el món vist de baix acollona però segur que mai ningú sabrà com oblidar qui és (segur que mai ningú podrà o sabrà com oblidar qui és) com tots passem l'estona sense saber què es el que ens passarà demà si un cas caiem quin pes més gran suporta l'ésser, milions d'incògnites i jo sense saber restar quan d'un gra en fem muntanyes llavors un vent malvat, molt fort, preciós, trempat ho fot volar la figura del vuit cau com tu tan li fa, del dret, com del revés quan creus saber què esperes llavors el buit et ve de cop i caus avall fins l'infinit la figura del buit cau com tu tant li fot del dret com del revés la figura del buit cau com tots tant li fa si et distreus i vas de cap
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada