Sempre que parles del que vam ser ahir em mires amb cara d'haver-te ferit. No diguis que no hem lluitat suficient, que tots dos hem estat sempre valents.
Però la nostàlgia no ens ha de trair perquè les coses no estiguin sortint. Ara som més forts del que vam ser ahir. Mai més tornarem a ser dos navegants enmig de la foscor de l'habitació.
Tenim la força de qui ha conegut tot el que va fer, sense fer malbé el que va ser, per poder seguir essent.
Mai més tornarem a ser dos navegants enmig de la foscor de l'habitació I ara tu i jo seguim endavant mirant-nos als ulls amb serenitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada