perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar

Llave les penes al meu safareig
No és que no et mire, és que no et veig
Va com va i entre la confusió
Silenci i censura a la televisió
Hui cantarem la vida d'un poble
Vida d'un poble que no vol morir
Vull donar-te les gràcies perquè vull
Perquè tu em fas sentir-me viu
Gràcies a tu que em cantaves furtiu
Gràcies a tu que em donaves caliu!
Gràcies a tu que em cantaves furtiu
Gràcies a tu hui sóc l'últim que riu!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar

El malfainer

Tinc les ungles rovellades de tant aguantar aquest jou
i esgarrapo cada dia carn i esma per un sou.

M'han escapçat la rialla de l'ofici matiner,
m'han donat un pobre sostre/ i m'han dit el malfeiner.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i ja seré allí.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i faré camí.

Ja m'empaita aquesta terra i aquest puny esmicolat,
i abans que m'engoleixin fugiré dels camps de blat.

I aquells que passen gana seguiran el meu drecer,
pel camí em faran tonades i em diran el malfeiner.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i ja seré allí.

Cantarà el gall, cantarà el gall i de bon matí.
Cantarà el gall, cantarà el gall i faré camí.

I arribat davant de l'amo falç i puny hi alçaré;
Castellà, obriu-me les portes que jo sóc el malfeiner.

Dissabte qualsevol

Dissabte onze del matí
S'aixeca i va a fer un pipí
L'espolsa ben espolsada
Fa un tallat, llet descremada
I amb la barba de dos dies surt a fora a passejar.

Mentre baixa amb l'ascensor
Parla amb el senyor Lladó.
"Sembla que farà bon dia"
"Si home, només faltaria"
Ha arribat la primavera i duu camisa de cotó

Sempre li passa el mateix
El dissabte s'avorreix
I fulleja el Punt Diari
Regalen un calendari
On hi marca amb boli Bic el dia que començarà

Les vacances, que cada d'any
L'home espera amb gran afany
Aquest cop li agradaria
Poder viatjar a Almería
On hi viu un company amb qui va fer el server militar.

I és que ell és un home normal
Sempre treballant a la mateixa empresa
No li passa res especial
Mai es queixa, no protesta, fa del seu país un lloc com cal

Dinar a casa la mamà
La germana portarà
Un nòvio que es un personatge
I que diu que té un gran bagatge
En el ram de la informàtica i la comunicació.

"Ja està bé, per fin ens veiem,
aviat no et coneixerem,
ai fill meu, que ets car de veure,
estàs prim, no m'ho puc creure,
en 'cabat et daré un tupper i t'ho menges per sopar"

A la tarda va al futbol
Fan primer un minut de dol
I ja es veu que l'espectacle
Avui pot ser una gran debacle.
"No tenim davanter centru" i ja ens han fotut gol.

I és que ell és un home normal
Sempre treballant a la mateixa empresa
No li passa res especial
Mai es queixa, no protesta, fa del seu país un lloc com cal

Aquest vespre té un sopar
Amb una noia de Gavà
Agafa el llibre de receptes
I s'aprèn tots els conceptes
fa un cus-cus amb verduretes per poder-la impresionar

Són les 10 i no ha arribat
L'home està desesperat,
Sona el mòbil: és la Sandra
"Ai, no vinc és que em fa mandra"
L'home apaga les espelmes i el cus-cus se'l fot el gat

Agafa calers del calaix
Se'n va cap al bar de baix
A comprar unes cigarretes
Tot sortint mira a la dreta
S'entreten amb unes metes i l'atropella el Trambaix

I és que ell era un home normal
Sempre treballant a la mateixa empresa
No li passa res especial
Mai es queixa, no protesta, fa del seu país un lloc com cal.

No deixis de caminar

No deixis de caminar
Encara que et fallin les forces
No deixis de caminar

Avançant aquí allà
dins teu parla la revolta
no t'aturis mai
encara que et fallin les forces

Sent el cor va bategant
cal seguir caminant
viatger de l'esperança
no deixis de caminar

Avançant aquí allà
dins teu parla la revolta
no t'aturis mai
encara que et fallin les forces

Sent el cor va bategant
cal seguir caminant
viatger de l'esperança
no deixis de caminar

Gat

Un gat blau miola, espera al turó algú que el vulgui adoptar.
Marramiau miola, "Hola mix raru", et diràs Miau, seràs adoptat.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe
Nosaltres som bones persones.
Nosaltres som bones persones.

Tindràs uns nous amics, faran de germans.
I tots junts formeu el cor de gats.
I si us baralleu, no us podreu esgarrapar.
I si us baralleu, no podreu desafinar.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe.
Mixet estigues tranquil! No et quedaràs orfe
Nosaltres som bones persones.
Nosaltres som bones persones.

En companyia de l'abisme

M'és tan difícil negar que estic perdut
no trobe el camí correcte
m'és impossible desfer-me del dolor
tot és tan gris com sempre
i passen les hores i el món està igual
els somnis són paper mullat
a voltes la vida no atén a raons
em costa massa entendre el món
em costa entendre el món

No tinc ales per viure en els núvols
no tinc esma per travessar ciutats
no tinc forces per creure en discursos
sobre el mite de la felicitat

M'és tan difícil trencar a colps de puny
les parets de la tristesa
m'és impossible guiar-me en la foscor
no trobe cap llum encesa
i passen els dies i el món no ha canviat
els somnis són castells de fang
a voltes la vida no té compassió
em costa massa entendre el món
entendre el món.

No tinc ales per viure en els núvols
no tinc esma per travessar ciutats
no tinc forces per creure en discursos
sobre el mite de la felicitat

Homenatge a Teresa

Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.
Ara de gran comprenc
Tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré, Teresa,
ballant el vals.

L'últim petó

Quan ja hauràs viatjat, quan ja hauràs estimat,
Dius que potser voldràs tornar al meu costat.
Quan jo ja hauré viscut, plorat, estimat, rigut,
Dius que potser em buscaràs on m'has perdut.

Però avui ja ens hem fet l'últim petó
I pel que semblava era de debò...
Però avui ja ens hem fet un últim petó
I de veritat que ho semblava, que era de debò...

Quan astres i estels, llunes i atzar
Diguin que potser ens podem tornar a trobar.
Quan astres i estels, llunes i atzar
Ens diguin que potser no és massa tard...

Ja ens l'haurem fet aquest últim petó,
L'únic que no ens va fondre, l'únic sense gust dolç,
I d'haver cregut que era l'últim, aquest últim petó,
Potser em trobaràs fosa als llavis d'un altre amor.

El calavera

Passà la frontera al maleter
d'un Mercedes verd i atrotinat,
la primera nit en un caixer,
la següent sota el pont de la ciutat.

La tercera pensà amb el camí fet,
i la quarta somià en com desfe'l;
mentre remugaven els budells
llamps i trons feien baixar el cel.

La nit empara els cecs
i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
aprengué, el Calavera,
a saltar parets i a obrir candaus.

La cinquena nit també plogué,
l'adrenalina prou té el seu encant.
El seu sisè camí no se n'estigué
i perdé la por del debutant.

La setena nit es va confiar
i en sortir, arraulit i panteixant,
davant la reixa humida d'aquell forn de pa,
dos gendarmes i el blau llampegant.

La nit empara els cecs
i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
aprengué, el Calavera,
a saltar parets i a obrir candaus.

Entrà a comissaria enmanillat,
remugant dins un cotxe cel·lular.
La primera nit no va dormir re,
i el vespre següent ja era al carrer.

La nit empara els cecs
i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
va fent el calavera,
saltant parets i obrint candaus.

Coses modernes

Bosses de plàstic, cintes de casset,
matar d'explosió, uralita, kleenex, tampax,
rellotge de quars, polièster, radar, cinema,
fusió nuclear, cremallera, màquina d'escriure qwerty,
bomba atòmica, turbina, vitroceràmica, bolígraf,
llum estroboscòpica, biquini, plaques solars,
totes ses coses modernes han esperat molt,
llenguatge binari, theremin, minifalda, nilon.

Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.

Flors a taula, papallones indecises,
peus a sabates, pintura invisible,
setze megapíxels, milers de milions de microones,
cent frigories només, dues fregones.

Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt..
totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes s'han enfadat molt.

Totes ses coses modernes,
totes ses coses modernes han esperat molt...

L'últim adéu

Ens passem la vida buscant el que no tenim
i quan ho trobem ens donen dos mesos de vida.
Esperem somriure, però la por ens marca el camí,
esperem que tot s'acabi i sigui un error del destí.

L'últim adéu és per a tu, els meus petons són per a tu,
les paraules, les mirades, les carícies i el meu cor.

Jo et demano que em perdonis per deixar-te tan sola,
et demano que no m'odiïs i cada dia pensis en mi.

Ens passem la vida mirant-nos sempre el melic,
superant amb nota els reptes, superant adversitats.

L'últim adéu és per a tu, els meus petons són per a tu,
les paraules, les mirades, les carícies i el meu cor.

Jo et demano que em perdonis per deixar-te tan sola,
et demano que no m'odiïs i cada dia pensis en mi.
Jo et demano que em perdonis per deixar-te tan sola,
et demano que no m'odiïs i cada dia pensis en mi.

L'últim adéu, l'últim adéu, l'últim adéu...

Indis i cowboys

Cada cop que un fil estires i mires sota el llit,
t'agrada el nostre llit? T'he comprat un pastís,
Falten cortines
Ja acostumats a tanta llum

Amb la pistola de joguina, com indis i cowboys,
Avui t´has amagat
Vaig estirant el fil, tot el que ja hem desendreçat
Falten cadires també

I al país veï hi ha cinc senyors
N'hi ha que venen parets de colors
I a la tele surten cinc senyors
D'un país de parets de colors

Vas ballant i despentines els teus cabells de mel
I em guanyes somrient
Tenim tanta gana avui
Falten dissabtes,
Potser haurem de tornar a menjar xinès

Encara et queda nata als llavis abans d´anar a dormir
Podriem endreçar
Podriem fàcilment portar més mobles
Però s'ha tornat a fer de nit

I al país veï hi ha cinc senyors
N'hi ha que venen parets de colors
I a la tele surten cinc senyors
D'un país de parets de color

Tornarem

Quan has tocat el cel,
i sents a prop l'infern,
camines sense fe,
sense destí, sense saviesa.

Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels,
és l'única forma que tens,
de continuar...

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Trencar aquest desencert,
converses d'un mateix,
tornem a les arrels,
dels somnis que ens van veure néixer.

És temps de ser valent,
és temps de ser conscient,
que cal cor i cervell
i no volem perdre ningú en aquest camí.

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Rere els núvols hi ha,
rere els núvols hi ha,
un sol tan gran,
que mai ningú no podrà amagar.

Rere els dubtes hi ha,
rere els dubtes hi ha,
la veritat, creu-me, creu-me, creu-me,
tenim futur!!

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
que cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Quan la nit cau a la terra

Quan la nit cau a la terra
lo silenci es fa senyor
i lo vol de l'angruneta
li diu bona nit al sol
quan lo cel muda de capa
i es vesteix de mil colors
ja se sent la veu del món cridar
“mengeu-me d'un mos”

Sóc home de poca fe
I no tinc més religions
que la dona, la família
los amics i les cançons
la pàtria de casa meua
per damunt de les demés
però totes les fronteres
no me valen de res

Que en mereix mateix respecte
lo d'aquí que el foraster
mentre no vagen pel món
tocant la pera a la gent
siga el viure i el deixar viure
la primera comunió
i les ganes d'estimar
faran de confirmació

Que de déu tu ja en tens un
que et comença als peus
i t'acaba a la puna del nas
i el paradís no és tan lluny
peró ets tu qui se l'ha de muntar
i lo temps perdut ja no torna mai

Per això quan me pregunten
responc clar i català
jo no vull cap creador
jo vull llibertat per crear
que aniré per bon camí
però el que jo vulga triar
i si encara no existeix
xiquets, l'haurem de cavar
que quan les cames me flaquegen
i em coste de caminar
quan no tinga altar faena més que recordar
voldria poder dir ben alt
quina festa m'he pegat!
No m'he deixat ni una goteta de vida per tragar
No m'he deixat ni un esporneta de vida per cremar…

Que de déu tu ja en tens un
que et comença als peus
i t'acaba a la puna del nas
i el paradís no és tan lluny
peró ets tu qui se l'ha de muntar
i lo temps perdut ja no torna mai

S'en va amb el vent

Volen les paraules
als carrers on passaven la vida
burlant-se dels vencedors
i s'enyora d'aquells dies
quan s'amaven sota les cadires
passava la processó

