Em desperto molt estrany, és
com si tingués un buit aquí dalt.
I m'adono que passes amb sang
s'escapen sota la porta meu
davant.
És que el meu cap crec que ha
marxat i no pensa tornar i jo no
puc pensar a anar-lo a buscar.
Després baixo al carrer, la gent
no sap què és el que m'ha
passat.
El meus pares no em diuen
res, però estan preocupats. Ja
no sóc el d'abans.
I és que el meu cap crec que
ha marxat i no pensa tornar.
Crec que ha d'estar perdut per
la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada