24 de novembre 2014

Tornaré





L'aire ardent de la terra enfebrada,
sol d'estiu a les cales i al mar,
tot pensant en l'al·lota estimada
i el record d'una flor perfumada, feliç vaig cantant...

Tornaré quan es mori la tarda,
tornaré pels camins de la mar,
tornaré ple d'amor i esperança,
a cercar la mirada encisera d'aquests teus ulls blaus

Tu també m'estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi...

Més enllà veig un cel ple d'estrelles,
més enllà veig un arbre florit,
prop de mi una dolça mirada
i unes mans amoroses i ardents a sobre del meu pit.

Tornaré quan la font vingui clara;
tornaré amb la lluna de maig;
tornaré quan la nit, ample i bruna,
entre canyes i pàl·lids silencis escolti el meu cant.

Tu també m'estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi...

Tu seràs, menorquina estimada,
tu seràs a la vora del mar;
tu seràs com un so de campanes;
la gran font per la set dels meus llavis
que em crema la sang!