Se'n va amb el vent
la lluna i la poesia
Se'n va amb el vent
el cel pintat de colors
Se'n va amb el vent
la màgia alegre i senzilla
d'aquella València antiga
de barri de pescadors

Si poguera tornar
on va començar la vida
si poguera guardar un tros
d'aquell vell amor
vestiria totes les nits
de llum i alegria
per veure-la un últim dia
per sentir-la més a prop

Volen les promeses
als solars on habiten les runes
d'antics consolats d'amor
i recorda com ballaven
sota el cel d'on penjaven estreles
entre llunes de cartró

Se'n va amb el vent
la petita geografia
Se'n va amb el vent
les veles de l'horitzó
Se'n va amb el vent
la màgia alegre i senzilla
d'aquella València antiga
de barri de pescadors

Si poguera tornar
on va començar la vida
si poguera guardar un tros
d'aquell vell amor
vestiria totes les nits
de llum i alegria
per veure-la un últim dia
per sentir-la més a prop

Es far de Ses Salines

Encara tė sa clau d'ençà que el jubilaren,
agafa sa bicicleta d'un fill seu, una mountain bike,
i fa un poc de voltera per no passar davant sa tercera edat
i enfila sa carretera des far de Ses Salines;
i enfila sa carretera i du es canet darrere darrere,
hi ha trull de contrabando, un truller.

Ja s'ha tancat sa nit i puja a dalt de tot,
se corda s'anorac i obre un finestró.
Per falta de lluna, Venus se reflexa a la mar,
es ulls té ple d'estrelles de tant de cavil·lar,
i pensa que només és a damunt una de tantes,
es ulls té ple d'estrelles de tant de mirar-les,
"oh, mirau, mirau si n'hi ha... Quantes"

Sense equipatge

Des del meu cotxe
és veu el cel tan net,
la mar en calma,
milers d'apartaments
a vora platja
que creixen com bolets.
Tornem a casa,
estem un poc cansats:
anit tocàrem
a una hora criminal,
però quin públic!
Ens van tractar genial...

Seguirem cantant ben fort
fins que ja no ens quede veu,
cantarem amb l'esperança a flor de pell.

Sense adonar-nos
el temps passa volant,
la carretera
és l'espina dorsal
d'un territori
que costa vertebrar.
Matem les hores
parlant de tot un poc,
sentint la ràdio,
somiant noves cançons.
Últim peatge,
pareix que ja estem prop...

Seguirem cantant ben fort
fins que ja no ens quede veu,
cantarem amb l'esperança a flor de pell.

Al país de l'olivera

Al país de l'olivera
hi ha un riu de paper
unes galtes color terra
i un somriure d'argent
al país de les riberes
hi ha un canyar sota els estels
i un mural de fulles seques
a l'ombra d'un taronger
Al país de l'olivera

Al país que dorm a l'era
hi ha polsim de fruites velles
bicicletes entre sèquies
arracades de cireres
al país de les teulades
hi ha besos d'aigua llimó
arrapades a les cames
parotets a dins del cor
Al país que dorm a l'era

Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes
somnis dibuixats a l'aire
promeses a les orelles
Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd.

Al país de cases blanques
hi ha pins banyats en sal
margallons entre baladres
peus descalços dins el mar
al país de les marines
hi ha un sol roig a les vesprades
catxirulos a les platges
i uns dits pentinant onades
Al país de cases blanques

Al país de les rialles
hi ha raïm a les porxades
ametles i olives negres
un arròs fet amb costelles
al país de les costeres
hi ha llaüts i guitarrons
i la veu de les rondalles
pessigant les emocions
Al país de les rialles

Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes
somnis dibuixats a l'aire
promeses a les orelles
Al país que jo m'estime
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd.

No puc oblidar

Potser no em sabré explicar
és difícil confessar
que res m'ha canviat

No queden motius per dir
que una història no té fi
quan tot s'ha extingit

No puc oblidar cada segon
cada sensació, cada racó
no puc oblidar
que tu em vas dir mai

No puc oblidar la teva olor
cada pas que faig no té retorn
no puc oblidar
no puc oblidar

Potser no tingui sentit
esperar-te una altra nit
que tornis amb mi

Potser avui acabi el món
i no em quedin més raons
l'esperança és fon

No puc oblidar cada segon
cada sensació, cada racó
no puc oblidar
que tu em vas dir mai

No puc oblidar la teva olor
cada pas que faig no té retorn
no puc oblidar
no puc oblidar

Juerga catalana

Bona nit, molt bona nit:
me'n vaig al llit, estic borratxo, sóc feliç...

Fa tres dies que no dormo,
quatre o cinc, no me'n recordo,
em vaig trobar al Quimet a Isona,
vens al bar a fer una copa?
que me'n vull anar dormir d'hora

La seva xicota ens mana
aneu a tirar la basura
dins del cubell de la brossa
però el Quimet agafa el cotxe
rumm... la Pobla de Segur

I vuit o nou o deu cubates
a un garito que hi ha al centro...
i quan ja estàvem mig borratxos
mos vam dir anem a fer corbes
¡fes-te un porro ara mateix!

Ja que estàvem pel Pallars
vam anar Sort a comprar
loteria a ca La Bruixa
per poder seguir la juerga
fins Nadal...

I després cap a Puigcerdà
i allà dalt de la muntanya
vam parar a fer una pixada
però vam veure com florien
bolets a les cagades

Això són bolets d'aquells
que me fan girar el cervell
ens hem vam menjar uns dos cents
¡Puja al cotxe! Adéu Cerdanya,
tornem anem cap a la Seu d'Urgell

Si no es fan gaires barreges
els bolets no pugen gaire
però amb uns porros i uns cubates
i amb un parell o tres de ralles
pugen que és una passada
I en comptes de tornar a casa
vam xupar-nos la Collada de Tosses d'una tirada,
i no sé com vam petar a Berga
i vam conèixer a dues nenes.

A Puig-Reig ens vam fer uns whiskys
i després vam pillar uns èxtasis
per fer-nos a les titis
una treballava al súper
l'altre tenia molt de vici

I un polvet vora del riu
i la lluna que ens somriu
jo sóc un gran fan del sexe
Això és perfecte, tías buenas, mucha droga
Dale fuerte!

I que feliç! Cagüen la puta
i aquest cop he estat de suerte
Que resàvia és la natura
que ens cria i també ens ajunta
L'un per l'altre això mai para, no...

Adiós muy buenas amiguetes!
marxem cap a Vic per feina,
i al casino a fer uns cubates
vaig vomitar a la façana
de la Casa Tarradellas.

Ja tornàvem des de Vic
i a la rotonda d'Hostalric
ens va parar la policia.
-Puto control d'alcoholèmia-
Verge Santa! Quina angúnia!

Però el Quimet treu la pistola
i tirant tiros als pitufos
-¡Jo me cago en els controls!-
i aviso als mossos d'esquadra
¡que no me toquin més els ous!
Collons Quimet! ... que fort que vas...
¡T'has cargat tres policies!
Em sembla que t'has passat.
Vinga vámonos,
cagant hòsties cap a Breda
para al bar, pilla benzina
i una mica d'heroïna
No hi ha res com el cavall
per tirar el susto cap avall

I una mica més calmats
vam robar per si de cas
un altre cotxe per fugir,
vam canviar el golf GTI
per un Mercedes, johete!

Reconec que vam fer voltes
per arribar a Barcelona
¡Què boniques són les platges de Girona,
des de Blanes fins a Tossa i Cadaqués!

I un vell pescador ens digué
que ens van veure per Lloret
però si us he de ser sincer
no me'n recordo de res
o sigui, que va estar molt bé!

De Sant Pol fins a la Mina
hi ha un camí secret
que et porta directe cap a la glòria
De les Rambles al Kentucky
passa la plaça del tripi
Ves al Harlem i al Glaciar
després cau pel Sidecar,
pel Jamboree i al Luz de Gas.
No és gran cosa la ciutat
cada cop està més sosa
I aquest cony de Barcelona
a mi em sembla més cada cop
com un poble de mala mort.

¡Anem-se'n de la capital!
¡Anem-nos que se'ns fa tard!
foten corbes pel Garraf
amb les motos que hem robat
sense faros i torrats.

Collons quin cego que portem!
Collons que bé que ens ho passem!
Com el Vallès no hi ha res,
excepte el vi del Penedès.

Un martini a Vilafranca
¡Visca el Barça i Vilanova!
de Reus cap a Tarragona
Se'ns acaba Catalunya
¡Anem-nos-en cap a Tortosa!

Què bonic que es pon el sol!
darrera de la xemeneia
de la nuclear d'Ascó...
Jo sóc d'un racó de món
que l'ha putejat tothom.

-Ja estic fart de veure món-
me va dir el Quimet tot moix
Catalunya ha crescut molt,
és el país més gran de tots
i el meu poble és el millor.

Vull tornar amb els meus porcs
arriba el moment solemne
Jo em sincero, ell es sincera
-No som res Quimet, de veres
va, tornem cap a caseta.

Sempre hi ha un moment de juerga
que un es mira i després pensa
el perquè de l'existència.
¡Va deixa't de tantes hòsties!
¡Vas passat de cocaïna"

Anem dormint cap a Vallclara
la piscina a fer un cubata
esmorzar a la Panadella
i per baixar la ressaca
dos gintònics a Igualada.

Tothom sap que al Montserrat
és on viu la Moreneta
però als nens de l'escolania
els vesteixen amb faldilles
i els confons amb una tia.

I del cego que portàvem
ja casi que ens els follàvem
¡Menos mal gràcies al bisbe!
no toqueu la criatura
que és un nen no és una tia

Cagon déu, cagon el bisbe
que ens està aixafant la festa
Catalunya, quina merda!
Cervera, Agramunt, Artesa
i per fi arribem a Isona

Vam anar a tirar la basura
al cubell que hi ha a la plaça
i a rastres vam tornar a casa
-No ha estat mal, Quimet, la juerga-
Aquesta juerga catalana…

Estúpidament feliç

Sé que la feina em va xuclant
la vida per un sou,
i que festejo per no quedar-me sol.

Sé que la tele és tan banal
que em fot de mala llet
i que els amics es casen i truquen menys

I tot i així hi ha dies en que
entre la gent i els crits
sense motiu i estúpidament
crec que sóc feliç

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna
vull estar content.

Sé que el futur que m'han pensat
és dòcil i global
i que al final qui guanya sempre és el blanc.

I és que si ho penses tot plegat
o et deprimeix o et cou
però és massa fàcil i a més no porta enlloc.

Per això cada dia al carrer
m'enfronto als enemics
sense motius i estúpidament
amb un gran somrís.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d'oblidar el que sempre m'amoïna
vull estar content.

Que no et falli mai la sort

Hi ha trens que marxen d'hora,
just quan hi ha feines que s'acaben.
Que no et falli mai la sort,
escriptor de matinada, venedora d'abraçades.

No fem sols mai cap viatge,
hi ha àvies, i nois amb barrets de llana.
Que no et falli mai la sort,
conductor de cançons, de veu esquerdada.

Explica'm com passes els dies,
quan ho necessitis, tens la meva mà.
Crida que vols viure lliure,
xiula, dispara, i no em deixis anar.

Baixa del bus a cara o creu,
i si em preguntes quin camí hem d'agafar,
que no ens falli mai la sort,
manobre de veritats, trobador a la deriva.

Sigues sempre tu mateix,
no et deixis dominar, buida la gàbia.
Que no et falli mai la sort,
domador de la paraula, poeta a mitja jornada.

Escriptor de matinada, venedora d'abraçades,
conductor de cançons, de veu esquerdada.

Explica'm com passes els dies,
quan ho necessitis, tens la meva mà.
Crida que vols viure lliure,
xiula, dispara, i no em deixis anar.

Amb tu sóc jo

Hi ha moments que em sento molt lluny
Del què et vull fer sentir
I quan el cap em dóna mil voltes
Ja em torno a penedir del que t'he dit

Començo a pensar que tu estàs cansada
D'aguantar els meus patiments
Deixa'm abrigar els teus desitjos
Oblidem els mals moments

Amb tu sóc jo,
la llum del sol.

Però amb tu res mai canvia la nit no és mai el dia
Ets un trosset de l'univers on més bé es respira.

Però amb tu res mai canvia la nit no és mai el dia
Ets un trosset de l'univers on més bé es respira.

Hi ha moments que em sento molt lluny
Del què et vull fer sentir
I quan el cap em dóna mil voltes
Ja em torno a penedir del que t'he dit

Però amb tu sóc jo,
la llum del sol.
Però amb tu sóc jo.

Però amb tu res mai canvia la nit no és mai el dia
Ets un trosset de l'univers on més bé es respira.

A Margalida

Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que és nostra tothora.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.